Els blogs dels polítics reben menys visites que els blogs normals.

Lourdes Muñoz, a les Jornades de la Catosfera 2008. Autora, segons les seves pròpies paraules, d’un blog no normal.

Farà uns dies estàvem allotjats en un hotel de Montmeló, just al costat del circuit, on el personal va ser molt amable i el servei en general totalment recomanable.

Jo no tinc la sort de poder viatjar sovint, i el primer que faig quan entro a una habitació d’hotel és xafardejar-ho tot. En aquesta hi havia el més típic: televisió, assecador, algun detall de cortesia, etc. I també quelcom que no havia vist mai com a servei inclòs, una escalfador d’aigua i varis sobres d’infusions o cafè, amb sucre i sacarina inclosos. El detall no tan bonic era la morterada que et clavaven per la connexió Wifi, ni ens va passar pel cap pagar-ho.

Seguidament vam jugar una estona amb la targeta que fa de clau. L’hotel és d’aquests modests, de tres estrelles, però amb pocs anys d’antiguitat i força modernitats. Si treus la targeta s’apaguen els llums i tots els aparells elèctrics, és una bona mesura per estalviar.

I mentre perdíem el temps com la canalla, Cony! que és aquesta llum vermella? Un dels interruptors del lavabo encenia un llum que emetia una forta lluminositat vermella, era com un focus d’orquestra barata.

Si encenies l’altre llum el color vermell quedava dil·luit i no ressaltava tan com en la fotografia, però també es notava. Llavors vam veure que a més era l’únic que s’apagava automàticament. No enteníem res. El primer que ens va passar pel cap: Ens hem fotut en un hotel-puticlub i naltros sense saber-ho? Però res no quadrava, no hi havien noies lleugeres de roba, la recepcionista ens tractava de vostès i no fumava. Havia de ser una altra cosa.

L’únic que podíem fer era preguntar, així que en baixar de l’habitació li vam preguntar a l’amable recepcionista que ens tractava de vostès i no fumava: Disculpa, per a que serveix la llum vermella que hi ha al lavabo? Va somriure, semblava que s’avergonyís… i ens va dir: Hehe, no, eh, no és res… ‘íntim’… És pel baf, si s’encén aquest llum no s’embafa el mirall. La nostra resposta va ser més o menys: Aaaaaah, gràcies.

Sincerament, vaig provar això de la llum vermella i no vaig veure cap efecte anti-baf. Em continuava donant una altra sensació. I per acabar-ho d’adobar, he rebuscat i no he trobat cap informació que parli de l’efecte anti-baf de la llum vermella. Em té ben encuriosit, si algú en sap alguna cosa i ho vol comentar potser em treu de dubtes.

Extra! Extra!

La Nuka ens informa de que no només hi han llums roges als hotels, ella n’ha vist a lavabos particulars.

La paraula interactivitat ha estat vilment segrestada per la indústria del màrqueting.

Laura Borràs a les Jornades de la Catosfera 2008, parlant d’aquesta falsa aura interactiva_2.0 amb que el màrqueting i la publicitat adornen certs productes o serveis tan interactius com un microones.

Estava redactant un petit text, anava a escriure la paraula melena. Llavors he pensat Això no sona català, vols dir que és correcte?

He buscat els sinònims de la melena castellana en català i l’únic que em quadrava amb el significat que necessitava és cabellera.

La curiositat m’ha portat a cercar el significat de melena en català, i si que en té, el següent:

melena:

Evacuació per l’anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d’una hemorràgia digestiva alta.

Des d’aquest moment m’han marxat totes les ganes d’acariciar una melena catalana, d’olorar-la o de jugar-hi amb el dits. Ho confesso: prefereixo les melenes castellanes.

Los blogs son grandes monumentos al ego.

Juan Varela, Jornades de la Catosfera 2008

Des d’ahir al migdia s’han multiplicat les entrades dels assitents parlant de les primeres Jornades de la Catosfera. Diuen que les opinions o punts de vista són com els culs, tots en tenim un; i en veure’n tants a mi també m’han agafat ganes d’ensenyar el meu cul.

Les xerrades

Molt bé en general totes les ponències, hi hagué un bon nivell en tots els àmbits que s’abordaren. Del primer dia en destacaria el Juan Varela, un periodista espanyol, que va defensar com en Partal la no necessitat de codis que regulin els blogs. Em semblà que tenia les idees molt clares, amb arguments convincents i frases que em feren reflexionar.

Del dissabte dia és impossible no comentar la taula dels polítics, fóu la menys interessant de totes. La sala plena de càmeres i nouvinguts que van marxar un cop acabat l’acte, de precampanya per alguns. No puc evitar la crítica més dura a Lourdes Muñoz bàsicament per dues raons, la primera és el nombre de vegades que de la seva boca i a la seva presentació va sortir la paraula PSC, i la segona la quantitat escandalosa de faltes que apareixien en els seus textos. Tots ens podem equivocar, però que una política no corregeixi els textos que ha de fer públics té mèrit.

A la tarda, a la xerrada sobre blogs i periodisme ciutadà, em va entusiasmar el Jordi Mayoral d’Aixòtoca.cat, un paio realment divertit i ocurrent. Però per a humor hilarant el del Ganxito, tot un personatge d’un blog del Ritmes.cat que va omplir de rialles i estupefacció la sala amb els seus vídeos, s’han de veure. En aquesta mateixa taula dels blogs de la CCMA un dels guionistes de Polònia i editor del blog va anunciar la primícia que en breu obriran els comentaris, ho celebrem!

I l’última de les taules que per mi va ser una de les més completes i curioses, la influència dels blogs. Els que més bé van abordar aquesta possible influència foren el Xavier Vidal i el Benjamí Villoslada, que va defensar que els blogaires són influents, no els blogs; fins i tot els fòrums solen ser més influents que els propis blogs. Les dues periodistes de la xerrada van tenir unes ponències correctes i desastrosa la de l’Héctor Milla, que va passar absolutament del tema a tocar i va venir a explicar-nos no sé que d’un pais que s’ha inventat. Com a exemple la imatge que veieu, un ponent xerrant i ell amb el seu portàtil vermell esnob, jugant a ser el rei del seu pais o vés a saber què.

No he anomenat pas a tothom ni tots els temes que es van tractar, si no vau poder ser-hi i us pica la curiositat, el millor que podeu fer és mirar-vos els vídeos. Us ho recomano.

El twitter

Com ja vam anunciar, el Siknus i jo vam estar comentant l’actualitat i les curiositats del moment a un compte de Twitter que el Siknus va crear. Vam xalar com a bojos, els catosfèrics es van portar realment bé, ens van acabar followant més de 100 persones i entre tots vam convertir el Twitter en una realitat catosfèrica paral·lela, moltes gràcies a tothom inclús al Marc que va tenir el detall d’agrair-nos la feineta feta.

La teca

A destacar el Blogs&Beers amb més cava i menys cervesa que he vist mai. El pica-pica era deliciós, la meva felicitació al xef de La Troca, i l’ambient molt agradable. No sé si van ser més sucosos aquells xoricets vermells o les confidències bitòlogues d’en Benjamí…

Que dir dels esmorzars, generesos i de qualitat, un aplaudiment per l’organització: plas! plas! plas!

Les polèmiques

A més de les ja previstes discussions de bloc versus blog, o si escriure un blog pot ser periodisme, hi hagué alguna coseta més. Només començar un dels assistens es queixà amb raó de que hi havia un cartell erròni, les jornades eren dels blogs en català, no dels blogs de Catalunya; totalment d’acord.

També despertà enrenou la proposta de Xavier Vidal de que s’ha de cobrir la necessitat de l’existència d’un portal amb suport institucional que unifiqui els blogs en català i en faciliti la creació. Molts digueren, tal i com jo penso, que no això no fa cap falta, qui realment vol crear un blog ho pot fer fàcilment, i la institucionalització d’un portal així pot dur a la manipulació, que visqui la llibertat.

La mare de les polèmiques va ser la cobertura que donà TV3 de l’acte, molts s’han queixat de la centralització en els polítics quan les Jornades no eren de política, i del buit que li han fet al representat de CiU al no fer-lo aparèixer al vídeo-resum que va sortir al TN del dissabte al vespre.

En Sirera havia de venir i no ho va fer, no hi va haver polèmica sinó aplaudiments.

Per mi el més greu de tot és que jo que sóc tan guapo només aparegui ens dos escassos instants en tot el vídeo, indignant!

Per millorar

Ja que he felicitat als organitzadors i n’he destacat les bondats, no podria acabar sense dir el que s’hauria de millorar de cara a les pròximes Jornades (no es podran queixar que no em cremo pas):

• Això de donar esmorzar i no avisar està molt malament (el del dissabte se’m va escapar) l’any vinent ha d’anunciar-se amb temps.
• En poper de l’ulldepoll.cat demana amb tota la raó pauses de cinc o deu minutets entre les xerrades, el vici és el vici i la bufeta no és infinitament inflable.
• Calen endolls a la sala de xerrades, cada dia hi ha més gent enganxada a andròmines devoradores d’electricitat, i sinó fós per l’endoll que vam trobar d’estranquis, el Twitter s’hagués quedat ben mort en poques hores.
• Més temps per a les xerrades, alguns ponents es van cremar el cul i la llengua intentant encabir en 7 minuts el que tenien preparat per a 20 o 30.
• L’aniol comenta també que la retransmissió en directe per vídeo va ser caótica. Tal i com diu la propera vegada s’ha de poder fer un seguiment en directe en condicions, sigui per àudio o per vídeo.

Les imatges

La imatge que veieu és la fotografia menys dolenta de les que vaig fer. Si en voleu veure de bones en Benjamí (sí, ell altre cop) en té un bon grapat, que es complementen molt bé amb les d’en Daxtoor. Les més precioses i fotogèniques són aquesta, aquella, l’altra i sobretot sobretot aquesta.

Em deixo moltes coses per comentar, algunes que recordo i d’altres que no. Però això no és l’últim que comentaré de la Catosfera 2008, tinc algunes frases dels ponents apuntades a la Moleskine que paguen la pena de publicar.

Avui el que tocava fer, com tants d’altres hauran fet, era parlar -o més ben dit escriure- de la Catosfera. Però estic una mica espès, saturat després d’haver estat twittejant a quatre mans amb el Siknus des de la primera hora del primer dia fins a la darrera d’aquest tercer i últim dia.

Ens ho hem passat collonudament i hem conegut un niu de gent interessant, però m’ha exprimit totalment. Hi han un fart de coses per explicar: ponències, experiències personals, curiositats, alguna polèmica i tot… a veure si demà tinc temps.

El que si he fet és repassar com tenia la paradeta, respondre comentaris, alguns correus, etc. i llavors me n’he adonat, avui el blog d’utupia fa anys! És el segon aniversari, així que li he fet bufar les dues espelmes que veieu a la imatge (les magdalenes són reciclades de l’any passat, dures com una pedra) i li he cantat el Moltes felicitas del Club Súper 3.

El gener del 2007 vaig fer una petita repassada de números, per no trencar la incipient tradició repetiré: el senyor Wordpress diu que hi han publicats 227 articles i 659 comentaris, tot ben classificat en 21 categories. És tan petitona la criatura, però es va fent gran mica en mica i a mi em sembla la més maca del món mundial.

Sense capficar-se ni com a objectiu únic -almenys en el meu cas- a tots ens agrada ser llegits, així que voldria donar les gràcies a aquell grupet de lectors i comentaristes -ja sabeu qui sou- que es passejen per aquesta casa de tant en tant, plogui, nevi o peti el router. I als nouvinguts o paracaigudistes dels cercadors també, sigueu benvinguts, que casa meva és casa vostra…

En unes hores començarem a fer camí amb en Siknus cap a Granollers, allí ens esperen les primeres Jornades de la Catosfera. Com ja sabreu en aquestes jornades i haurà xerrades i tallers, es parlarà entre d’altres coses de literatura, negocis, política i periodisme; tot al voltant del fenòmen blog.

És la primera vegada que s’organitza quelcom semblant i aquest nivell en terres catalanes, va ser una iniciativa de l’Alcalde de Granollers que ha coordinat i dut a terme el Marc Vidal. Una idea fantàstica que de ben segur situarà la ciutat al mapa periodístic en un lloc destacat durant tot el cap de setmana.

De moment l’èxit és rotund, s’han exhaurit les places i han hagut d’habilitar noves estàncies amb pantalles de vídeo. Per sort naltros vam sol·licitar-ho ben aviat.

La imatge que veieu l’ha dissenyat el company de viatge per il·lustrar el que serà el nostre seguiment en viu i en directe ^{(tòpic #1)} de les jornades. En el compte catosfera que hem creat a Twitter retransmetrem a quatre mans la rabiosa actualitat ^{(tòpic #2)} de l’esdeveniment o el que simplement ens passi pel cap. Aíxi que ja ho sabeu si voleu estar ben assabentats, follow-nos o seguiu-nos, com vulgueu.

Vaig a fer-me la maleta que encara m’hauran d’esperar…

Jo encara no tinc cap televisor d’aquests plans tan grans i macos i que s’han convertit en una extensió dels membres virils de molts mascles que es desafien amb la pregunta: I la teva, quantes polzades fa? Normalment amb la contra-resposta preparada: Bah! Jo la tinc més grossa, 52 polzades, hou hou hou.

De moment no la compraré fins que aquí al Camp de Tarragona ens tanquin la senyal analògica -som dels primers a patir-ho- i llavors amb calma miraré quantes polzades m’ha de mesurar l’orgull. Però avui he estat consultant informació, i m’he topat sovint amb el logo de la TDT, només els receptors amb aquest logo garanteixen que estan preparats per captar l’emissió de la televisó digital.

El que més m’ha cridat l’atenció és el fotudament lleig que arriba a ser el logotip, em sembla horripilant. Pel que he llegit és un logotip oficial creat a demanda de la Federación de Instaladores de Telecomunicaciones, i quan llegeixo l’explicació del disseny ho entenc tot:

El símbolo es el conjunto compacto formado por la expersión gráfica del ojo y el nommbre TDT con el tratamiento de los cuadrados y sus colores característicos.

TDT es televisión y es digital. Por eso juega con los colores básicos de la señal RGB (rojo, verde y azul) y con un elemento tan característico del mundo audiovisual como es el ojo.

Ojo que además por su tratamiento es puente de unión entre la televisión actual (parte superior) y la televisión digital del futuro (tratamiento de ceros y unos de la parte inferior).

Han intentat explicar la bíblia en un simple logotip, quan vols concentrar massa informació en un missatge tan curt com ho és un logo el més probable és que el resultat no transmeti res a banda de caos. Almenys és la sensació que em crea a mi, entre angunia i desconcert.

Ja m’imagino als dissenyadors intentat convèncer als senyors instal·ladors que seria millor un logotip més senzill i ells ¡No! Tiene que transmitir nuestro mensaje, todo lo que llega con la TDT, va a ser una revolución i hay que remarcarlo.

Resultat? Doncs per mi un bon cagarro ple de coloraines amb un ull a entre Gran Hermano i carta d’ajust que no queda bé sobre cap color ni superfície. Això sí, els zeros i uns deixen ben clar que la cosa és digital. O no ho veieu?

Ahir mateix, 17 de gener, van fer un comentari a l’article de les promeses d’en Zapatero. Tan bon punt el vaig veure vaig mal pensar, tenia tota la mala pinta de ser un altre comentari d’spam. És força semblant als que vaig rebre fa unes dies, a diferència de que aquest està escrit en català i conté un enllaç.

Vaig sospitar que el mateix autor hauria fet el mateix comentari a d’altres blogs, però es veu que va començar a escampar la cosa a partir d’ahir i els cercadors encara no n’havien indexat res. Avui, buscant una part del comentari ja es pot localitzar a utupia i un altre blog, suposo que en poc temps la campanya es propagarà més.

Aquest és el comentari:

Normalment paso pel teu blog, però mai havía deixat comentaris.
Felicitats, m’agrada molt. : )

He trobat aquest vídeo i em sembla molt curiós. Es tracte d’un reportatje d’una cadena de tv de no sé on, en el que es parla dels fenòmens extranys que han passat en un monestir a prop de Manresa. Aquí teniu el link.

http://www.youtube.com/watch?v=2aSIDBRqKMs

El vídeo, que té un cert regust al de l’àngel caigut, és una part d’un reportatge d’una cadena de televisió anglesa sobre l’existència d’el·lipsis en el temps al monestir de Sant Benet, situat prop de Manresa. I em sembla que no m’equivoco si afirmo que es part d’una campanya de màrqueting viral. Per què m’ho penso?

1. La base científica de la teoria de les el·lipsis temporals és nul·la.
2. El vídeo té més trampa que els del Fríker Jiménez.
3. L’usuari de Youtube que ha penjat els vídeos just es va donar d’alta ahir.
4. El comentari de l’usuari a Youtube enllaça amb la pàgina d’un complex turístic que seguidament comentaré, i també mostra aquesta mateixa adreça al final del vídeo.
5. La suposada televisó anglesa 7Tv no existeix, o almenys no la trobo.
6. Estan escampant el mateix comentari afalagador i mentider per varis blogs.

El que sí és tan cert com les seves parets centenàries és el monestir de Sant Benet situat al nou complex Món Sant Benet. El va inaugurar recentment el President i ofereix bàsicament els serveis de descans i repòs a l’hotel del complex, tast i tallers de cuina el·laborada i celebració de convencions; tot perfumat amb l’atractiu del monastir.

Així doncs, qui ha endegat la campanya viral? Jo tinc la teoria, basada en simples especulacions que l’empresa de publicitat, comunicació i màrqueting Lorem Ipsum SL és la responsable de la campanya.

Per què? Doncs perquè el domini del complex està registrat al seu nom i perquè el tipus de campanya pot encaixar perfectament dins una empresa d’aquest perfil. I que consti com a registrador del domini que vol dir? Home, doncs que probablement la web l’han dissenyada ells, cosa que puc confirmar amb la còpia que hi ha guardada als servidors de Google d’una prova de la web que tenien penjada a un domini que pel que veig tenen destinat a posar-hi proves del projectes que porten a terme.

No cal dir que em puc equivocar, tot són elucubracions. Si algú en té més informació o ho pot desmentir que ho faci si us plau. Sinó simplement continuaré suposant que això és la campanya d’aquesta agència per donar a conèixer de la forma més fàcil i ràpida un dels seus treballs.

Informació fresca a dia 24 de gener de 2008

En els darrers dies hi han hagut novetats. Per una part sembla que l’ofensiva publicitària obre un nou front a la ràdio, ahir al vespre vaig sentir l’anunci a Rac1 que deia més o menys el mateix que el comentari repetitiu. Si algú l’escolta un altre cop, i em pot dir l’hora exacta en que s’ha emès ho agrairé (utopiq{garrofa}utupia.com).

Per contra ja ha caducat la còpia de la pàgina que hi havia als servidors de Google, però això ho rescabalen els comentaris -que agraeixo- de l’stb que afirma haver treballat a Lorem Ipsum SL i saber que utilitzen aquestes tècniques, i de la xis que ha reconegut el laboratori del vídeo, és de l’escola Paidos de Sant Fruitós on ella va anar de petita. O sigui que d’expert anglès en martingales temporals res de res.

I de regal un petit recopilatori d’alguns llocs on he trobat l’infame comentari:

• A cal Benjamí.
• A Fent la viu viu.
• I ca l’Argelaguer.

Rectificació a dia 2 de març de 2008

No sé ben bé si el que jo suposava era erroni, però està clar que la campanya l’han endegat els de l’agència Tiempo BBDO, el mateixos de la campanya del Amo a Laura o del fals robtario de la cadira del Zapatero. Gràcies a una, per la informació.

El que em queda per esbrinar, és quina relació hi ha entre els de Lorem Ipsum i els de Tiempo BBDO…