Des d’un bon principi, quan van presentar el projecte per a incloure l’assignatura d’Educació per a la ciutadania, els sectors més reaccionaris de la societat es van posicionar en contra. L’acusaven i l’acusen de laicista i de que l’Estat interfereix en el dret que tenen els pares a donar-los una educació religiosa.

Principalment, els més crítics van ser la cúpula espanyola de l’Església Catòlica i el Partido Popular. Amb aquest vídeo, del programa El Intermedio de la Sexta, us en podeu fer una idea dels arguments que donaven per estar-hi en contra. En Wyoming fa bé en destacar que que un bisbe argumenta que no hi ha criteris raonats ni veritats fonamentades. I ho diu un representant de l’Ésglésia, la que pregona com a criteri raonat i veritat fonamentada que un colom va deixar embarassada a la Verge Maria. És clar, és una metafora per representar l’arcàngel Gabriel, però les religions no es basen precisament en el raonament i l’argumentació ciéntifica.

A mi, en principi, em semblava bé que els alumnes de Primària i Secundària cursin aquesta assignatura. El temari té per objectiu promoure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l’educació per la pau i la solidaritat, impulsant la participació i el compromís dels joves a la societat. Ho acenseguirà o no, però en principi els objectius són ben lloables.

Tota la bona opinió que en tenia m’ha caigut per terra en veure el llibre de la imatge superior. És la portada escanejada d’un llibre que el Govern espanyol ha enviat a una escola com a contingut per l’esmentada assignatura. Me l’ha deixat una persona molt propera que es dedica a l’ensenyança a Primària, i li he donat un cop d’ull.

La Defensa, compromiso cívico y solidario al servicio de la paz, així es titula, però en realitat el volien titular El Ejército, hombres españoles de bien que construyen puentes y pozos, y mantienen la paz en el mundo (o això sembla pel contingut).

Déu ni do quanta hipocresia, ara resultarà que els exercits són pacifistes. Ciceró digué que la pitjor pau és millor que la millor guerra. Matar per la pau és com cardar per la castedat va dir Stephen King. La pau més desavantatjosa és millor que la guerra més justa digué Erasme de Rotterdam. Em sembla que tots tres i tants d’altres tenien tota la raó.

Preferiria que no existissin els exercits, que no n’hi hagués cap, ni cap arma al món. Però desgraciadament sembla que la crua i vomitiva realitat els fan necessaris massa sovint, almenys ara per ara. El que tinc claríssim és que no crec que sigui pas necessari ensenyar a la canalla i al jovent les suposades bondats d’un cos bèlic. L’estudi de les funcions d’una organització armada no hauria d’entrar dintre els seus estudis elementals, si a algun xiquet li interessa fer-se militar, ja se’n informarà quan en tingui l’edat.

I per postres, les referències a la Nación española són continuades, l’enaltiment a la Constitución és constant i en el 99′9% de les fotografies apareix la bandera espanyola. Qui deia que no hi han nacionalistes espanyols?

Aquest article va ser escrit el Friday, 11 de January, 2008 a les 0:28h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.