Ja fa mesos que TV3 m’està inflant allò que no sona, així de clar. Fa un temps sentia que aquell canal era l’últim refugi on podia informar-me de l’actualitat del meu país, des d’una visió catalanocèntrica, és a dir que aquell era un lloc un es parlava de les coses que afectaven al Principat i els Països Catalans i des de la nostra visió. Però ara ja no és així, ja fa un temps que ens l’han fotut.

Víctor Alexandre ja se’n va adonar i ho va reflectir en el seu llibre TV3 a traïció:

Amb “TV3 a traïció” pretenc explicitar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats i definicions d’aparença innocent; un missatge que es transmet a través de formes verbals com ara “a la resta d’Espanya…”, “a tot Espanya…”, “en el conjunt d’Espanya…”, “els espanyols fem…”, “els espanyols diem…”, “els espanyols consumim…”. També hi ha una mitjana d’informació espanyola superior a la catalana (de vegades, en minuts, de 31 a 2). Així, tant si es parla de dones maltractades, de vídues, de discapacitats o d’horaris comercials, el referent sempre és espanyol, mai català. Això significa que no hi ha dones maltractades catalanes sinó dones maltractades espanyoles; no hi ha vídues, ni minusvàlids, ni horaris catalans, tots són espanyols.

El més greu és que la indefensió del telespectador davant aquests paranys acostuma a ser total, ja que com més veu TV3 més s’integra en l’univers mental que la cadena crea per a ell. D’aquesta manera, acabem trobant normal la degradació progressiva de la llengua i la conversió sibil•lina de TV3 en una emissora bilingüe, fins al punt que ja és impossible mirar-la sense saber espanyol. Una altra tècnica espanyolitzadora la trobem també en la tria de notícies destinades a fer que els catalans sentin Catalunya no pas com una nació, sinó com una regió d’un únic país que es diu Espanya. Consisteix a inserir notícies de Burgos, Toledo o Màlaga, sense cap connexió amb Catalunya, amb l’única intenció de fer-nos sentir aquestes ciutats com una part de la nostra realitat nacional. Espero que, llegint el llibre, els catalans s’adonin de la magnitud de la rentada de cervell que el Partit Socialista ens practica dia rere dia sense ni tan sols alçar-nos del sofà. Em pregunto si a partir d’ara podrem veure TV3 amb els mateixos ulls.

Una de les coses que més ràbia em fa, és el que explica un dels lectors i que a mi també em succeïx: Fa mesos que em queixo d’aquest fet amb la família, amb les amistats, i sempre em diuen que sóc un exagerat, que veig fantasmes per tot arreu… Almenys amb aquest llibre, tenim arguments sòlids i exemples clars amb que defensar-nos i tal vegada obrir-los els ulls.

Personalment, hi han detalls que últimament m’han fet bullir la sang, com la incorrecció ortogràfica i verbal, un clar exemple n’és l’ús indiscriminat d’una paraula incorrecta en els informatius, ‘vivenda‘, la catalanització del mot ‘vivienda‘. Si existeix ‘habitatge’, perquè pebrots han de fer servir una barbarisme?

També m’indigna el menyspreu al nostre govern qualificant el govern espanyol com a govern central. Si el govern espanyol és el central, la Generalitat que és? el govern perifèric?

I aquest matí, ja ha sigut massa. He vist un moment el Matins d’Estiu i ja n’he tingut de sobres. Dos tertulians i la presentadora, Ariadna Oltra, parlant sobre si ens n’alegrem de la victòria de la selecció espanyola. Han trigat poc a dir que sí, que se’n alegren molt, que sempre han seguit la selecció espanyola i tots ens n’hem d’alegrar. Qui pebrots són ells per dir-me que he de sentir? Després han mostrar els percentatges a la pregunta de si ens n’alegràvem, i un 70% ha deia que no. Perquè això no es reflecteix a la taula de debat? Perquè no hi ha independentistes a les taules de TV3?

Per postres, acabo de posar una estoneta a El Club, i debatien del mateix! He vist que dels que hi havia a la taula l’únic que podia representar la meva opinió era el Manel Lucas, però no he arribat a sentir-lo, quan el Víctor Amela ha agafat el micròfon per banda ja m’ha fet tancar la TV. Tot ell és nacionalisme espanyol i anti-nacionalisme català, no parla el català a casa perquè creu que el castellà està perseguit, quan va 8TV parla en castellà tot i que li parlin en català (això de moment no li deixen fer a TV3) i ens acusa als nacionalistes catalans de tenir complexes, problemes i odi. Una cosa no li puc negar, quan el sento em foto ben negre.

I que dir del Telenotícies, del protagonisme que li donen a l’Alonso ni en parlem (a Astúries veuen TV3?), del seguiment aclaparador de la selecció espanyola tots n’hem estat testimonis, i el tracte igualitari que donen als esportistes catalans i espanyols es fa palès cada Telenotícies.

El rentat de cervell que se li està fent a la Corporació és evident, l’últim episodi és la no renovació d’Antoni Bassas, de reconegut perfil nacionalista (no pas independentista). Sempre ens quedarà RAC1, diuen alguns, però cal recordar que el Conde de Godó no es precisament catalanista i la cosa es pot espatllar de la nit al dia.

Està clar que la crosta nacionalista de TV3 quasi està arrencada del tot, felicitats socialistes, felicitats PSC! ERC, penseu fer alguna cosa o us ho mireu amb crispetes i el cul ple de vaselina?

Ja no és La Nostra, ara és la Seva. Sincerament, ja no sé quines notícies mirar-me, algú sap si Vilaweb TV té previst crear un canal de televisió digital?

Mentre muntàvem un armari de ca l’Ikea, en girar pàgina del manual d’instruccions i mirar un dels dibuixos explicatius, veig que el que fot els claus és la figura masculina, no li dono importància. Seguim muntant i em topo altre cop amb una imatge similar, l’home clavant i la dona aguantant.

És ben cert que els homes tenim més força i probablement la majoria de vegades el que clava els claus al moble és el mascle. Però la meva parella ben bé que els clava quan convé, a més, jo em pensava que els suecs estaven més avançats en aquestes coses de la igualtat, però ja veig que no massa…

Ara bé, tot té un costat positiu noies, en aquest cas eludir responsabilitats fàcilment. Si arribeu a una pàgina com aquesta i teniu el martell a les mans, deixeu-lo immediatament, busqueu el vostre homenot (o un amb cara de dòcil) i dieu-li: Xato, et toca, ja veus que els d’Ikea diuen que això és feina d’homes.

Has participat algun cop en algun rècord? Doncs avui és el gran dia, des de fa una horeta i durant les 24h hores posteriors a les 19.00h d’avui dimarts dia 17 hora catalana podem assolir un nou Rècord Guinness descarregant el flamant Firefox 3 arreu del món mundial, no salvarem la humanitat però he sentit rècords bastant més inútils.

Pel que diuen, el Firefox 3 té més de 15.000 millores que el fan més segur i ràpid; i per si no n’hi havia prou, a més és intel·ligent i elegant. Que més es pot demanar?

Jo vaig a veure si ja s’ha descarregat del tot i ràpid a provar-lo!

Actualització 20.01h: Sembla que el rècord s’aconseguirà amb tota probabilitat, els servidors no donen a l’abast i de tant en tant cauen per sobrecàrrega de baixades…

Afegitó al dia següent: Finalment hi han hagut 8.360.095 decàrregues i a falta de confirmació oficial, s’ha assolit la fita. El que he provat fins ara de la nova versió m’ha agradat força, m’arrenca més ràpid i em consumeix menys RAM i visualment és més atractiu. M’ha fet gràcia un detallet, quan selecciones un text i l’arrossegues per a enganxar-lo el desplaça amb certa transparència, curiós.

També m’ha deixat ben content un canvi de la versió catalana de Firefox, ara com a motor de cerca de definicions enlloc de dur el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana du el de l’Institut d’Estudis Catalans, més complet i sobretot més ràpid.

Confirmat! A dia 3 de juliol he rebut un correu-e de Mozilla que confirma la xifra rècord de 8,002,530 descàrregues en un dia, fins i tot m’han donat un certificat com a participant!

Avui he arribat de la feina cansat, un d’aquells dies en que em cago en la meva ombra per no haver anat a dormir abans ahir a la nit. M’estiro disposat a descansar una estoneta, faig un zàping ràpid i quan m’acostava al final, patapam! La roja dels pebrots.

Per un moment m’havia oblidat de l’Eurocopa, però és difícil si un dels 3 o 4 canals de televisió que més mires, o més ben dit mirava, centra totalment la seva programació en aquest esdeveniment.

Aquesta sobrecàrrega futbolera després de la lliga, que ja abans de començar t’ha ben avorrit em té fastiguejat. Llisto els conceptes que més ràbia em desperten i més urticària em provoquen:

• furia roja
• la roja
• la nuestra (les altres són escòria)
• ¡podemos!
• ¡a por ellos!
• jugadors en forma de robot destructor
• jugadors en forma de stripper rotulat
• Innsbruck (merda de campanya)
• Paparra de les vaques boges
• Manu Carreño
• Manolo Lama
• Los Manolos
• chicharro (a la puta foguera qui pronunciï aquest repel·lent mot referint-se a un gol)
• Cuatro (ja no s’assembla en res al bon canal que em semblava en el seu naixement)

Els que pensin que si jugués la selecció catalana em faria menys ràbia l’Eurocopa, encerten, potser no me la miraria massa però almenys m’hi podria sentir identificat, i qui sap si fins i tot podria tenir a la selecció espanyola com a segona selecció.

Fins llavors i mentre la RFEF continuï oposant-se a l’existència de la selecció catalana, tant de bo arribin a quarts i es fotin tots plegats la nata de sempre.

El diumenge 29, dues tasses de caldo: La selecció espanyola guanya l’Eurocopa quaranta-quatre anys després. Com tants d’altres, em va tocar menjar-m’ho amb patates…

A l’empresa on treballo, suposo que com totes les del ram, les converses entre programadors i consultors són tot un món. Les situacions més habituals són que el consultor demani i el programador es negui a complir la demanda justificant-ho de la forma més inintel·ligible possible, que el programador renegui i el consultor com si sentís ploure, que el programador expliqui alguna cosa i el consultor com si sentís un japonès, etc.

Cal dir que amb una mica de bon rotllet i companyonia la cosa rutlla a les mil meravelles i no és estrany escoltar alguna rialla entre els renecs.

Precisament avui n’he sentit una que ha provocat alguna partida de cul sobtada. Una companya programadora, amb una consultora madrilenya:

consultora:

Esto da error, blah blah…

programadora:

Sí, ya veo… ¡ya lo tengo! He encontrado el fallo en el código.

consultora:

¿Otra vez? La culpa es siempre del Señor Código ese, que todos hablais de él siempre y yo ni lo conozco.

El Señor Código sempre donant pel sac…

Però com es pot permetre això? Un atrevit maniquí escapçat i mutilat, mostrant provocadorament els seus turgents pits enmig d’un centre comercial. Feia temps que no em sentia colpit per un acte tan pervers i morbós. M’he sentit amenaçat per un parell de mugrons assenyaladors.

És què no tenen sentiments els encarregats de l’aparador? Posarien a la seva filla ensenyant així la pitrera? Deixarien que la seva filla es comprés un modelet com aquest?

Que tanquin el Parc Central! On estan les associacions en defensa de la rectitud i la moral cristiana? Més mà dura és el que cal!

Ho reconec: m’he enamorat de la maniquí, em vaig excitar.

Ja abans d’escriure l’últim article de lavabos el Pep, un dels comentaristes més participatius, em va enviar un correu on em deia:

Per tots és coneguda la teva afició a parlar dels lavabos:

• Per a que serveix un llum vermell en un lavabo?
• Per què prefereixo els vàters que els urinaris?
• Lavabo d’homes, queda clar?

He trobat una perla d’aquelles que portava un llacet i una etiqueta amb el teu nom, i no he pogut evitar enviar-t’ho: Guía Esfínter.

És com una Guía Michelín, però dedicada a la sala del tron, jejeje. Analitzen aspectes com “papel, alicatado, pestillo, succión, olor, limpieza, lavamanos, confort”, tot classificat amb rollos enlloc d’estrelles. Podries proposar afegir la categoria d’indicador homes/dones de la porta, també ;P

Mira, una entrada que potser coneixes… jo almenys hi he anat algun cop a deixar-hi la pluja daurada: Restaurant Viena Les Gavarres, Tarragona.

Apa, espero que t’agradi la web.

Doncs sí, m’agrada força i la trobo una idea molt bona i útil. Una de les meves reflexions en relació als lavabos dels restaurants és que són una forma de valorar l’establiment. És un indicador real de com tracta un empresari restaurador als seus clients. El que s’acostuma a fer és donar una imatge ben maca amb la façana, l’interiorisme, la coberteria, etc. Però on de veritat és veu quina importància tens per a l’amo és al servei, quan entres allí saps si et tracten com un cagarro o els importa que les teves natges descansin en una tassa ben pulcre i en condicions.

Ja coneixia la web, però gràcies igualment Pep, no havia pensat en que podria resultar interessant de comentar-ne alguna cosa fins que vaig veure el correu. El lavabo que comentes el conec, no està gens malament, molt millor que d’altres de per aquí com el del camp del Nàstic, típica comuna d’estadi, i el de la discoteca Totem, típic cau de merda de local nocturn.

Seguint la línia escatològica, us recomano la secció Trucos, és per partir-se el cul.

I per acabar, com sàviament diu mon àvia, un consell per a evitar mals moments: de casa se surt cagat i pixat.

La explícita imatge és la continuació i final de la sèrie Lavabos amb indicadors explícits (si algú en té una altra fotografia reobro la sèrie i llestos, jo encantat).

L’altra vegada era el petit senyor de fang amb una tercera cama amenaçant, aquest cop uns pits no menys terrorífics i una figa del tot basta són els trets distintius del que seria l’equivalent a aquell típic cartellet del ninot amb faldilla.

I quina diferència… mirar cap a amunt per saber quina porta és la teva i veure Afrodita-A en forma fangosa, és molt més entretingut que l’avorrit ninot sense relleu ni expressió. Et dibuixa un somriure i et deixa les coses clares, dos en un.

Així que el mascle que entri al servei de dones, o s’ha passat amb el vi o ha de canviar d’oculista o és un verd amb ganes d’espantar-ne alguna, queda clar?

Advertència/Disclaimer: Als creients no tolerants amb la mofa d’allò sagrat, els recomano sincerament que s’abstinguin de seguir llegint.

Estava remirant fotografies per triar-ne algunes de maques per imprimir-les i en veure la de la imatge m’he recordat del fart de riure que ens vam fer a l’exposició on la vam veure. Un riure contingut, això sí.

Mentre recorríem l’exposició i admiràvem les imatges romàniques vam arribar a una de les sales, on hi havia aquesta imatge de Jesús clavat a la creu. No recordo qui va ser, però algú dels companys de visita va assenyalar el seu ventre, immediatament la imaginació se’m va desbocar. Encara no estic curat del mal de mirada bruta i crec que això hi va tenir alguna cosa a veure.

La primera exclamació mental va ser Cony, quin vergot té el Cristo a la panxa!. Ja que hi som, aprofito per demanar si això li ha passat a algú més. M’alleujaria saber que hi ha més persones que ràpidament hi ha vist la silueta d’uns collons ben rodons acompanyats de la corresponent verga bipartita i bicèfala.

Però aquí no s’acaba la petita perversió. Ara que m’he remirat l’il·lustració, jo hi veig una altra sorpresa amagada molt més clara i ben definida, el ventre del Jesús conté unes cames femenines i un ses de silueta esplèndida.

Només cal capgirar la imatge deixant-lo en forma d’anticrist, com si seguidors satànics fóssiu, o decantar el cap fins a notar el tibament excessiu per a veure-ho. De la línia pectoral del dibuix en surten dues cames enfundades ens uns pantis que arriben fins a les galtes del cul imaginari, allí queden arromangades i deixen al descobert les natges d’aspecte ben ferm.

Sinó fós perquè al s.XII no existien els pantis, apostaria a que l’artista completava els ingressos per pintar imatges sacres amb l’il·lustració de bells cossos nus i juganers.

Aquests impresentables d’El Mundo, en el seu dia ja van remoure tota la merda que van poder per crear opinió en contra de l’Estatut, dient que el fet de que obligués a conèixer el català era el més polèmic.

Els molt gamarussos, van fer una enquesta per preguntar-ne l’opinió i en van sortir escaldats. Gràcies a l’allau de vots catalans, van guanyar els que opinaven que aquest article de l’Estatut era positiu.

I ara resulta que hi tornen, aquest cop fotent merder a les Illes. M’ha arribat aquest missatge pel Facebook:

El Mundo enceta una nova campanya demagògica contra el català a les Illes Balears i Pitiüses.

També inclou una enquesta perquè la gent opine, votem tots que sí.

Jo, com el company del Facebook, us convido a votar i xafar-los la guitarra.