FON es la comunidad global de internautas que comparten WiFi. Comparte tu conexión de cable o ADSL en tu casa o trabajo y podrás disfrutar de acceso WiFi en cualquier lugar del mundo donde haya un punto FON. ¡Comparte un poco y gana mucho!

Fa temps que segueixo aquesta inicitiva empresarial, però de moment des de la distància ja que el que ofereixen no em resultaria útil ara mateix. La intenció d’aquest projecte és la de facilitar la compartició de l’accés a la xarxa sense cables i ara mateix no tinc cap enginy portàtil amb que connectar-me amb WiFi. Tot i així em resulta interessant i impressionant el planter que en Varsavsky té contractat tant a nivell directiu com tècnic.

Ara han donat un pas considerable, i és que per tot arreu ressonen els ecos de la notícia que relaciona Google i Skype amb aquesta companyia, cada cop són més els inversors que aconsegueixen i el vaporware sembla que va esdevinguent quelcom més tangible. Malgrat tot, no crec que es lliurin fàcilment de les crítiques, provinent sobretot que comunitats de codi obert, que els acusen amb arguments prou sòlids de proclamar-se com a allò que no són, ja que tot i anunciar que el codi seria accessible a tothom encara és hora que l’alliberin. Pel que diuen ho faran properament i de moment han penjat els binàris per a qui vulgui provar-los.

A pesar de les crítiques crec que es mereixen un felicitació per la feina feta i per a continuïn que millorant.

Apunt: No em sembla gaire humil definir-se com a filàntrop al web de la pròpia empresa

Aquesta imatge si que m’agrada. Es poden veure moltíssims botons o imatges per la xarxa anunciant Firefox, però de tots els que he vist fins ara aquest que he trobat en un comentari del blog de Martin Varsavsky és sens dubte la més original i explícita de totes.

Un programa de descàrrega gratuïta que us garanteix que les vostres fotos estaran organitzades sempre.

Picasa és un programa que us ajuda a trobar, editar i compartir en un instant totes les fotos que hi ha al vostre ordinador. Podeu començar utilitzant Picasa per extraure fàcilment les fotos de la vostra càmera. A partir d’aquest moment, cada cop que obriu el programa, ell buscarà de forma automàtica totes les vostres fotos (fins i tot les que havíeu oblidat que teníeu) i les ordenarà dins d’àlbums visuals organitzats per data i amb uns noms de carpeta que reconeixereu fàcilment. Podeu arrossegar i deixar anar els vostres àlbums i crear etiquetes per establir grups nous.

Això és Picasa, i a Dirson m’he assabentat que des d’ahir està disponible en Català. Personalment, ja l’havia provat però a partir ara quan els amics em preguntin per un programa senzill i fàcil d’utilitzar ja podré recomanar-los un programa que els parli en la seva llengua. Així que tots aquells que utilitzin MS Windows ja poden descarregar-lo i instal·lar-lo gratuïtament.

El protagonista de l’anime, en Naota Nandaba, és un noi de dotze anys normal i corrent fins que un dia coneix la singular i misteriosa Haruko. A partir d’aquest dia, la vida d’en Naota canvia el cent per cent. El noi comença a patir un trastorn estrany anomenat Furi Kuri, que fa que li creixin unes protuberàncies al cap de les quals surten uns robots gegantins estranys contra els quals haurà de lluitar.

Això és el que ens diuen d’aquesta sèrie a tvcatalunya.com, però la veritat es que tot i havent llegit això, quan veus el que passa en els diferents episodis acabes totalment desorientat. He vist els 6 episodis que han emès al 33 i tots m’han encantat, a cadascun descobreixes coses noves i quan creus que ho tens tot clar et sorprenen amb un nou gir de la història, és trepidant.

Ja d’entrada em va agradar per l’estètica, i navegant una mica he esbrinat que és de producció 100% digital, de ben segur que hi té a veure. D’altra banda, a mi m’encanten les vespes i la que porta la Haruko només veure-la em va robar el cor, si no m’equivoco és una 50L del 1966 (en tinc una igual en miniatura).

“Kuri kuri” en japonès vol dir fotre mà, i es podria dir que la semblança del nom no és casual, ja que a la sèrie, no hi manca una dosi de sensualitat insinuacions i d’altres escenes més explícites; sense arribar a mostrar res del tot… almenys de moment.

També és destacable l’acompanyament musical, per mi genial, rock japonès de la banda The Pillows, que li va com anell al dit als potents cops de guitarra de la Haruko, s’han de veure.

Si t’agraden els robots, la cultura pop i les relacions adolescents aquest anime t’encantarà. Es pot trobar més informació a la wikipèdia en Espanyol, o a la web del 3xl.