Beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús
Advertència/Disclaimer: Als creients no tolerants amb la mofa d’allò sagrat, els recomano sincerament que s’abstinguin de seguir llegint.
Estava remirant fotografies per triar-ne algunes de maques per imprimir-les i en veure la de la imatge m’he recordat del fart de riure que ens vam fer a l’exposició on la vam veure. Un riure contingut, això sí.
Mentre recorríem l’exposició i admiràvem les imatges romàniques vam arribar a una de les sales, on hi havia aquesta imatge de Jesús clavat a la creu. No recordo qui va ser, però algú dels companys de visita va assenyalar el seu ventre, immediatament la imaginació se’m va desbocar. Encara no estic curat del mal de mirada bruta i crec que això hi va tenir alguna cosa a veure.
La primera exclamació mental va ser Cony, quin vergot té el Cristo a la panxa!
. Ja que hi som, aprofito per demanar si això li ha passat a algú més. M’alleujaria saber que hi ha més persones que ràpidament hi ha vist la silueta d’uns collons ben rodons acompanyats de la corresponent verga bipartita i bicèfala.
Però aquí no s’acaba la petita perversió. Ara que m’he remirat l’il·lustració, jo hi veig una altra sorpresa amagada molt més clara i ben definida, el ventre del Jesús conté unes cames femenines i un ses de silueta esplèndida.
Només cal capgirar la imatge deixant-lo en forma d’anticrist, com si seguidors satànics fóssiu, o decantar el cap fins a notar el tibament excessiu per a veure-ho. De la línia pectoral del dibuix en surten dues cames enfundades ens uns pantis que arriben fins a les galtes del cul imaginari, allí queden arromangades i deixen al descobert les natges d’aspecte ben ferm.
Sinó fós perquè al s.XII no existien els pantis, apostaria a que l’artista completava els ingressos per pintar imatges sacres amb l’il·lustració de bells cossos nus i juganers.
Aquest article va ser escrit
el Wednesday, 21 de May, 2008 a les 23:36h i està guardat a la categoria Imatges en bits, Coses de grans.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Thursday, 22 de May, 2008 a les 8:58h
Doncs jo dec ser tant malalt com tu, perquè també he vist ràpidament la forma fàl·lica, i abans d’arribar al paràgraf de les cames també les havia trobades!
Potser al segle XII no existien els pantis, però les malles si! ^_^
Thursday, 22 de May, 2008 a les 18:02h
Benvolgut Joan, en primer lloc deixa’m dir-te que ets un IRREVERENT i un AGOSARAT, que si haguessis conegut a la Miss Rothenmeier que tenen per directora en el Museu de Pisa, no t’haguessis atrevit a dir-ho!! però igual que tu, molta i molta gent ja ho ha dit.
La veritat és que qui més qui menys que ha vingut a veure l’expo ha fet el mateix comentari, començant per les meves amigues que van venir el dia de la inauguració, fins a una companya de la facultat que va venir la setmana passada… i clar, jo ja no puc veure res més des d’aquell dia… així que podem afirmar que JO TAMBÉ TINC LA MIRADA BRUTA! de totes maneres, gràcies de nou per fer publi de la expo, estic contenta ja que sigui com sigui veig que et va impactar!!!!! per cert, ben aviat tornaré amb més notícies sobre sirenes espatarrades!!! TO BE CONTINUED
Thursday, 22 de May, 2008 a les 19:14h
Gràcies pel suport amics. Ara mateix vinc de despatxar el meu psicòleg, ja no em tornarà a dir que això meu de la brutícia visual requereix tractament. Quin paio…
Ben vist això de les malles Carles, potser sí que era dibuixant verdós a temps parcial.
Gargamel·la, si em dones l’adreça de correu-e de la Rothenmeier, li envio el text traduït a l’italià. Total a mi no em coneix… Ah! I espero amb candeletes les sirenes cama-contentes!
Thursday, 22 de May, 2008 a les 23:39h
Doncs jo crec que porta condó, és que em sembla que el nano no es fiava gaire de Maria Magdalena i tenia por de agafar alguna MTS (Malaltia de transmissió sexual).
Friday, 23 de May, 2008 a les 15:26h
Friday, 18 de July, 2008 a les 16:10h
[…] Acabo de rebre un correu de la Gargamel·la, la consultora d’utupia en temes d’història i museística, que li agraeixo encaridament pel valuós contingut i sobretot perquè a més de fer-me petar de riure em ve perfecte per a continuar amb la sèrie Una mirada bruta a l’art (el primer capítol va ser la La sirena de Vinyols i els Arcs i en el segon vam gaudir de Beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús). Estava consultant unes fotos de la col·lecció del museu i m’he trobat amb una que ja coneixia però tenia oblidada. Es tracta d’un fragment de les pintures murals de l’església de Sant Joan de Boí, concretament d’un intradós (la part interior de l’arc). Es titula “Home coix”, però apart d’estar coix, que ho està, està fent allò que penses… una manola! […]