Aquest cap de setmana el vaig passar a la ciutat de l’Ordenança Cívica, que per cert, no veig que serveixi de gaire (ni falta que feia), perquè unes quantes senyores que fumaven i parlaven de tu, no semblaven tenir cap problema a ensenyar cuixa i vendre-la al millor postor.

Una de les poques coses que m’agrada gaudir en multitud és el Dia de Sant Jordi, em fascina el rebombori de gent remenant llibres -que amuntegaran a la pila dels pendents- i olorant roses. Al poble és més auster, la paradeta amb el quatre llibres que més poden interessar als que no aniran enmig del bullici perque no poden o no volen, vegi’s jubilats o atrafegats. Del tot respectable i admirable, però no satifà la meva curiositat personal.

La Plaça Catalunya, les Rambles, la Rambla de Catalunya, el Passeig de Gràcia, etc. no hi cabia ni una agulla. Tan és així que mentre passejavem per aquests carrers, al final vam optar per passejar pels laterals, ja que pel centre va arribar a ser agobiant, sobretot quan ja tens llibre i rosa, i no et cal rebuscar enlloc. I no cal dir que el establiments que estaven oberts estaven a petar.

I havien molts escriptors i personatges populars o televisius i, suposo que condicionat per l’interès propi, em vaig fixar en les cares que a mi més em cridaven l’atenció. En una paradeta apartada del bullici dels carrers centrals, però amb una cua de gent al davant, hi havia el reusenc Andreu Buenafuente signant la seva última públicació de monòlegs editada en Català i Castellà, escudat pel Follonero i un altre dels guionistes (NPI de qui és).

També hi havia música, en directe. Vaig escoltar una estona el genial Jaume Sisa i també hi havia pel voltant un dels components d’Antònia Font, que ja em perdonareu però tampoc en sé el nom.

I la vertadera sorpresa del dia, vaig clissar un dels participants al programa de TV3 “Un lloc estrany“. El més curiós és que era el segon que veia en el mateix dia, però l’altre se’m va escapar abans de poder fer la foto, llàstima perquè l’americana que portava era de les discretes. Com podeu veure a la foto de l’enllaç, l’home venia roses, encara que no sé si era el barret que dissuadia als compradors, però no acabava de vendre massa. Sinó m’equivoco, l’home era d’orígen paquistaní.

I així va anar la passejada, peculiar per ser en dia festiu, fet que no es repetirà fins d’aquí 7 anys. Ara, que a mi ja m’està bé, que sinó ja veieu que passa l’11 de setembre, tothom fot el camp tan lluny com pot i la Diada a pendre pel sac.

Ja som dilluns, i buscant-hi la part positiva, és el primer dia d’una setmana amb 3 dies de festa. Si si, dilluns que ve és festiu. Mira el calendari i el veuràs en vermell, el dia del treballador, si senyor!

Al gra, el dissabte a la nit, com ja vaig dir, vaig anar al Palau Sant Jordi. On hi feien el Catalunya Acció Sonora, CAS’06. Va estar bé, res espatarrant, però amb bona música, bon ambient i també bon so; fet que de vegades es troba a faltar en esdeveniments d’aquests tipus. Ara, una mica més de potència no hagués sobrat.

La festa començava aviat, per allà les 8 del vespre, naltros hi vam anar més tard ja que no podiem ser-hi fins passades les 9. Els primers que vaig veure tocar van ser Lax’n'Busto, com sempre potents, amb ganes i agraïts, i això sempre és nota. Tocant èxits dels antics com “Toca’m els ous Maria” fins al més recents, no van decebre.

Acte seguit en Quintana, introspectiu de vegades i combatiu per moments, va fer cantar al públic cançons del seu repertori com a solista que ja s’han convertit en himnes. I per allí al mig fent el ruc com només ell sap fer-lo, Joel Joan clamant a la Independència amb salt al públic inclòs.

I per mi, la grata sorpresa dels que jo anomeno nous Gossos. Per mi ja no són aquells nois del principi que feien cridar, bàsicament, a les xiquetes boges pels 4 components, els veia com uns Back Street Boys a la catalana. Han guanyat molt amb la batèria i les bases electròniques, ritmes més ballables i contundents. I també es van saber acompanyar: Les Violines i la triunfita Beth.

L’últim que vaig escoltar va ser en Cris Juanico, però sincerament, no el suficientment com per tindre’n opinió. Indiscutiblement ell i Elèctrica Dharma són bons músics, però no ens venien de gust. Com que teníem altres plans poc després vam marxar, llàstima de no poder veure els Dr. Calypso i La Gossa Sorda, que a aquests si que els hi tenia ganes. Un altre dia serà (com es nota que no vaig pagar un duro per l’entrada).

I ara, torn per les crítiques. No m’agrada el format, està bé que els canvis siguin àgils, però amb 2 o 3 quarts d’hora per grup, no els dóna temps ni a calentar cordes. Està bé perque no t’arribes a cansar si un grup no t’agrada, però s’hauria de buscar una altra fòrmula.

Tampoc crec que el Sant Jordi sigui el millor lloc per un esdeveniment com aquest, és massa gran, quasi impossible d’omplir per grups d’àmbit únicament Català, per desgràcia. Tot i la bona afluència ni la pista estava totalment plena. I això com opinió més personal, aquests concerts m’agraden més l’aire lliure i trepitjant arena.

Això si no va faltar de res: un públic entregat, teca pels famolencs i cervesa a domicili!!! (això si que em va sorprendre). Ara, si volies agafar el puntet alegre, millor que ho féssis fora comprant una birra als amics de “¿una cervecita chicos?”, perquè els preus de les begudes a l’interior eren prohibitius.

Sembla que la música en Català està de moda, sol passar sovint que en un curt espai de temps s’amunteguen notícies sobre un tema en concret. Doncs ara li toca a la música d’aquí.

Aquest divendres 21 és l’estrena d’un documental, o musical més ben dit, sobre el Rock Català. Que és el terme, que a mi no m’agrada gens, que es va fer servir per englobar als mítics grups que van triomfar entre els 80 i 90 omplint escenaris, tocant música pop, rock, fins i tot heavy, en Català.

Rock&Cat és bàsicament un musical fet al Liceu i farcit d’entrevistes, on hi apareixen membres dels principals grups de l’època: Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Duble Buble, Gossos, Ja T’ho Diré, Sangtraït i d’altres. Músics de tots els territoris catalans que van vendre més de 2 milions de discos.

I el proper dissabte 22 es celebrà la segona edició del CAS, és dir, Catalunya Acció Sonora. Que com ens diuen, seran Dos escenaris, set hores de música sense interrupció amb una àmplia mostra dels diferents estils produïts als Països Catalans. Hi seran Lax’n'Busto, Gerard Quintana, Glissando, Aramateix, Dr. Calypso i alguns més. Si hi vas potser ens hi veiem, o potser no.

Ja ho saps doncs, no hi ha excusa per no gaudir de la música aquest Sant Jordi, ja sigui anant de concert o al cine.

Actualització: Doncs si que aniré, uns bons amics m’han regalat unes entradetes que no desaprofitaré. Moltes gràcies Joan i Carme, el pròxim dia que tingueu problemes amb el trasto (el que té teclat i ratolí) ja sabeu on sóc, hihihi.

Si ja sé que teniu ulls a la cara i tots haureu vist el canvi en el logo de can Google, però és un fet que no volia passar per alt, ja que és el primer cop que els del cercador homenatgen a un català. I això és important no pel fet que sigui aquest cercador o qualsevol altre, sinó per la quantitat de gent al món que potser avui sentiran a parlar per primer cop del pintor surrealista.

L’homenatge commemora el neixement de l’artista un 20 d’abril de 1893, uns diuen que a Barcelona i d’altres que potser a Mont-roig. Poble en que va passar llargues temporades i del que n’estava enamorat, i no m’estranya perquè, sobretot en la seva època, les masies que hi havia, la tranquilitat que hi devia haver a la costa i l’encant del poble eren captivadors.

La meva opinió de Mont-roig és totalment subjectiva, més que res perquè és de la mateixa comarca que el meu, el Baix Camp, i hi tinc família. Per cert, una abraçada!

Se m’acumulen les idees, els assumptes pendents i tot en general; vaig de cul. Així que ja em perdonareu si ja fa un temps que heu sentit a parlar d’aquest moviment, però crec que és prou important com per publicar-ho per si de cas n’hi que encara no se n’han assabentat.

És una recollida de firmes per presentar una petició formal a Microsoft demanant que les pròximes versions del MS Office donguin suport al format OpenDocument, que perquè ens entenguem seria un format de document, com els .DOC del Word, però que s’hi podria treballar amb qualsevol programa sota qualsevol sistema operatiu que el suportés.

O sigui que com que és un estàndard tu podries editar un document amb el MS Word i enviar-li al teu amic que té GNU/Linux, i ell el podria obrir i editar sense problemes. No es una genial idea?

Com diu en Benjamí:

Si els programes de Microsoft guarden en OpenDocument, tot plegat serà més fàcil.
(…)
Per això, si us plau, encara que siguis un usuari convençut del Windows i el Microsoft Office, signa la petició. A veure si la xifra puja.

I a més està previst que la pròxima versió del paquet MS Office incorpori la possibilitat de protegir els documents de forma que els usuaris tinguin certes limitacions en el seu ús, per si no en teniem prou.

Així que ja ho saps a firmar falta gent!

Bé, vacances -o cap de setmana llarg- acabades. És hora de treballar, estudiar o el que convingui. I, per suposat, posar-nos al dia de l’allau d’informació que hem deixat passar de llarg aquests dies.

I en aquest procés, llegint a en Xavi Caballé, em trobo la confirmació a la teoria conspiranòica, extesa mundialment, de la que parlava fa unes setmanes, el Gran Germà ens vigila. Vegem el ressaltat que ens fa d’una notícia:

In Italy, which experts agree is the most wiretapped Western democracy, a report to parliament in January by Justice Minister Roberto Castelli said the number of authorized wiretaps more than tripled from 32,000 in 2001 to 106,000 last year.

(…)

Similar laws have been approved in France and the Netherlands or proposed elsewhere in Europe, leading to fears by some that the terrorist threat is giving authorities a pretext to abuse powers.

O sigui, i resumint, que a Europa es realitzen moltíssimes escoltes telefòniques de forma legal, però immoral i injustificada, o almenys així ho veig jo. I cada cop en més països.

Però això no és tot amics, buscant una mica més d’informació sobre el tema em topo amb el següent destacat a Kriptópolis d’una entrevista al Richard Stallman:

-¿Es cierto que Microsoft nos espía a través de Windows?

-Sí. Hay dos formas conocidas de vigilancia. Cuando el usuario busca una palabra en sus propios archivos, el ordenador envía un mensaje diciendo qué palabras se han buscado, y cuando Windows pide una actualización, envía un mensaje a Microsoft con la lista de todos los programas instalados en la máquina.

-Es terrible.

-Es la consecuencia de haberles concedido el poder. Una empresa, una vez que tiene el poder, siempre abusa.

Si senyor, és terrible; i és que sense privadesa no hi ha llibertat.

Senyores i senyors me’n vaig al Pirineu. I, bàsicament, ho dic perquè el blog no s’actualitzarà fins dimarts, com a mínim. Des de que el vaig estrenar serà el primer cop que el deixaré tants dies sense ni escriure, ni llegir d’altres blogs, ni mirar el correu, ni sentar-me davant l’ordinador!!

Ja m’anirà bé això, desconnectar: res de feina, res de UOC.

Com ja he dit no penjaré cap nou apunt, els que tinc en “esborrany”, que s’esperin que ja tindran el seu moment per florir. Com que no tinc cap cool gadget que em permeti buscar una xarxa Wifi i connectar-m’hi, ni penso buscar cap cibercafè abandono la Xarxa durant uns dies. Tractament de xoc.

Vaig amb els amics a Vilallonga de Ter, a la Vall de Camprodón. Ja hi vam estar l’any passat i ens van agradar els pobles i el paisatge de la zona, i no s’hi menja pas malament.

Espero que els que llegiu això també pugueu gaudir d’uns dies per fer el que us roti. Si us quedeu per casa i us voleu entretindre podeu donar-li un cop d’ull al nou i esperat, per alguns, servei de Google, el flamant Google Calendar.

I si després d’això us queda temps per perdre, aquells que encara no l’hagin descobert poden admirar l’obra mestra que es convertirà en la canço de l’estiu. Si algú és capaç de mirar-se i escoltar el video 3 cops seguits i no repetir la tornada cap vegada es mereix la meva admiració, tristament jo no he pogut fer-ho…

Les fotos no són meves.

No en teniu els collons plens de que us acusin del que no sou? Doncs jo si, la veritat.

Suposo que molts haureu sentit a parlar aquests últims dies de les detencions de 15 persones que estaven relacionades amb descàrregues pirates de música i pel·lícules. Doncs cal aclarir-ho per si algú en té algun dubte: a l’estat espanyol hi ha el dret de còpia privada, compartir arxius no és il·legal, siguin cançons, films, aubergínies digitalitzades o cagallons escanejats. El que si és il·legal és fer-ne còpies, per exemple 3.000 CDs, i treure’n un profit econòmic, per exemple distribuint-les entre gent sense recursos per a que ho venguin pel carrer.

Als detinguts se’ls acusa d’incomplir la LSSI, no pas per res que tingui a veure directament amb la compartició d’arxius. La LSSI, llei en la que també m’hi pixo a consciència. Per no parlar de l’SGAE, que la diria massa grossa….

Sovint sento a parlar sobre la veracitat dels blogs i la informació que donen, i moltes vegades les crítiques venen de mitjans de comunicació. Doncs apa, coneguem la veritat pels blogs i preguntem-nos qui és ara el mal informat i rei del copy-paste?

Encara penses que potser ets un pirata? Si vols sortir de dubtes fes aquest aclaridor test, a mi m’ho ha deixat clar: no sóc un pirata.

Sembla que la mala llet m’endureix el llenguatge…

Ja he parlat algun altre cop de Fon, dels passos que dóna la empresa i de les polèmiques que ha despertat.

Des d’un principi el projecte ha rebut crítiques, però fins no fa massa al blog del fundador, l’entrepreneur per excel·lència, no li havien picat massa la cresta. Ara sembla que ni a casa seva el respecten, quins desvergonyits!

…
no podemos instalarlo porque según el informático eso abre nuestra intranet a cualquier fonero que se enganche, y eso es un problema serio de seguridad. ¿No tenéis resuelto este tema? ¿Solo quieres vender fon a particulares? Explícame que ocurre y porque no me dais una respuesta. Si no es posible solucionarlo al menos me merezco que me respondáis diciéndomelo para actuar en consecuencia.
…

Fins i tot jo, un novell i petit blogaire, vaig atrevir-me fa unes setmanes a portar-li la contraria (en un tema gens tecnològic ni relacionat amb Fon).

I per cert, quan vaig escriure el comentari n’estava segur que l’havien censurat, ja que apareixien comentaris força més recents i el meu (o meus més ben dit) no apareixia. Ell diu que no hi ha censura, fet que de vegades pot ser fins i tot necessari, però el que està clar és que hi ha algun sistema de moderació.

Però em pregunto quin serà, tindrà un filtre de paraules que activen la moderació per a un comentari a l’estil SGAE? hi ha algú revisant comentaris i deixa en espera de ser publicats per l’entrepreneur els polèmics?

El que està clar és que no sóc l’únic que es va pensar que l’havien censurat.

Aclariment: tinc amics i coneguts empresaris i, per suposat, sé que no tots actuen o pensen de la mateixa forma.

En Benjamí m’ha inspirat altre cop. Ell també ha sentit el cara-estirat i cap-llepat del Berlusconi dient allò de coglioni als votants d’esquerres, i ja té collons la cosa perquè a mi els que em semblen curts de gambals són els seus votants.

Doncs bé, ens explica que per la ràdio ha sentit que en Català també és un insult, a part d’una part del cos. És el que se’n podria dir un sinònim de gilipolles:

1 Imbecil, curt d’enteniment. 2 Mancat d’energia; covard.

Sempre està bé això de disposar d’un ampli ventall d’insults i renecs propis de la nostra llengua. La resta de significats més coneguts de la paraula dels collons, sense perdó, també mereixen ser utilitzats quan cal.

És curiós això de que els genitals masculins siguin insults en varis idiomes, perquè en Anglès una de les paraules per designar el semaler és dick, que també és un insult, ves quina cosa.

I si us quedat amb ganes de cantar el nom del porc en Suahili, Urdu, Maorí o Punjabi amb aquests enllaços ho podreu fer. Si l’Anglès vulgar el teniu poc fresc sempre podeu anar comparant amb el Català.

Amb compte!! Els anuncis de la pàgina, a més de lletjos, fan que sigui NSPT.