L’amic Gerard Ll. m’envia per correu electrònic aquesta captura de pantalla.

Realment espero que tal i com sembla la història sigui falsa, perquè em costa de creure que provés de solucionar-ho amb alcohol, tot i que coses més greus s’han vist i, per descomptat, la realitat sempre supera a la ficció.

El que està clar és que aquests tipus de problemes, no es solucionen en un fòrum, sinó passa el que passa (veure la resposta).

I per acabar, digue-me malalt, però observant la captura m’ha semblat curiós un enllaç dels que hi ha a la barra d’adreces, que aviso!!! és NSPT, Peaches Fantasy.

Ho publico perquè no hi han dades personals de l’afectada, si és que existeix

Fa uns dies parlava de la creació d’un portal que havia posat en marxa el Ministerio de Vivienda per ajudar als joves a trobar treball, el Keli Finder.

Com vam veure, al poc temps d’estrenar-ho els hi va petar el servidor, però el més greu és que això va durar varis dies, i no hi havia manera de fer-lo anar.

Doncs bé ara sembla que ja funciona, anava a dir correctament però no. Amb el Firefox no hi ha manera de que m’obri el Localizador geográfico per buscar el meu poble, amb l’Opera tres quarts del mateix i amb el IExplorer si que l’obre però no aconsegueixo seleccionar cap poble, és impossible. Això és vergonyós!!!!. Així s’inverteixen els nostres calers, anem arreglats…

Podria continuar cagant-me en unes quantes cosetes més que de moment em deixo a la recàmera, però de moment ho deixo.

El nom Keli Finder ja vaig insinuar que em semblava… bé, jutjeu vosaltres mateixos. Però és que per postres he trobat una altra web de contingut bastant diferent que té un nom molt similar. Aviso! jo no obriria l’enllaç d’aquesta web a la feina o en familia. Si t’atreveixes… Kelly Find curiosa la casualitat, hihihi.

Mirant les notícies aquest migdia m’he quedat glaçat:

La BBC té previst emetre pròximament un documental sobre una descoberta antropològica sorprenent. Es tracta de cinc germans d’una família del Kurdistan turc que caminen gairebé exclusivament sobre les quatre extremitats. Pertanyen a una família de 19 germans, amb molts llaços de consanguinitat i que viu en un poblat aïllat. La síndrome ha estat batejada amb el nom d’Uner Tan, el genetista que els va descobrir, i està associada, a més, a un fort retard mental.

Uner Tan i altres científics que apareixen en el documental de la BBC apunten la hipòtesi que aquesta síndrome ens remetria a l’anella perduda de l’evolució, el pas genètic al bipedisme. Altres experts consultats per TV3 descartarien aquesta tesi i s’inclinarien més per considerar-ho una malaltia de tipus genètic, probablement lligada a la consanguinitat.

He al·lucinat, però pensant-hi una mica… crec que la teoria de l’anella perduda és pura fantasia, jo també em decanto per la consanguinitat.

En una web de ciència hi ha una referència més acurada en anglès. Al Mundo (glups!) s’hi poden trobar unes quantes fotos. I fins i tot he vist un vídeo.

El meu primer cercador va ser Altavista, alla cap als noranta, al principi quan encara no tenia ordinador des de casa d’un amic. I inicialment em donava tot el que necessitava i s’acostumava a trobar el que es buscava (en una WWW moooolt més petita que l’actual.

Però llavors es va començar a omplir de brossa, es a dir, els resultats estaven plens d’enllaços que es veia que eren comprats o simplement merda. Va ser quan vam descobrir Google i des de llavors és indiscutiblement el meu cercador de capçalera i rarament n’utilitzo d’altres (últimament vaig canviant aquesta tendència, no m’agraden els monopolis).

Precisament per això últim m’agrada saber la qualitat dels resultats que donen els cercadors, i a Dirson llegeixo que Google és el cercador amb resultats més rellevants, segons un estudi fet per alumnes universitaris, seguit de ben aprop per Yahoo!.

I crec que és destacable que pràcticament tinguin la mateixa rellevància, és un toc d’atenció a Google i confirma que no hi ha tanta distància amb els seus competidors.

Investigant una mica he fet una cutre-prova, he buscat amb el principals buscadors els enllaços a la meva húmil, petita i solitària pàgina, obtenint els següents resultats:

• Google (0)
• Yahoo! (84)
• Msn (3)
• Altavista (89)

És que no li agrado a Google? Altavista encara se’n recorda de mi i per això em recompensa? Seriosament, crec que Google continua sent millor però que actualment s’actualitza més lentament que d’altres i no rastreja tan a fons.

Advertència: conclusions totalment subjectives i gens riguroses.

Últimament en Ricardo i en Benjamí estan tinguent encara més crítiques, relacionades en aquest cas amb forats trobats al codi del Menéame i la gestió de les contrassenyes. És vergonyós que el fet d’alliberar el codi bàsicament serveixi per patir aquest tipus d’atacs. Crec que són bones les crítiques, només faltaria, i que si quelcom no funciona o hi ha un bug s’ha de notificar i solucionar-ho a qui li pertoqui. Però si es vol ser constructiu aquestes no són les formes; aquestes són les formes d’un simple cracker.

Per altra banda, llegint un comentari d’en Benjamí m’he quedat realment sorprés de que siguin els quarts al rànquing mundial de webs socials de notícies o digg clones.

Siguem més constructius, jo des d’aquí els animo a continuar amb força i esperant amb candeletes del Mou-te, es a dir, el Menéame en Català.

Segur que molts han sentit a parlar, o més aviat vist les fotografies o videos de les noies de la UAX a Baquèira i de la parella d’estudiants d’INEFc.

Aquestes fotos i videos circulen pel correu-e o per blogs, i són fàcils de trobar, a més per qüestió de principis no enllaçaré les fotos d’aquesta gent que pel que es veu prou han “pillat”. El que vulgui saber quelcom més nomes li cal googlejar una mica i trobarà el que busqui.

Aquestes dues històries tenen en comú la trama: imatges pujadetes de to (fetes entre amigues o en parella), que estaven guardades en un dispositiu privat i que han anat a parar a la Xarxa, escampant-se per programes P2P, correu-e i blogs.

Però el que no m’esperava és l’últim episodi de les històries, que curiosament també coincideixen: en els dos casos les victímes han denunciat el cas a la policía. No crec que arribin a enxampar ningú, però en cas que ho facin li pot caure a damunt una de bona.

Podeu llegir la història de les noies a La Voz de Asturias i la de la parella a La Mañana de Lleida.

La obligación de conocer el catalán que introduce el borrador del Estatuto de Cataluña se está convirtiendo en uno de los puntos más polémicos del texto
¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber en Cataluña?

Això ens pregunten a El Mundo, i jo responc: doncs si miri, trobo moooolt bé que els que viuen i treballen a Catalunya tinguin la obligació d’entendre el Català (no cal que el parlin, cadascú que s’expressi com li dongui la gana), i principalment perquè jo vull exercir el meu dret de poder parlar en Català sempre i a tot arreu del meu país.

Si amb això no en tenen prou, doncs al blog d’en Benjamí hi poden trobar un document on es descriuen 141 obligacions de l’ús del Castellà (no entendre’l sinó usar-lo) per part del Govern de Madrid.

Qui vulgui expresar la seva opinió (jo ja ho he fet), ho pot fer en l’enquesta que ha publicat els d’aquest diari.

Això és el que m’ha dónat com a resultat aquest curiós i totalment inútil qüestionari.

Està bé això de que sempre passen coses a la meva vida i que vaig donant plaer, però no podria ser un AVI amb un bon XviD còdec?

Via polromeu

La veritat és que fa patxoca, no fa gaire que he començat amb el blog i a fer-hi apunts, però ja fa temps que llegeixo blogs i Microsiervos és un d’ells, i com molts deveu saber és el primer blog en Castellà en vàries classificacions existents.

Ahir comentava la troballa del CCFVLS i també els vaig enviar la informació als microsiervos ja que havia llegit alguna cosa al respecte que ells havien escrit. Doncs bé, han publicat el que els vaig enviar, i han enllaçat tant l’apunt que vaig fer com la web.

La veritat és que fa il·lusió rebre el primer enllaç, i més des d’un lloc on s’hi passegen milers de persones.

Realment divertit, proveu-ho

Via Menéame