En Siset de Cals Ous remuga de nou…

- Siset! Com va el matí?

- Ja ho veus, Romuald, aquí a l’ombra dels plataners encara s’hi està be. Perquè a casa de la xafogor que fa, em fotria un ferrada d’aigua pel cap.

- Oi tant, ja ho pots ben dir… Guaita! Que no és la neta del Victorino? Que ho veus!? Sí va com una fresca! Vergonya li haura de fer.

- Vergonya? Ara resulta que una xiqueta que ha passat la vintena no pot anar curta a l’estiu. A tu sí que te n’hauria de fer, que de tant guaitar-li lo pandero li deixaràs pla de gastat. I després encara tindràs pebrots a renegar dels moros i les burques. Si ella vol ensenyar que ensenyi i tu a xalar i a callar, que no estic per romanços.

- Mira que n’ets de fréstec quan vols, Siset.

- Quan vull i quan no vull també.
Ep, aquell de la DKV blava que no és ton gendre?

- Sí, és la furgoneta que es va comprar quan l’empresa va tancar i se va posar pel seu compte. Però ara torna a estar igual, buscant fenya perquè no en troba en cap puesto. A lo millor té sort amb un amic seu, que coneix un paio del consell comarcal i està mirant de reservar-li un a fenya que sortirà.

- Vejam si ho entès bé: ton gendre està esperant que l’enxufin a un puesto públic que paguem tots naltros i que hauria de ser per la persona que més s’ho mereixi?

- Dit així Siset…

- Bons collons! Quin morro!

- Quin morro? Tu sí que ets del morro fort, que no ho veus que ma filla i lo gendre s’han d’estrènyer molt el cinturó per pagar les lletres.

- I molt de greu que em sap, ja ho voldria jo que ells i tots els coneguts trobessin fenya. Però així no es fan les coses amic meu.
Tothom es queixa de que tots los polítics són iguals, que són tots un podrits, però quan poden ser ells los que’n treguin profit, temps els hi falta. Ja ho diuen, en caixa oberta, el just hi peca.
La culpa no és dels que manen, és dels que els voten i esperen sucar després. El problema no són els polítics, el problema és que en aquest país nostre, si un explica que ha fet trampes per no pagar impostos o que li ha fotut lo pèl a algun inspector, tothom a riure-li les gràcies i aplaudir-lo per ser més llesto que ningú. Som tots plegats una colla de xoriços, i no hi ha tant de pa per a tots.

Aquest article va ser escrit el Tuesday, 19 de July, 2011 a les 18:02h i està guardat a la categoria Producció pròpia, Coses de grans.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.