La independència segons Gaudí
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.
Frase pronunciada per Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms 1852 - Barcelona 1926), arquitecte modernista.
Aquest article va ser escrit
el Monday, 29 de October, 2007 a les 23:31h i està guardat a la categoria Som i serem, Reflexions curtes.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Tuesday, 30 de October, 2007 a les 12:52h
Gaudí és de Cornechá!
Tuesday, 30 de October, 2007 a les 19:13h
No, en realitat era de Valladolid i es deia Antonio Gaudio Chornet
Ja em temia jo que algun lector reusenc no es sentís ultratjat, però et felicito Antoni, havia subestimat el bon sentit de l’humor ganxet
Jo sóc de Vinyols i els Arcs però des dels 5 fins als 18 anys, abans d’entrar a l’universitat, vaig estudiar a Riudoms. Feiem visites al Mas de la Calderera, on va néixer Gaudí, i durant un munt d’anys en vam fer treballs relacionats. Així que diguem-ne que tampoc sóc imparcial.
Tuesday, 30 de October, 2007 a les 22:50h
Que no era de Reus? O era de Vinyols? …
Tuesday, 30 de October, 2007 a les 23:01h
Com ja li vaig dir i repetiré fins que calgui, sobirà nicotxaní, Gaudí era de Riudoms i Cristòfor Colom era de Vinyols i els Arcs; fill d’un meu avantpassat, Siset de Cals Ous.
Signat: Promotor del manifest pel reconeixement de la sanguinitat vinyolenca d’en Cristòfor Colom.
Tuesday, 30 de October, 2007 a les 23:46h
Aaaaaaaaaaaaaaixò, és que no m’havia acabat de quedar clar…
Monday, 14 de January, 2008 a les 20:18h
I a l’endemà de nèixer el van portar a batejar a Reus?
Es que no batejen a Riudoms?
Wednesday, 21 de April, 2010 a les 18:56h
[…] I ara ve el millor, a més de concedir-li el Premi Príncep d’Astúries, premi desprestigiat i que per mi ja li poden donar a algun fill del Pinochet practicant de paddle, també li van concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1985. Si Gaudí i d’altres grans catalans veiessin amb qui comparteixen medalla, més d’un se l’arrencaria del pit. […]