Pel que fa a ser un seguidor o admirador d’un tema en concret, crec que no en tinc cap que pugui destacar-se massa en respecte a la resta (exceptuant l’afecció genèrica pels ordinadors i ciències derivades).

Potser una de les temàtiques que sempre m’han atret és la Guerra de les Galàxies. Segurament no en sóc cap fan destacat que coneix les mil i una curiositats de la saga, però Déu n’hi dó la de coses que tinc relacionades amb aquesta afamada sèrie de pel·lícules: posters, cartes, una miniatura per muntar del podracer de l’Anakin (inacabada), varis busts en miniatura dels personatges, col·leccionables (de regal amb diaris, cereals, etc.), la versió remasteritzada en THX dels 3 episodis dels anys 70 en VHS (malaguanyats) i alguna altra cosa que ocupa espai i que ara mateix no recordo.

I la última adquisició és la que veieu a la foto, un paquet que consta de 4 miniatures ja pintades i per muntar que també podeu veure aquí, a les quals no em vaig poder resistir.

Cada caixa conté una de les naus en miniatura i la capa interior del cartró té dibuixades les instruccions, semblen ben fàcils d’encaixar i espero fer-ho en els pròxims dies.

Ho vaig comprar fa ben poc en un InterKits de Tarragona per 5′95€, i n’hi havia un bon munt així que si a algú li agraden potser encara és a temps de comprar-se unes petites naus d’StarWars al preu de 3 cervesetes.

Potser serviran per acompanyar-me a la feina penjats del monitor o acabaran amuntegats al racó galàctic… ja veurem.

Doncs això, que encara és estiu -tot i que jo ja noto cada tarda el regust del final d’aquesta estació- i a l’estiu tota cuca viu, i qui no surt és perquè no vol i tota la pesca.

Una de les coses que més m’agraden d’aquesta època són les festes majors, anar de poble en poble, trobar-te gent que coneixes, recòrrer la geografia pròpera i tastar una mica de varietat nocturna. I tot això per zero eurets. Doncs som-hi, oi?

I a més hi ha els festivals, que de gratuïts no acostumen a tenir-ne gaire, però això està canviant. Són molts els ajuntaments que veuen la possibilitat d’organitzar o col·laborar en la promoció d’un festival com a forma de publicitat, han vist que és una esplèndida forma de donar a conèixer la vila i de pas fer quatre duros amb els que venen de visita. I ben fet que fan, així que aprofitem-ho.

Aquest apunt l’escric, també, perquè m’ha d’ajudar a decidir, i és que en els últims dies m’he saturat d’ofertes i no tindre el poder de l’omnipresència em dificulta els plans.

El Vidi, un amic, ha enviat un correu-e on diu:

El Woodstock català

Aquest cap de setmana, dissabte dia 12, se celebra a la petita població de 60
habitants, la Figuerosa (Urgell), la cinquena edició del festival FigaRock. La Figuerosa està al costat de Tàrrega -una hora en cotxe-, de fet és una pedania de la capital de l’Urgell.

Pels que no conegueu el festival us diré que és el festival alternatiu independent lliure i trangressor per excel·lència de l’escena musical del país. El certamen se celebra en un camp de blat segat, tot recordant el mític Woodstock, si més no el FigaRock recorda bastant el llegendari
festival.

I qui toca al FigaRock? Doncs autèntics monstres del rock and roll del país, de lo milloret que es fa actualment: Roger Mas, Mazoni, Verdcel, Sanjosex, Pau Riba, Don Simón & Telefunken, Oriol Tramvia, Caníbala, DJ Pollastrot, etc.

Tota aquesta nòmina impressionant d’artistes, un darrera l’altre, i tot pel mòdic preu de 0 euros, sí, com ho sentiu, totalment de gorra. No hi ha excusa!!! A més, els preus de la barra són totalment populars.

Tots aquells que us animeu a vindre al FigaRock no us en penedireu, coneixereu nous grups, envoltats de nova gent, i en un ambient total de llibertat i bon rotllo. El Canet Rock i el Woodstock són els únics referents del festival. No cal que us digui res més!!

Que més puc afegir? Doncs l’enllaç del festival FigaRock.

L’altra orígen dels dubtes me’l va provocar un cartell que vaig veure aquest cap de setmana passejant per Cambrils, em va cridar l’atenció pel disseny i a l’apropar-me vaig veure que era d’un festival que desconeixia, el PalmFest.

La web està en Català, Castellà i Anglès, però inexplicablement i lamentablement el dossier de premsa només l’he trobat el Castellà. N’he traduït un extracte:

Peter Hook, Ascii Disko, Florent i Nacho Canut, entre els principals reclams d’un esdeveniment que uneix platja, festes locals, música i activitats lúdiques a l’Hospitalet de l’Infant.

PALMFEST 2006 és una macro-activitat totalment gratuïta que conjuga platja, música, festa, esport i activitats lúdiques a l’atractiu marc de la platja de la Punta del Riu, de l’Hospitalet de l’Infant.

Entre els dies 11 i 15 d’agost, coincidint amb les festes locals, PALMFEST 2006 transformarà durant més de 16 hores al dia aquest paratge en un autèntic centre recreatiu: totes les activitats típicament de platja es fusionaran amb les actuacions de 13 grups i més de 40 djs locals, nacionals i internacionals per a fer de l’esdeveniment un referent lúdic-musical a la Costa Daurada.

Aquest és un festival més electrònic, més pop i sense tantes arrels, es dir menys nostrat i més internacional. A mi m’interessa, entre d’altres la sessió de Miqui Puig, no és res de l’altre món punxant però m’encanta la selecció que fa a les seves sessions.

I per si amb aquests dos genials festivals no n’hi hagués prou, no gaire lluny d’on visc també hi fan alguna coseta que en Siknus ens anuncia.

El que deia, tinc els plans més enredats que un plat d’espaguetis voladors, no sé que fer…

Actualització: i més i més…

Tinc la mala costum d’obrir infinitat de finestres i pestanyes amb el Firefox, de vegades tantes que quan he de plegar i tancar l’ordinador no les he llegit totes. Si les tanqués per les bones, em produiria una sensació de pèrdua d’informació que només sabrà entendre aquell que també la pateixi. La qüestió és que fa un temps vaig trobar la solució, una extensió pel Firefox que et guarda i recupera les finestres i pestanyes que tenies obertes l’últim cop, així tanco amb tota la calma i ja ens ho mirarem demà….

I gràcies a aquesta extensió m’he trobat obert en una de les antigues finestres, un enllaç que em va enviar el Pep (i que suposo que devia trobar al Menéame), Programming is like sex.

Com que m’ha fet força gràcia i la llicència ho permet, he decidit traduïr-ho i adaptar-ho:

• Si comets un error hauràs de suportar-ne les conseqüències la resta de la vida.
• Un cop comences, no pararàs fins que caiguis exhaust.
• Es necessita una altra persona experimentada per a apreciar realment el que estàs fent.
• En canvi, hi ha gent que extranyament s’enorgulleix de la seva manca de l’experiència.
• Pots fer-ho per diners o per diversió.
• Si passes més temps fent-ho que davant la TV, la gent acostuma a pensar que ets una mica raret.
• No seria el millor tema per treure el dinar de Nadal.
• A l’escola, almenys oficialment, no se n’ensenya prou.
• Si proves d’explicar-ho en termes tècnics perd tot el sentit.
• Hi ha gent que simplement són boníssims fent-ho.
• Però n’hi ha que mai s’adonaran de com en són de dolents, i segurament perdries el temps intentat que ho entenguessin.
• Hi ha persones amb pràctiques tan estranyes que es difícil que trobin algú que es senti cómode amb els seus costums.
• Un petit detall que no funcioni com cal ho pot arruïnar tot.
• Es una bona forma de passar l’estoneta de la migdiada.
• Tothom actua com si fóssin els primers en descobrir una nova i espatarrant tècnica.
• Qui ho ha provat incita als amics a provar-ho.
• Els principiants acostumen a fer un fotimer de nyaps.
• Un cop ho has provat no te’n podràs estar.
• Sempre n’hi ha que volen deixar constància de la única i correcta manera de fer les coses.
• No va tan bé quan vas begut, però inexplicablement és quan en tens més ganes.
• De vegades és divertit gastar-se-les en joguines cares.
• Sempre n’hi haurà que amb prou feines se’n surten.

Per can Caballé he fet una petita troballa en un apunt de fa un parell de dies, llegiu i somrieu:

WorkFriendly.net és un servei que pot ser útil per determinada gent… permet accedir a qualsevol pàgina web dins d’una finestra que, vista per damunt, sembla una finestra de Microsoft Word. D’aquesta forma, es pot navegar per webs sense que se n’adonin els teus companys de treball ni el pesat del teu cap que, […] s’acosta a la teva taula per veure que estàs fent…

Curiós, oi? Està clar que els usuaris d’aquest servei, WorkFriendly, són limitats: gent que treballi amb un ordinador que executi un Windows i que pugui camuflar el Word com a part de la feina.

Però és interessant, hi ha moments d’excessiva feina (o potser també al contrari) en que pot convenir rel·laxar-se un moment i llegir quelcom sense el nervis de ser enxampat i provocar-te un coitus interruptus, i parlo de llegir! que aquesta pàgina no mostra les imatges, només text sense estils i els objectes incrustats.

Observació: sembla que almenys amb Utupia té un problema interpretant els caràcters, i no ho acabo d’entendre perquè al codi d’aquesta pàgina s’especifíca ben claret la codificació charset=UTF-8. Deu ser que només accepta caràcters anglòfons.

En l’última descàrrega de fotos del mòbil em trobo amb aquesta imatge, és un cartellet escrit a mà que hi havia a l’interior d’una caseta de la ONCE a l’Eixample de Barcelona: Si no compra no le puede tocar….

A banda de ser lògica en estat pur o simple racionalitat, és una d’aquelles tonteries que em criden l’atenció, m’encanten els missatges que et pots trobar a mil i un llocs de les ciutats.

I segurament funciona, tenint en compte que al Nadal molta gent compra loteria de la grossa només per si de cas li toca al company de feina (quina ràbia que faria, no?) molts es deuen sentir temptats a comprar després de llegir el cartell, per si toca…

Enllaço un excel·lent apunt de Bitassa a Lloure, que pot interessar sobretot a qualsevol programador però apte i recomanable per a qualsevol curiós que li interessi saber les desavantatges del programari privatiu.

Hi vaig fer un parell de comentaris, i que crec que són part d’un interessant fil d’opinions, en el que vaig intentar defensar la posició dels que creuen en el programari lliure però per raons del mercat laboral no en desenvolupen a la feina. El que segueix, és el primer dels dos que vaig escriure.

Arribo tard a la conversa, però diuen que millor tard que mai, i ho faig perquè m’he sentit al·ludit per dos comentaris (de forma genèrica és clar):

Un d’en Benjamí:

L’argument emocional queda en entredit quan veiem tants informàtics disposats a oblidar-lo a canvi d’un sou, sovint mileurista, pagat pels amos de torn del programari que desenvolupen. Està demostrat que els informàtics poden fer feina només per la utilitat que comporten els seus serveis i sense apel·lacions emocionals a cap propietat.

I un d’en Pau:

Jo no sé si seré bon informàtic, bon ciutadà o un caradura malparit, però el que tinc clar és que faria abans de cambrer que de programador privativista.

Fará un any i mig que sóc Enginyer Informàtic i més o menys el mateix temps que treballo per una empresa de programari privatiu. També sóc mileurista, o almenys el meu sou, i pel que he entès per a en Pau, també sóc un programador privativista.

Tinc ètica professional? Si. Crec en el programari lliure? Si. M’agradaria que la empresa on treballo desenvolupés programari lliure i es reconguès l’autoria del codi als programadors i no a l’empresa? Doncs també.

Però la realitat no dóna lloc a moltes alternatives. Dels companys que estan treballant no en sé ni un, cap ni un, que desenvolupi programari lliure de forma professional. És més no conec cap empresa dels voltants que s’hi dediqui. (sóc del Camp de Tarragona, si algú en coneix alguna que no dubti en passar-me la informació).

Quines alternatives tinc? Anar-me’n a Barcelona? Doncs no vull, ja ho podria haver fet i guanyaria més diners però prefereixo viure al meu poble, almenys ara per ara. Muntar una empresa i fer les coses com a mi m’agradarien? Doncs ja firmaria, però no és una decisió ni un projecte fàcil, com tothom es pot suposar, potser d’aqui uns anys em decidiré, mai se sap.

Em venc a l’amo sense apel·lacions emocionals i sóc un programador privativista? Doncs segurament des d’un cert punt de vista sí, i no ho discutiré. Però no crec que siguin justos aquests adjectius, no quan les alternatives son nul·les.

Jo vull treballar, poder estalviar i emancipar-me tan aviat com pugui, i vull fer-ho a on vaig nèixer. I quan pugui fer això programant programari lliure no ho dubtaré, mentrestant continuaré venent la meva ànima al diable i oferint els meus principis al millor postor (si així es vol veure).

Ah, i ho prefereixo a fer de cambrer, el coneguts que han treballat servint taules no n’han quedat gaire contents de la feina.

Un bon amic s’ha canviat de casa, de casa bitològica. Estava de lloguer en un piset de MSN Spaces i ara ha mudat totes les seves pertenences a una casa pròpia, un sistema de publicació que ell mateix s’ha implementat.

Pel que fa a la façana de la casa, diu que ha basat el disseny en el d’utupia.

El disseny del bloc l’he basat en el bloc d’un amic que m’agrada bastant, en el de MSN Spaces, en coses que ja havia fet i en idees noves… espero que us agradi.

I com que ja hem practicat prou xupa-pollerisme, simplement us enllaço el blog en qüestió, Siknus.com, per a que llegiu i li doneu un cop d’ull.

Quan començo a escriure aquest apunt m’en adono que tinc una mania, buscar coses curioses a les estacions de tren. Ara calces metàl·liques, ara extintors amb curiós fabricant, la qüestió es buscar les tres potes al gat.

Aquest cop ha sigut una biga enmig de l’andana de l’estació de Reus. Está ben lluny de la zona on la gent acostuma a pujar i baixar normalment, però és un dels llocs on em porten el passeigs per perdre el temps que faig les poques vegades que arribo abans d’hora.

Pel voltant no hi ha res que pugui desvetllar la seva funció, però ja em direu quina utilitat té que una biga surti parcialment del terra, jo no n’hi veig cap.

I encara que la tingui, l’acabat es llastimós, si fós més aprop del vestíbul de l’estació em sembla que més d’un ja hauria marcat les sabates amb la biga i les les rajoles amb les dents.

Per a navegants inexperts: quan vulguis veure una imatge més gran segueix la màxima bitològica clicar per ampliar.

Actualització: ja sé per a que serveix la biga!!.

Fa bon temps, massa, estem en ple estiu i els pensaments massa profunds poden acabar de desfer la matèria grisa, que és un recurs escàs i no renovable, i els escrits que més bé entren són els divendrils o estiuencs -són com el gaspatxo- que és que seria aquest apunt.

Una ex-companya de carrera, la Sandra, darrerament m’envia molts correus, algun cop diria No, gràcies material d’aquest tipus no -amb tota la bona intenció del món-. Però aquest cop m’ha agradat, m’ha fet riure una bona estona.

El correu enllaça un d’aquests personatges virtuals amb els que pots parlar i se suposa que promocionen algun producte. El primer que em va vindre al cap és el ja clàssic pollastre parlador, que aquest em sembla que no promociona res que no sigui l’absurditat. I com no, les agraciades cambreres-animadores que t’inciten a beure cervesa i donen peu a més. Això sí, a l’hora de la veritat et tallen el rotllo ràpidament… La primera versió era una simpàtica noia rossa, i va tenir tan d’èxit que a la segona ja van posar dues xiquetes per animar més la cosa.

Si sabeu una mica d’anglès proveu-ho, i sobretot és més divertit proposar tot allò brut i malsonant que us passi pel cap. Es profitós també indicar parts del cos i així es donen per assabentades del que vols.

L’enllaç que m’ha enviat la Sandra és d’Ikea, han afegit un bot (abreviació de robot) a la seva pàgina web per ajudar-te en el teu passeig virtual. Pel que el bot mateix m’ha dit, l’han fet un a empresa de Barcelona, Artificial Solutions, dels que no en sabia res. Però pel que sembla, es dediquen a crear bots parladors entre d’altres coses, ja que també en tenen un a la seva pàgina.

Anem per feina, què és el divertit de tot això? Doncs que, la veritat, està prou ben programat, en el sentit que està clar que ha de respondre adequadament quan li preguntis de sofàs o cuines. Però, i quan li preguntes per allò que no té res a veure amb mobles? Doncs ho han previst molt bé.

Vaig tenir una conversa amb ella (es de bojos parlar amb un robot?) i vaig intentar lligar amb ella a veure si així em moblava el piset de franc (això és de tarats?).

Anna

Hola, mi nombre es Anna, ¿en qué puedo ayudarte?

Utopiq

Hola

Anna

Hola, ¿qué tal? ¿Tienes alguna pregunta sobre IKEA? Yo puedo ayudarte a encontrar la respuesta.

Utopiq

¿De dónde eres?

Anna

Me crearon en Barcelona, en Artificial Solutions (www.artificial-solutions.com).

Utopiq

Eres muy simpática.

Anna

Gracias por el cumplido pero prefiero seguir hablando de IKEA.

Utopiq

Y muy guapa.

Anna

Muchas gracias por el cumplido. Hablemos ahora de IKEA.

Utopiq

¿Estas casada?

Anna

No estoy casada, mi trabajo no me lo permite ya que estoy 24 horas al día respondiendo preguntas de IKEA, por cierto, ¿quieres hacerme alguna pregunta sobre IKEA?

Utopiq

¿Quedamos esta noche?

Anna

Te diría que me esperaras tomando un refresco en nuestro restaurante, pero no me sería posible ir porque soy virtual.

Veient que no funcionava vaig desestimar la idea d’aconseguir un tracte preferencial i vaig sentir-me temptat de provar la paciència del bot i la previsió dels programadors, primer anant a sac i seguidament amb mala educació.

Llegeix la resta d’aquest apunt »

Llegint en Benjamí me’n assabento d’una campanya que està en contra del DRM, i tal i com ens diu És important que el DRM no aconsegueixi cap acceptació social. Algunes megacorporacions fan anques enrere en veure que els clients s’enfaden. Així que jo m’enfado, m’encabrito i m’emprenyo perquè tampoc vull arxius capats ni dispositius que no em deixin fer el que fins ara hem pogut fer.

DRM són les sigles en Anglès de Digital Rights Management, Gestió de Drets Digitals. Però com llegeixo en varis llocs més aviat és tracta de Digital Restrictions Management, Gestió de Restriccions Digitals.

Algunes de les companyies que defensen el DRM són el dimoni banyut, Microsoft, i la dels ordinadors blancs impoluts i de disseny, Apple. Aquesta última l’usa en el seu sistema iTunes que incorporen tots els iPod, per això una de les imatges de la campanya és la d’aquest iPod que empresona a la seva mestressa.

Aquesta imatge -traduïda i retocada pel Benjamí- és per fer campanya en contra del DRM, així que descarregueu-vos-la i utilitzeu-la allà on vulgueu.