Enllaço un excel·lent apunt de Bitassa a Lloure, que pot interessar sobretot a qualsevol programador però apte i recomanable per a qualsevol curiós que li interessi saber les desavantatges del programari privatiu.

Hi vaig fer un parell de comentaris, i que crec que són part d’un interessant fil d’opinions, en el que vaig intentar defensar la posició dels que creuen en el programari lliure però per raons del mercat laboral no en desenvolupen a la feina. El que segueix, és el primer dels dos que vaig escriure.

Arribo tard a la conversa, però diuen que millor tard que mai, i ho faig perquè m’he sentit al·ludit per dos comentaris (de forma genèrica és clar):

Un d’en Benjamí:

L’argument emocional queda en entredit quan veiem tants informàtics disposats a oblidar-lo a canvi d’un sou, sovint mileurista, pagat pels amos de torn del programari que desenvolupen. Està demostrat que els informàtics poden fer feina només per la utilitat que comporten els seus serveis i sense apel·lacions emocionals a cap propietat.

I un d’en Pau:

Jo no sé si seré bon informàtic, bon ciutadà o un caradura malparit, però el que tinc clar és que faria abans de cambrer que de programador privativista.

Fará un any i mig que sóc Enginyer Informàtic i més o menys el mateix temps que treballo per una empresa de programari privatiu. També sóc mileurista, o almenys el meu sou, i pel que he entès per a en Pau, també sóc un programador privativista.

Tinc ètica professional? Si. Crec en el programari lliure? Si. M’agradaria que la empresa on treballo desenvolupés programari lliure i es reconguès l’autoria del codi als programadors i no a l’empresa? Doncs també.

Però la realitat no dóna lloc a moltes alternatives. Dels companys que estan treballant no en sé ni un, cap ni un, que desenvolupi programari lliure de forma professional. És més no conec cap empresa dels voltants que s’hi dediqui. (sóc del Camp de Tarragona, si algú en coneix alguna que no dubti en passar-me la informació).

Quines alternatives tinc? Anar-me’n a Barcelona? Doncs no vull, ja ho podria haver fet i guanyaria més diners però prefereixo viure al meu poble, almenys ara per ara. Muntar una empresa i fer les coses com a mi m’agradarien? Doncs ja firmaria, però no és una decisió ni un projecte fàcil, com tothom es pot suposar, potser d’aqui uns anys em decidiré, mai se sap.

Em venc a l’amo sense apel·lacions emocionals i sóc un programador privativista? Doncs segurament des d’un cert punt de vista sí, i no ho discutiré. Però no crec que siguin justos aquests adjectius, no quan les alternatives son nul·les.

Jo vull treballar, poder estalviar i emancipar-me tan aviat com pugui, i vull fer-ho a on vaig nèixer. I quan pugui fer això programant programari lliure no ho dubtaré, mentrestant continuaré venent la meva ànima al diable i oferint els meus principis al millor postor (si així es vol veure).

Ah, i ho prefereixo a fer de cambrer, el coneguts que han treballat servint taules no n’han quedat gaire contents de la feina.

Aquest article va ser escrit el Tuesday, 25 de July, 2006 a les 18:48h i està guardat a la categoria Blogs, Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.