Dissabte passat, vaig estar a Barcelona per veure algunes de les activitats programades dintre del Festival Àsia. Va ser força entretingut i em serví per conèixer aspectes de cultures massa desconegudes, almenys per mi: vam participar en jocs orientals, vam veure una exhibició de Tai-txi, i vaig degustar unes delicioses boles de verdura en un paradeta d’un restaurant indi que vaig fer baixar amb un got de tè fresc tibetà.

A l’andana del metro em van donar el PuntTMB, un numero dedicat en especial a les festes de la Mercè. I consultant el programa de les festes vaig llegir unes línees que provocaran que el pròxim divendres pel vespre també intenti estar a Barcelona.

Està previst que el proper divendres dia 22 a la Plaça Catalunya hi actuin Roger Mas, Lídia Pujol, Marc Parrot i Mazoni. Aquesta heterogènea selecció d’artistes s’enmarca en el concert anomenat “Accent obert“, suposo que en referència a aquesta gràfia diferèncial de la llengua catalana.

Com ja he dit algun cop m’encanta l’eclètic cantautor Roger Mas; a en Mazoni l’he escoltat sovint aquest estiu a través de iCatFM i també està força bé; i que dir de l’home de les mil cares Marc Parrot, el que fou El Chaval de la Peca s’ha decidit a fer un disc en Català i que pel que he escoltat mereix prestari atenció; Lídia Pujol no encaixa en els meus gustos però qui m’hi acompanyarà agraeix que hi actui, així que tots contents.

Somiant despert, he pensat com podria ser un macro-concert de música en Català, renovat, amb sang i veus noves, humor i força. Després de poca estona de reflexió i altament influenciat pels meus gustos, he pensat que podria ser el següent (incloent-hi alguna recomanació que he llegit recentment):

1. Roger Mas, delicada qualitat sonora per començar la nit
2. La Gossa Sorda, mestissatge i ritmes calents amb lletres compromeses
3. Mazoni, rock per començar a escalfar els motors
4. Gadegang, folk electrònic desvergonyit en forma de performances musicals
5. Herois de la Katalunya Interior, punk electrònic 100% políticament incorrecte
6. Dj La Pell del Diable, l’alter ego dels Herois per acabar de rematar la nit

Actuarien per aquest ordre i seria una llarga nit. Qui s’anima a organitzar-lo? Si algú creu que és millorable, per descomptat, s’admeten suggeriments i propostes.

Afegitó: si Renfe m’ho permet, el dissabte espero gaudir del Festival de Creació Visual i Música Avançada inclòs en els actes de Santa Tecla i el diumenge tornar a la capital per assistir a l’actuació d’Antònia Font al BAM.

…estos deben ser los de los ordenadores.

Soberga frase pronunciada pel cambrer del bar en veure’ns entrar.

L’empresa on treballo està de mudança, ha canviat de poble. I el treballador del bar pròxim a la nova seu així ens ha rebut, amb veu no prou baixa si volia que no el sentíssin.

Tant hi fa si dissenyes webs, programes aplicacions industrials o muntes components; tu el que fas són coses d’ordinadors.

Passejant per can Caballé arribo a una entrevista, al cap de la Unitat Central Informática Forense dels Mossos d’Esquadra. Aquest cos especialitzat és el que, per exemple, se’n encarrega d’esbudellar els equips informàtics dels pedòfils per trobar-hi tota la informació que els pugui inculpar i evitar més delictes.

La majoria d’usuaris d’un ordinador pensa que simplement eliminant un arxiu ja se n’ha esborrat el rastre, però no és així (i no parlo de cap paperera de reciclatge) sinó que mitjançant tècniques d’escanneig del disc, la policia o un usuari malintencionat pot recuperar el que hi havia anteriorment, però això és un tema que mereix un apunt a banda.

L’entrevista és prou interessant, l’inspector del cos ens diu:

Veure un ordinador és veure una persona. Veient el seu ordinador, o només l’escriptori i les seves icones, pots conèixer moltes coses d’ella: si és ordenada, si no ho és, aspectes de la seva sexualitat… I és molt dur quan envaeixen la teva intimitat.

Hi estic totalment d’acord, he vist algun escriptori amb el que em faria tornar boig treballar-hi -tot i que el meu tampoc es cap exemple d’ordenada pulcritud-. I del tema sexualitat que dir-ne, no tothom pot ensenyar sense miraments la carpeta d’arribades del seu eMule o programa de descàrregues… I això és precisament el que m’ha fet descollonar poc després.

Els que la remenen han trobat un article impagable: La Policia Local de Madrid enceta un curs de l’academia amb un vídeo porno.

Els 120 aspirants a policia es van trobar el primer dia amb Un auditorio en silencio, oscuro, solemne; una gran pantalla sobre un escenario, escudos oficiales y, de repente, una escena de sexo explícito entre dos adultos rubios.

Com és normal, acte seguit Como podrán imaginarse, el silencio se tornó en cachondeo en cuestión de segundos. El silencio se tornó en cachondeo en cuestión de segundos Una guasa que, por otro lado, crecía con la misma velocidad con la que los asistentes del evento intentaban poner fin al desaguisado.

O sigui, per caure per terra. A mi crec que se m’haguessin saltat les llagrimes i més tenint en compte que en un cos com la policia, tan ple d’homes i tanhombres hombres, el video fós homosexual… per pixar-se.

I encara tenen valor a dir que l’únic que va passar és que es van veure algunas fotos pornográficas, i que no saben si va ser un fallo técnico o una jugarreta de alguien. Aqui el que passa és que n’hi ha un dels veterans que encara riu ara.

Però poden tenir més problemes, perquè ai si els lladres de la SGAE se’n assabenten que no tenien la llicència de les imatges projectades per mostrar-les en públic, els acusaran de pirates!

S’han acabat les vacances, demà em reincorporo a la feina i d’aquí poc s’inicia el semestre a la UOC, així que amb la fugida del sol arriben les plujes i la tornada a la rutina.

El viatge a Gàmbia ha anat molt bé, ha estat realment un viatge diferent a tots els que havia fet. Absolutament tot canvia quan marxes d’Europa per anar a l’Àfrica i com ja em pensava vam veure imatges de tot tipus.

Ens hem endinsat en les costums del país, hem observat fauna i natura, hem tastat els seu menjar i hem gaudit tant com hem pogut.

Però sobretot ens hem barrejat amb la seva gent, hem conegut persones que van intentar creuar l’estret, d’altres que sobreviuen com poden i gent molt ben qualificada que no pot desenvolupar la seva vàlua perquè ha nascut al continent marginat.

Quan vam ser al país vam ajudar com vam poder amb el material que ens vam endur i ara des d’aqui continuarem ajudant a les amistats que vam fer.

He penjat algunes fotos en un album a flickr, on he intentat posar-hi una mica de tot.

Per altra banda, ja en tenia ganes de donar-li un cop d’ull al blog, escriure alguna coseta i repassar comentaris. Fins avui no he pogut però no hem sap massa greu, més tenint en compte que als dos figures que he respost no em fa res fer-los esperar. De totes formes si estaveu esperant resposta ja les teniu, ara podeu dir-hi la vostra altre cop si voleu, aqui tothom té dret a rèplica.

La setmana passada vaig estar quatre dies de visita per Andalusia, i en els que seran els últims dies de vacances me’n vaig amb la mateixa bona companyia a Gàmbia. Demà agafem l’avió del que serà el nostre primer viatge a aquest continent.

Gàmbia és un dels països més petits i desconeguts de l’Àfrica, està totalment rodejada pel Senegal excepte per la petita part que limita amb l’Atlàntic. És aquesta zona, desgraciadament pels residents d’allí, d’on surten molts dels cayucos que es dirigeixen plens d’esperança a les Canàries.

Esperem passar uns vacances diferents, poder veure i capturar imatges encisadores però també sabem que de vegades les mateixes vistes ens poden colpir.

A més del que necessitem pel viatge ens emportem: samarretes, gorres, ulleres de sol, caramels, llibretes, bolígrafs, llapis i algunes coses més que creiem que poden dibuixar algun somriure.

Espero poder gaudir del país, encara que sigui per uns dies, i que la gent d’allí en tregui també algun profit de la nostra visita per petit que sigui.

Així que fins a partir del dia 8 de setembre això quedarà tal com ara, a no ser que algun hipotètic ciber-cafè gambià m’atrapi per una estona.

En Xavi, un amic, m’envia per correu-e això:

Pau Gasol, el famós jugador català de bàsquet nascut a Sant Boi, a fet unes declaracions que són per sucar-hi pa. Ha dit:

No sé si me gustaría que Catalunya jugase un mundial, porque la selección española es la nuestra de siempre y no sé que repercusión podría tener una situación tan delicada para todos: que un trocito que forma parte de España se quisiera independizar o tener una selección.

I en relació a l’Estatut, Gasol considera que Espanya s’està dividint: …desde arriba, desde abajo y desde todos los puntos. España tiene que mantenerse conjunta y fuerte como país.

I jo que em pensava que era dels nostres!

Doncs si xiquet, per a mi també és una decepció escoltar aquestes paraules. Més que res el comentari de la selecció, perquè el de l’estatut ja és d’ignorant, és no saber del que parles.

En les mateixes declaracions va dir:en la política es difícil entrar si no eres un experto. No Pau, no cal ser un expert però si saber del que parles, i no fer-ho des de la desinformació que sembla que t’arribi als EEUU.

De totes formes, està clar que en Pau té les idees clares: és nacionalista, nacionalista espanyol. Que cadascú pensi com vulgui, almenys és sincer i ara sabem de quin peu calça.

Tot això i alguna coseta més la podeu trobar a l’article que el Xavi m’ha enllaçat.

Farà ja tres caps de setmana vaig anar a un festival a l’Hospitalet de l’Infant, del qual ja en vaig parlar abans d’anar-hi, el Palmfest 2006.

Voldria haver escrit aquestes línies ja fa dies però per les raons que ja he dit no vaig poder. De totes formes això m’ha servit per deixar refredar la polèmica de la que us parlaré i comprovar que massa sovint les crítiques no es saben acceptar ni es pot donar reposta a preguntes que et deixen en evidència.

Com ja vaig escriure, em va sorprendre trobar el dossier de premsa del festival només en Castellà, i observant una mica la web suposadament en Català del festival, s’hi veuen unes quantes pifiades. O això o simplement es va prendre la decisió de traduïr només el menú, i qualsevol de les dues opcions es del tot criticable sigui culpa de la organització o de l’empresa que dissenyés la web.

Altres detalls són: Foro no està traduït per Fòrum, que quan cliques a Sostenibilitat es transforma en Sostenibilidad, la informació de l’allotjament és en Castellà i també la informació dels artistes. I tot això a la web en Català del festival! si us plau…

Per si de cas canvien o tanquen la web, m’ho he guardat en imatges que podeu trobar enllaçades en el paràgraf anterior, i de la mateixa forma ho he fet amb el dossier de premsa. Per a que en quedi constància.

Així que, al assabentar-me que la organització tenia una web paral·lela on difonien informació i s’hi acceptaven comentaris vaig fer-ne un, potser massa descarat però del qual no en canviaria ni una paraula.

Utopiq

És vergonyós que un festival fet i organitzat a Catalunya tingui una web on no hi ha la informació dels grups en Català, ni de l’allotjament, ni la nota de premsa o altres apartats… Lamentable.

Les meves “felicitacions” a l’Associació Multicultural Alternativa i a l’Ajuntament.

Esperant una resposta que no aparegué, vaig llegir el comentari d’un altre assistent al festival.

espailiquid

Suport a tota la gent que te idees i valor per fer coses, ja que sino els que nomes tenen valor de criticar no tindrien res a fer.

L’any que ve mes i millor!!!

Salut,m*.

Potser resulta egocèntric, però tenint en compte que jo era l’únic que havia fet alguna crítica vaig pensar que es dirigia a mi. En voler respondre-li vaig veure que no s’hi acceptaven més comentaris, així que vaig anar a la seva web que hi havia enllaçada i li vaig contestar.

Pel mig hi van haver comentaris fora de to, no pas meus, que van distorsionar la conversa. A continuació hi poso tots els que estaven relacionats

Utopiq

Hola, em sento al·ludit per un comentari que has fet a http://www.fotolog.com/palmfest/?pid=17306601 i com que allí no es permeten més comentaris et contesto aquí.

Sembla que quan dius “els que nomes tenen valor de criticar no tindrien res a fer” et dirigeixes a mi per haver criticat la web del PalmFest, doncs em reafirmo: És vergonyós que un festival fet i organitzat a Catalunya tingui una web on no hi ha la informació dels grups en Català, ni de l’allotjament, ni la nota de premsa o altres apartats… Lamentable.

Això no té res a veure amb el contingut del festival, em sembla una esplèndida iniciativa. Jo mateix vaig estar-hi i espero que l’any vinent toqui un millor clima.

Però com ja he dit, no m’agrada que es menyspreï a la nostra llengua des del propi país, si a tu tant et fa no tots pensem igual.

tram2

Utopiq tu ni cas a aquest paleto, que no va passar de 1er de bup.

Sherlock

SALUT I FORÇA PALMFEST 2007!!!!!!!
Al Utopiq li dic que acabo d’entrar a la Web del palmfest i si que hi ha informaçió en català aixi que no se que….parles.

Utopiq

Ja tens raó Sherlock, en que no saps que dius.

Primer llegeix el que he dit: “..una web on no hi ha la informació dels grups en Català, ni de l’allotjament, ni la nota de premsa o altres apartats…”

Ara torna a entrar a la web http://www.palmfest.es/cat/ i clica a Allotjament, a Com arribar-hi, o dóna-li un cop d’ull al Dossier de premsa, o observa que passa quan cliques a Sostenibilitat, o clica a qualsevol grup per obtindre’n informació.

Les coses es fan ben fetes o no cal que es facin.

I abans de xerrar, investigui una mica més Sr. Holmes.

espailiquid

Primer de tot: em Presentaré jo Em dic Eduard Abadias i aixo va dirigit al catalanets, jo he col·laborat per una assossiació cultural de caire molt catala com es anima’t i la meva mare es professora de catala de tota la vida osease que hi entenc una miqueta del tema i tot i que no l’escric molt bé diré que si que he passat de 1 de bup, de totes maneres el meu post no hanava dirigit a voste ni molt menys sino a un general. Pero en fi…Segueixo pensant que qualsevol radicalisme es dolent i tot i que m’agrada la meva llengua no li donc mes importància que la que té. Un mitjà de comunicació. Apa doncs espero que l’any que ve segueix la xerinola a Hospitalet. Salut,m*.

Utopiq

Tan de gust Eduard, jo em dic Joan.

En cap moment he fet una crítica o atac personal, sinó a una organització que no ha fet algunes coses com cal. Jo no he dit res dels teus estudis perquè no assumpte meu i d’altra banda no en sé res. Quan es contesta a varies persones acostuma a ser millor fer-ho un per un i tots dintre el mateix sac.

No necessito saber el teu pedigrí de catalanitat perquè en cap moment l’he posat en dubte, no sóc ningú per fer-ho, així que no necessito referències, cadascú sap les que té.

Però m’agradaria saber perquè et dirigeixes a mi de forma despectiva quan em dius “catalanet”, o fins i tot m’acuses de radical.

Ara resultarà que criticar el fet de que un festival català no tingui la web en català en condicions és ser un radical.

Les critiques s’han de saber acceptar, i jo no buscaba encendre els ànims de ningú, sinó fer reaccionar a qui li toca i que l’any que ve el PalmFest sigui millor en tots els sentits, ja que espero tornar-hi a ser.

N’hi ha que amb el que diuen es retraten. Que cadascú en tregui les pròpies conclusions.

Fins al moment, ni resposta de la organització, ni resposta de l’espailiquid. I per suposat la web continua igual.

En canvi, ahir mateix vaig estar a l’Aftersun de Maspujols. Els de l’Aftersun no tenen web però tota la promoció que han fet, com ara flyers i cartells l’han feta en Català, i han batut els seus propis rècord. No hi cabia ni una ànima al poble i feina rai per poder aparcar els cotxes.

Els de l’Hospitalet en podrien prendre exemple i almenys de cara a l’any que ve solucionar l’aspecte de la llengua. Si alguna intenció tenien les meves critiques era precisament aquesta.

Aquesta setmana vaig començar vacances, he estat de viatge, de visita als orígens de l’arbre genealògic patern, Andalusia.

Volia escriure dient-ho per a que no semblés que això quedava en estat de semi-abandó però no vaig poder. Havia de fer els preparatius per a fer uns 2.000km en cotxe, entre anada i tornada. Això també m’ha endarrerit algun apunt que volia escriure, així que a mida que pugui aniran veient la llum, tot i que la setmana vinent m’espera un altre viatget (aquest any, per fi, m’he pogut permetre unes bones vacances).

El castell que veieu a la foto es troba a Belalcázar, i és un dels llocs que vam visitar. Si cliqueu als enllaços podreu veure algun dels altres paratges per on vam passar, o per exemple les temperatures que vam arribar a soportar -més caluroses però sense sensació de xafogor-.

La única capital on vàrem estar va ser Córdoba, amb un centre històric preciós i una mesquita impressionant (des de la reconquista n’hi diuen catedral).

En definitiva paisatges secs, pobles amb encant i moltes Ferias, carreteres interminables i una bonica ciutat. Un viatge curt però intens.

Darrerament he enllestit una pàgina web de la que n’havia realitzat i penjat proves anteriorment i en quedava alguna versió anterior, que no arribà a veure la llum, funcionant.

Quan ja havia acabat el que seria la beta de la pàgina, m’en adono que els cercadors ja havien indexat aquestes provatures i apareixien quan es buscaven algunes de les paraules amb les que la gent podria buscar la pàgina.

Llavors m’he posat a buscar una mica d’informació al respecte, ja que hem sonava que hi havia alguna forma de no perdre aquestes posicions aconseguides als cercadors. L’objectiu és preparar una pàgina per a que quan el robot cercador arribi entengui que allí no ha de buscar més i la informació està en un altre lloc.

La millor manera de fer això i dient-li al robot que la pàgina que hi havia allí s’ha mogut definitivament a una nova adreça URL. Així es conserven la classificació que ja es tenia als motors de cerca i els possibles enllaços que hi hagués cap a la pàgina.

I per dir-li això al robot s’ha de fer servir el missatge de redireccionament 301. Quan una pàgina retorna l’error 404, indica que no s’ha trobat la pàgina i en aquest cas el 301 indica que la pàgina s’ha mogut de forma permanent a un altre lloc.

Jo ho he fet creant un script PHP (es pot fer en altres llenguatges) que conté el següent codi, així de fàcil:

<?php
header( "HTTP/1.1 301 Moved Permanently" );
header( "Status: 301 Moved Permanently" );
header( "Location: http://www.nou-desti.com/" );
exit(0); // opcional però recomanable per evitar sortides errònees
?>

Així, si ara es visiten les adreces de les anteriors versions, el navegador redirigeix automàticament la petició a la nova adreça (els enllaços de l’inici no es redigeixen perquè apunten a pàgines no indexades i no redirigides).

La pàgina en qüestió, per cert, és la web d’una associació a la que pertanyo, on els membres som gent del poble que hi participem i ajudem de forma voluntària. És la pàgina de El Replà, de Vinyols i els Arcs, i que té com a principal activitat la publicació d’una revista bimestral.

L’he fet a partir d’un sistema Drupal i basant-me en el tema Spread Firefox, adaptant-ho a les necessitats i funcionalitats requerides.

Podriem dir que està en estat de beta pública (això vol dir que es Web2.0, oi?), perquè encara no s’ha llençat de forma oficial i encara queden per afegir algunes cosetes: informació dels membres de l’associació, afegir contingut, aclarir termes legals, etc.

Per suposat, sou lliures de visitar-la, participar-hi, fer-hi comentaris, criticar-ne qualsevol cosa o simplement donar-hi un cop d’ull.

Fa unes setmanes em trencava el cap preguntant-me per a que serviria una biga que sobresurtia del terra de la estació de Reus i que, aparentment, l’únic que feia era nosa.

Com que, bàsicament, em vaig fotre del lloc on estava posada i vaig criticar la perillositat que provocava, doncs ara hauria de menjar-me les paraules: nyam nyam… I definitivament aclarir que la misteriosa biga serveix de reforç a les torres que subjecten el cablejat dels trens.

De totes formes ja és trist -a banda de normal- que les obres vagin així de lentes en aquest país i sense tenir en compte el que pot passar mentrestant les coses no es deixen ben enllestides.

Auto-anàlisi: Si, ja ho sé, em capfico amb tonteries de la mida d’un campanar, però que hi fàrem, un és així…