Hi ha dies en que més d’un cop penses allò de que avui més m’hagués valgut quedar-me al llit i et reciten més del compte el que t’has aixecat amb la cama esquerra o que? Doncs jo diria que els monarques espanyols porten un anyet com un dia d’aquests, nefast.

El primer episodi, que jo recordi, del cúmul de despropòsits va ser la gran pífia de segrestar el cèlebre número 1573 de la revista El Jueves. Allò va destapar tot d’una la capsa del trons, es posava sobre la taula el debat de la sacralitat de la corona espanyola i multitud de ciutadans van proclamar el seu suport a la revista, el dibuixant i el guionista.

Em repetiré en una de les meves preguntes retòriques preferides, no diu la Constitución que tots som iguals davant la llei? Doncs com cada vegada que me la faig, m’acabo responent que no, perquè la sentencia, no ferma, de l’Audiència Nacional espanyola condemna a pagar 6.000€ en total, als coautors. Que segons diu, són responsables d’un delicte d’injúries al príncep hereu.

A roda del segrest de la revista entren en acció els desvergonyits que cremen fotografies d’en Joan Carles I d’Espanya. També de forma molt intel·ligent, la justícia entra en joc perseguint als perillosos individus que dugueren a terme tal acte de rebel·lió. Conseqüència? Més gent es llença a la crema d’imatges reials i el sentiment anti-monàrquic es fa més palès que mai.

I aquest cap de setmana hem tingut l’esdeveniment que ni un assidu de les cases d’apostes per Internet s’hagués atrevit a apostar-hi, el senyor rei fotent en estirabot dels que passen a la història. Li va etzibar el internacionalment conegut ¿¡Por qué no te callas!? a Hugo Chávez, president de Veneçuela.

Ja n’haureu sentit a parlar, ho haureu vist i ho haureu llegit, i alguna opinió haureu trobat del vostre gust. N’hi ha que n’estan orgullosos del seu monarca (i de tenir-ne) i de com va actuar, que titllen de dictador a Chávez. Si els països catalans tinguessin rei, déu me’n guard, jo no me’n sentiria pas orgullós de que no sabés ni guardar les formes i que demostrés tan mala educació intentant callar a un president electe (poc democràtic, però electe). I sense entrar massa en el rerefons, les crítiques als empresaris espanyols -i catalans- i l’ex-president espanyol Aznar em semblen totalment encertades, encara que potser fora de lloc i moment.

De tots els comentaris que he sentit el que més m’ha agradat és: per un cop que no li escriuen el que ha de dir i mira com la caga.

I ara fa unes hores que la Zarzuela ha fet oficial la cirereta del pastís, s’ha fet públic un secret a veus, els ducs de Lugo se separen. El que no han tingut pebrots de fer és divorciar-se i donar caràcter jurídic a la decisió, potser es volen prendre un temps de reflexió. Ara el Marichalar podrà continuar com fins ara però amb més llibertat, sent habitual de les festes d’alta societat i l’Helena ja podrà lligar amb tota tranquil·litat si li ve de gust i continuar fent la seva feina, perquè suposo que alguna en deu tenir.

Tot plegat em porta a pensar que la monarquia espanyola està perdent tota raó de ser. Jo tenia entès que una de les tasques de la monarquia era la de donar una imatge de l’estat que representen al món, i amb la mala educació del rei aquest cap de setmana, la imatge d’Espanya no ha quedat gaire ben parada. Els ducs es separen i ves a saber quan es divorciaran, cosa mai pensada ni tolerada no fa masses anys enrere. I com tots sabem, l’hereu borbó està casat amb una plebea divorciada.

Això és can pixa, els que de veritat siguin monàrquics no sé a que esperen per reclamar un canvi de família reial. Ni corona ni res de res, aquesta colla imposada per Franco són una estafa.

Actualització del dimecres 14 de novembre a les 14.15h: Pel que sembla l’Ignacio Escolar ahir va llegir utupia i m’ha plagiat la portada. El Público, diari del que n’és director, mostra avui en portada el titular El año horrible del Rey, on a més del que comento a l’apunt destaquen la mort de la germana de la Letizia, les demandes d’abdicació per part del miserable Losantos i companyia, i la polèmica que hi hagué en relació als sous i riquesa de la família reial espanyola.

Aquest article va ser escrit el Tuesday, 13 de November, 2007 a les 23:27h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.