Com diria l’irrepetible Ferran Monegal Ah! Ja ho veuen!. Ahir vaig comentar que el programa de Televisión Española Tengo una pregunta para usted havia sigut dels que provoquen xerrades a l’hora del cafè i l’allau de columnes d’opinió i destacats a tota la premsa escrita, radiofònica, televisiva i d’Internet ho certifiquen.

A aquestes hores, quan tothom ja n’ha sentit a parlar, quan tots hi heu dit la vostra amb els companys o amics, és quan tinc una estona per fotre-hi cullerada i si pel camí no se m’acut alguna cosa que millori el que s’ha dit, faré un petit recull del que a mi em sembla interessant.

El primer vídeo va dedicat a tots el que us han calentat les orelles parlant de la senyora que ha començat dient que Josep Lluís Carod-Rovira en realitat es diu Pérez, que no es català i que son pare era Guardia Civil. Va donar tota la impressió de que la senyora era una ingenua manipulada pels habituals mitjans difamatoris espanyolistes, ella mateixa ho va reconèixer al final: Pues en Internet están equivocados, por lo que se ve hay muchas cosas malas.

Però és que es veu que la explicació del cambrilenc no va ser suficient, el seu nom no havia quedat del tot clar. Un jove de Valladolid li tradueix el nom i el converteix en José Luis, amb la pobre i patètica excusa de que no entèn el català. Jo, de moment, no entenc massa bé el rus i al senyor aquell de la taca al cap li dic Mikhail Gorbachov, no Miquel Corbella. En Carod-Rovira li respon Yo me llamo como me llamo aquí y en la China, alguns mitjans dels que comentava abans ja han corregut a dir que això és perquè és un rojo, comunista y masón.

I per acabar la sèrie de vídeos, res millor que el tercer moment estel·lar de la nit, la senyora que venia abillada amb la botja repentinada, un bona dosi d’intolerància i un bon raig de catalanofòbia. Va tindre els pebrots d’insistir amb el José Luis y per postres va deixar anar un No tengo ningún interès en aprender catalán; la resposta d’en Carod va ser esplèndida, com ho fou tota la seva intervenció. Per cert, també era de Valladolid, quines casualitats ens depara la vida.

Posats en antecedents, vegem que n’han dit altres. Com per exemple en Salvador Cot:

Per això, al plató de TVE, Josep-Lluís Carod-Rovira ens va representar una mica a tots, i ell n’era conscient. I suposo que per això va abandonar el paper conciliador del català apocat, amb aquell puntet d’humiliació que comporta, i va respondre, jugant a l’atac, contra la xenofòbia antropològica –telúrica, gairebé– de l’espanyol histèric. Va vèncer, naturalment. Convèncer, només ho devia fer aquí. Però el gest s’ho valia.

Salvador Grifell del blog Cat_alunya opina sobre aquesta mania que tenen alguns de traduïr els noms, que és totalment incorrecte amb l’excepció de monarques i els papes:

Malauradament, en la mentalitat espanyola encara perdura el tic franquista de castellanitzar els noms i topònims catalans. Gestos d’incomprensió com aquests ens reafirmen en sentir-nos cada cop més indiferents i més allunyats respecte Espanya.

La conya de l’Eduard de can Xarop.net amb el tema dels noms tampoc està gens malament:

Porqué vamos a ver señores, dudo y mucho que la señora, segunda interviniente vallisoletana, tenga puta idea de inglés, pero cuando se refiere a Elisabeth Taylor no lo hará como Isabel Sastre o a James Brown no lo “traducirà” familiarmente como Jaime Marrón, aunque con el aire de nacionalismo extremo que inunda España ultimamente, no me extrañaría. ¿Como pronunciarán semajantes memos el apellido de Sneijder, flamante fichaje del R. Madrid esta temporada? igual hasta saben holandés.

I també resulta revelador llegir el que diu un no-català no-nacionalista, Uberum:

Me gustaria comentar rapidamente la aparicion de Josep Lluis Carod-Rovira. La cuestion es que han conseguido que este señor me caiga simpatico cuando normalmente me produce bastante desconfianza, y es que las actitudes de varios de los invitados han venido a dar la razon a los independentistas (al menos a los moderados ) gallegos, vascos y catalanes

Com deia al principi, aquestes són les opinions i fets que a mi em semblen més destacables, les intervencions d’en Llamazares o en Duran va ser també molt correctes, però el suc que se n’hi pot treure no és tan gustós. I com podeu comprovar el que he citat no inclou articles on encara ens fotin més clatellades, que per això ja en tenim una bona gernació dedicada amb cos i ànima.

Una reflexió final pels que també tenen por, com dos dels participants en el programa, de que el Barça es quedi sense poder jugar amb el seu anticrist particular, el Real Madrid: Andorra és un estat independent, en quina lliga juguen els equips andorrans?

Aquest article va ser escrit el Thursday, 18 de October, 2007 a les 0:17h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.