No sabia que els extintors també necessitessin SO.

Quina manera de complicar-se la vida…
Això si, almenys n’han triat un que sigui estable, perque sinó després haver de pitjar CTRL+ALT+SUPR quan hi hagi una emergència, no sembla gaire seriós.

Pels curiosos… la web dels extintors que, segons ells mateixos diuen, hi ha al Museu del Cairo.

Si no saps que és un sistema operatiu UNIX, ho pots consultar.
Ah, i és conya que tingui sistema operatiu, només és la marca.

Localització: estació de trens de Reus.

Per fi, cap de setmana, potser fins i tot alguns estan començant les vacances de Setmana Santa, la qüestió és que en dies com aquests i més amb el mal temps que fa per aquí una bona alternativa a quedar-se a casa és anar al cine.

La setmana passada vaig veure Hostel, sinó m’equivoco l’estrenaven llavors, la qüestió és que vaig sortir una mica decepcionat del cine, pensant que aquesta potser millor que me l’hagués baixat, però que hi farem, m’agraden les butaques.

Sempre que hi ha una decepció és que hi ha hagut certa il·lusió, i és la que m’havia provocat saber que el productor era el Quentin Tarantino, mestre de mestres. Com a tarantinista confès m’empasso qualsevol producció en la que hi participi de la forma que sigui, actuant, dirigint, produïnt, servint càtering, etc.

El que sabia de la pel·lícula és que hi havia un fart de sang i fetje, i que deien que hi havia gent que havia sortit de la sala. Com sempre, exageracions. La veritat és que hi ha trepants, pistoles, bisturís, vísceres i vòmits entre d’altres sutileses; però res que no s’hagi vist. S’ha de dir que més d’un es va passar la peli amb els ulls mig tapats.

De que va la peli? Tranquils que no xerraré més del compte: són un parell de yanquees que venen de motxilers, bàsicament, a fer-se passar per la pedra a totes les innocents europees que se’ls hi posin a tir. Això és el que més em va desagradar, ni guió, ni girs, ni personatges, tot molt buit.

O sigui, el que vulgui una peli que no duri massa, que tingui un pel de sàdic o senzillament tingui afició al gore i les trepanacions, aquesta és la seva peli.

Li poso, generosament, un 5.

Podeu consultar més informació a l’IMDB consultar una altra opinió o admirar la pàgina oficial.

El senyor Wordpress em diu que hi ha 41 entrades al blog, i per primera vegada faré un apunt parlant del blog en si i no d’aspectes potser més interessants, ja em perdonareu.

Ho faig aprofitant algun petit canvi que que he fet al menú lateral. He afegit la categoria d’amics. Si ja havia parlat un parell de cops del Siknus, per què no col·locar un enllaç? També n’he creat una altra on, possiblement hi afegeixi webs com la del Menéame (que mereix un apunt a banda) i el futur Mou-me. I per últim he canviat els noms de les categories, així m’agraden més; però, per suposat, no han canviat els noms per a les URL, així que no canvien els enllaços permanents als apunts.

Amb aquesta entrada s’estrena una nova categoria que és el que ha anat passant darrerament, a mida que anava escrivint coses que no podia classificar en les categories existents. Es diu Mirar-me el melic, i espero no fer-ho excessivament això de parlar del propi blog.

Ja que ens hi hem posat, parlaré d’algun dels detallets que veieu per aquí al voltant. La frase dels pebrots, és la que utilitzen normalment en una secció del programa Algunes imatges més? de TV3, m’agrada la frase i em descollono amb el programa, us el recomano.

I això de 2.0 beta? Anem per parts. Ara tot és 2.0: la Web2.0, el Blogger2.0… Doncs el meu blog també! Més que res és una conya, però també té tota la raó de ser ja que aquest blog és el segon projecte amb cara i ulls que faig amb utupia.com. Quan me’n cansi ho treuré i au.

I beta? Doncs tres quarts del mateix, no hi ha web o servei que es preciï que no surti en fase beta, i sinó mireu Google i tots els seus productes, l’eterna fase beta. Doncs utupia també està en beta. Però també té un perquè, i és que realmente es podria dir que està en una fase beta, vaig experimentant, afegint petites coses i canviant detalls del disseny, etc. Quan ho vegi més madur tancarem aquesta fase, de totes formes hi han mil i una coses que m’agradaria fer i no faig per manca de temps.

Per acabar, (un premi als que heu arribat fins aquí) el disseny: gràcies altre cop als que els hi ha agradat com queda el blog. La veritat és que no volia que el lloc tingués el mateix aspecte que centenars d’altres, així que a partir d’un tema que vaig trobar sense cap estil, en blanc, he anat fent el que veieu. Quan l’hagi traduït del tot i tunejat al meu gust, tinc la intenció d’alliberar-lo per si a algú li interessa.

Fa unes setmanes ja parlava d’aquesta enquesta, en que els senyors del Mundo (brrrrlrglprr) s’escandalitzaven pel fet de que a Catalunya fós obligatori entendre el Català. Podeu donar-hi un cop d’ull per refrescar-ho.

Doncs bé, l’amic Mallol m’envia un correu-e on em diu el següent:

Fa uns dies la votació es decantava cap al NO (84%), avui ja només un 29% vota NO. Podem millorar el resultat si tots votem a consciència

Així que, per si de cas no es torni a girar la truita, repeteixo la invitació a votar a tots els que ho vulguin.

Com que la meva IP canvia cada cop que se’m reinicia el router jo també he pogut tornar a votar, hehe.

Avui m’he assabentat de que l’ICQ fa deu anys, i m’ha fet pensar… cony! si jo l’utilitzava! …quins temps, (això és la típica fanfarronada del que va de sènior a la Xarxa, hehe).

Jo vaig començar a connectar-me per allà al 1994, amb l’ordinador de l’amic Isaac, perquè jo encara no en tenia, vaig haver d’esperar un any. I si mal no recordo va ser al 95 o 96 quan vaig utilitzar per primer cop aquest programa, que va ser el primer de missatgeria instantània que es va ser ampliament usat. No cal dir que dir que mooooooolt abans del Microsoft Messenger i d’altres que triomfen avui en dia. Pels que vulguin saber-ne més, poden consultar l’entrada en Castellà a la Wikipedia.

Doncs bé, fa anys que no el faig servir, però m’he buscat amb el cercador que hi ha la web, i.. baboom! M’he trobat! El més sorprenent és que he encertat la contrasenya a la primera, he provat la que solia utilitzar en aquella època, i mira a la primera he fet login.

Buscant informació he trobat una notícia que diu que l’any passat, va ser fer-se pública la llista del programes més descarregats durant els 10 últims anys d’una important pàgina de descàrregues, i sabeu quin era el primer? Bingo! el senyor ICQ, consulteu la notícia perquè el top 5 és mític.

Qui sap, potser m’animo a fer-lo servir de nou, pels que vulguin instal·lar-se’l aquí poden descarregar-lo. I si algú se li acut contactar-me aquest és el meu número: 93166347, perquè amb l’ICQ no tenim nom d’usuari sinó un número, com si fos un cotxe. Es prou baix, tenint en compte que ja hi ha més d’un milió d’usuaris.

Això si, cal destacar un parell de pegues, no es programari lliure i no hi ha versió en Català, grrrrr!

La música t’acompanya, t’embolcalla. Hi ha cops que cerques que allò que escoltes emfatitzi un sentiment que et colpeix, tot i que sigui, en certa forma, un petit naufragi.

Aquesta és una pintada que vaig veure en en pàrquing públic de Reus, on l’ajuntament autoritza fer-hi graffitis.

La foto, com les que ha anat penjant fins ara, les he fet amb el mòbil, i per això no es veu del tot bé. A veure si m’arriba ja la camara que tinc demanada…

El que em té desconcertat és el significat o intenció del dibuix. Preten revolucionar els minusvàlids? Reclama que a la ciutat de Reus hi hagi major accessibilitat als llocs públics? …?

No en tinc ni idea.

Redeu que lleig! I no parlo del personatge, sinó de l’anunci. És una publicitat de les d’AdSense de Google que vaig veure en una pàgina. Està clar que si algún dia utilitzo aquest servei de publicitat, per res del món se m’acudiria acceptar publicitat gràfica, perquè ja veieu els perills que té. Com que no pots controlar al 100% el que apareixerà, et pot sortir qualsevol cagarada visual, com aquesta, que et destrossi l’estètica totalment.

Per si algú no ho pot llegir bé:

CONDE LUCONI
Parapsicólogo babalawo. Sacerdote de Ifa con 25 años de experiencia resuelve pro blemas de amor, trabajo, hechizos, brujeria, magia blanca, negra…
LLAMAME Y LO COMPROBARAS
CLICA AQUI

I per cert, qui deu haver fet l’anunci? El Sr. Luconi en persona? El seu pitjor enemic? Hi ha dedicat més de 5 minuts?

I això per no parlar del contingut en si: babalawo, Ifa, magia negra… Quin un! Ara mateix vaig a trucar.

Ara que m’hi fixo, sóc molt ruc, m’acabo de carregar jo mateix l’aspecte del blog…

mànega, polo de maduixa, espasa, verga, pastanaga, albergínia, estri, fera, bengala, mangala, escarpra, fava, cua, bestioleta, homenet de l’entrecuix, joanet, penjoll, ocell, espàrrec, flabiol sense forats, estaca, artilugi, canvi de marxes, xoriguer, eina polifèmica, titola, xiulet, clarinet, fera engabiada, tranca, trombó de vares, cuca, màstil, torxa, biberó, semaler, fitora, cuc, muntanya, carall, tija, mànec, pelleringa, ximbomba, mànec de la cardància, llangonissa, sometent, botifarra de vic, palanca, tranca, tripode, trompa, piu, minga, ninot, rave, cigala, pardal, membre, tita, titola, carquinyoli, melindro…

Qui en dóna és?

Aquests són uns quants dels sinònims catalans que existeixen de penis (quina definició més lletja):

Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula i la micció, situat davant la símfisi del pubis.

La nostra llengua també és rica en substantius sexuals, per què no els utilitzem més? Quan ho diguem, diguem-ho de forma original i nostrada i així no ens limitem a una paraula, polla. Enriquim el llenguatge!

Un altre dia serà el torn dels substantius per l’òrgan femení

Perdent el temps per la xarxa m’he trobat amb una web catalana de nom graciós Vaca.mu, està ben trobat. Pel que sembla és un servei similar a digg o menéame on els usuaris poden enviar enllaços i tothom pot dir si li mola o no, així talment.

Però pel que sembla, no és massa actiu i amb pocs usuaris participatius. Tot i això, porta funcionant des del desembre de 2003, així que prou mèrit tenen.

El que més m’ha agradat de la portada és un enllaç a un simple joc fet en Java, que em resulta adictiu, Falling Sand Game. És molt tonto que diguéssim, cau sorra i tu pots dibuixar plataformes que parin la seva caiguda, això si, compte amb la bola cabrona que s’ho menja tot!