La meva Catosfera 2008
Des d’ahir al migdia s’han multiplicat les entrades dels assitents parlant de les primeres Jornades de la Catosfera. Diuen que les opinions o punts de vista són com els culs, tots en tenim un; i en veure’n tants a mi també m’han agafat ganes d’ensenyar el meu cul.
Les xerrades
Molt bé en general totes les ponències, hi hagué un bon nivell en tots els àmbits que s’abordaren. Del primer dia en destacaria el Juan Varela, un periodista espanyol, que va defensar com en Partal la no necessitat de codis que regulin els blogs. Em semblà que tenia les idees molt clares, amb arguments convincents i frases que em feren reflexionar.
Del dissabte dia és impossible no comentar la taula dels polítics, fóu la menys interessant de totes. La sala plena de càmeres i nouvinguts que van marxar un cop acabat l’acte, de precampanya per alguns. No puc evitar la crítica més dura a Lourdes Muñoz bàsicament per dues raons, la primera és el nombre de vegades que de la seva boca i a la seva presentació va sortir la paraula PSC, i la segona la quantitat escandalosa de faltes que apareixien en els seus textos. Tots ens podem equivocar, però que una política no corregeixi els textos que ha de fer públics té mèrit.
A la tarda, a la xerrada sobre blogs i periodisme ciutadà, em va entusiasmar el Jordi Mayoral d’Aixòtoca.cat, un paio realment divertit i ocurrent. Però per a humor hilarant el del Ganxito, tot un personatge d’un blog del Ritmes.cat que va omplir de rialles i estupefacció la sala amb els seus vídeos, s’han de veure. En aquesta mateixa taula dels blogs de la CCMA un dels guionistes de Polònia i editor del blog va anunciar la primícia que en breu obriran els comentaris, ho celebrem!
I l’última de les taules que per mi va ser una de les més completes i curioses, la influència dels blogs. Els que més bé van abordar aquesta possible influència foren el Xavier Vidal i el Benjamí Villoslada, que va defensar que els blogaires són influents, no els blogs; fins i tot els fòrums solen ser més influents que els propis blogs. Les dues periodistes de la xerrada van tenir unes ponències correctes i desastrosa la de l’Héctor Milla, que va passar absolutament del tema a tocar i va venir a explicar-nos no sé que d’un pais que s’ha inventat. Com a exemple la imatge que veieu, un ponent xerrant i ell amb el seu portàtil vermell esnob, jugant a ser el rei del seu pais o vés a saber què.
No he anomenat pas a tothom ni tots els temes que es van tractar, si no vau poder ser-hi i us pica la curiositat, el millor que podeu fer és mirar-vos els vídeos. Us ho recomano.
El twitter
Com ja vam anunciar, el Siknus i jo vam estar comentant l’actualitat i les curiositats del moment a un compte de Twitter que el Siknus va crear. Vam xalar com a bojos, els catosfèrics es van portar realment bé, ens van acabar followant més de 100 persones i entre tots vam convertir el Twitter en una realitat catosfèrica paral·lela, moltes gràcies a tothom inclús al Marc que va tenir el detall d’agrair-nos la feineta feta.
La teca
A destacar el Blogs&Beers amb més cava i menys cervesa que he vist mai. El pica-pica era deliciós, la meva felicitació al xef de La Troca, i l’ambient molt agradable. No sé si van ser més sucosos aquells xoricets vermells o les confidències bitòlogues d’en Benjamí…
Que dir dels esmorzars, generesos i de qualitat, un aplaudiment per l’organització: plas! plas! plas!
Les polèmiques
A més de les ja previstes discussions de bloc versus blog, o si escriure un blog pot ser periodisme, hi hagué alguna coseta més. Només començar un dels assistens es queixà amb raó de que hi havia un cartell erròni, les jornades eren dels blogs en català, no dels blogs de Catalunya; totalment d’acord.
També despertà enrenou la proposta de Xavier Vidal de que s’ha de cobrir la necessitat de l’existència d’un portal amb suport institucional que unifiqui els blogs en català i en faciliti la creació. Molts digueren, tal i com jo penso, que no això no fa cap falta, qui realment vol crear un blog ho pot fer fàcilment, i la institucionalització d’un portal així pot dur a la manipulació, que visqui la llibertat.
La mare de les polèmiques va ser la cobertura que donà TV3 de l’acte, molts s’han queixat de la centralització en els polítics quan les Jornades no eren de política, i del buit que li han fet al representat de CiU al no fer-lo aparèixer al vídeo-resum que va sortir al TN del dissabte al vespre.
En Sirera havia de venir i no ho va fer, no hi va haver polèmica sinó aplaudiments.
Per mi el més greu de tot és que jo que sóc tan guapo només aparegui ens dos escassos instants en tot el vídeo, indignant!
Per millorar
Ja que he felicitat als organitzadors i n’he destacat les bondats, no podria acabar sense dir el que s’hauria de millorar de cara a les pròximes Jornades (no es podran queixar que no em cremo pas):
- Això de donar esmorzar i no avisar està molt malament (el del dissabte se’m va escapar) l’any vinent ha d’anunciar-se amb temps.
- En poper de l’ulldepoll.cat demana amb tota la raó pauses de cinc o deu minutets entre les xerrades, el vici és el vici i la bufeta no és infinitament inflable.
- Calen endolls a la sala de xerrades, cada dia hi ha més gent enganxada a andròmines devoradores d’electricitat, i sinó fós per l’endoll que vam trobar d’estranquis, el Twitter s’hagués quedat ben mort en poques hores.
- Més temps per a les xerrades, alguns ponents es van cremar el cul i la llengua intentant encabir en 7 minuts el que tenien preparat per a 20 o 30.
- L’aniol comenta també que la retransmissió en directe per vídeo va ser caótica. Tal i com diu la propera vegada s’ha de poder fer un seguiment en directe en condicions, sigui per àudio o per vídeo.
Les imatges
La imatge que veieu és la fotografia menys dolenta de les que vaig fer. Si en voleu veure de bones en Benjamí (sí, ell altre cop) en té un bon grapat, que es complementen molt bé amb les d’en Daxtoor. Les més precioses i fotogèniques són aquesta, aquella, l’altra i sobretot sobretot aquesta.
Em deixo moltes coses per comentar, algunes que recordo i d’altres que no. Però això no és l’últim que comentaré de la Catosfera 2008, tinc algunes frases dels ponents apuntades a la Moleskine que paguen la pena de publicar.
Tuesday, 29 de January, 2008 a les 19:17h
Jo hagués agraït alguna mena de webcasting més estable o que hi hagués algun audiostreaming. És igual, que es pogués seguir també per internet a través d’una emissió en audio o vídeo.
Ho vau fer força bé per Twitter. Des d’aquell dia ja li he trobat la gràcia a això de “tuitejar”.
El Ganxito va ser bastant espectacular. Em quedo amb lo de: “Per molt que ho vulguin negar, les cançons de Rafael encara agraden”.
Sembla que més o menys es coincideix en anomenar el que va ser més polèmic, i el que no va ser gaire correcte.
Tuesday, 29 de January, 2008 a les 22:49h
Tens tota la raó, he afegit la queixa a les coses per millorar.
Gràcies per això del Twitter, jo la veritat és tampoc li trobava el que, ara ja li trec punta
Wednesday, 6 de February, 2008 a les 21:07h
[…] Farà uns dies estàvem allotjats en un hotel de Montmeló, just al costat del circuit, on el personal va ser molt amable i el servei en general totalment recomanable. […]
Friday, 30 de January, 2009 a les 0:22h
[…] Fent un petit repàs, durant aquest tercer any de vida del blog (ja se’m fa grandet): vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la trobada de la Catosfera (per cert, la Catosfera ha mort?), vaig divagar sobre els urinaris i els lavabos amb llums vermells, em vaig cagar en TV3, per primera vegada vaig participar en un rècord, vaig maleir la Roja i m’ho vaig menjar amb patates, també hi hagué de temps per fer una miqueta de conya, crítica i fins i tot lascívia,vaig continuar parlant de cinema, vaig comentar la nova joguina que em vaig comprar, a més d’atrevir-me a fer recomanacions anticrisi i d’estalvi, vaig animar a decapitar pares Noel, i algunes cosetes més. […]