Què en penso jo del Copyright?
- Ei! És en Mickey Mouse fumant-se un porret!?
- No, és un ratolí d’orelles grosses fumant-se un porret.
Les lleis de drets d’autor (copyright) són la millor eina per limitar la creativitat i convertir el segle XXI en l’era menys artísticament productiva de tota la història, com ja han començat a fer durant el segle XX les grans distribuïdores i productores de cinema a més d’altres grans corporacions. El mateix passa amb les patents. El Copyleft és la solució.
Inspirat pel Mouse Liberation Front.
Aquest article va ser escrit
el Tuesday, 1 de September, 2009 a les 18:30h i està guardat a la categoria Producció pròpia, Imatges en bits.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Tuesday, 1 de September, 2009 a les 21:46h
T’ha faltat el link al manifest del remix, que fa poc van posar per TV3, i ací el País Valencià el vam poder veure perquè està penjat
Wednesday, 2 de September, 2009 a les 19:55h
Llavors Disney no seria Disney, ni Marvel vladria 4.000 milons de dòlars. A veure qui els hi diu això !
Wednesday, 2 de September, 2009 a les 19:56h
P.D.: Sorry però últimament em falla la recepció del teclat sense fil.
Wednesday, 2 de September, 2009 a les 20:00h
http://www.gurusblog.com/archives/disney-compra-marvel-el-sentido-de-la-transaccion/31/08/2009/
Friday, 4 de September, 2009 a les 14:55h
oscar, tens tota la raó, és vaig conèixer el MLF i tota la pesca. D’on te’l vas descarregar? Sinó recordo malament, a la web em deia que només el podien descarregar els residents a EEUU…
polromeu, exacte. Però això no té implicacions negatives, almenys des del meu punt de vista. La Disney no m’ha agradat mai, ni quan era petit, però en canvi si la Marvel. Tot i això no hi veig inconvenient en que perdés el control total sobre els seus personatges.
Em sembla que arran dels vostres comentaris, escriure un altre apunt sobre el tema… gràcies!
Friday, 25 de September, 2009 a les 18:41h
[…] A més de comentar el SIMO, tinc un petit deute pendent amb l’Òscar i el Pol. En l’anterior apunt em vaig animar a fer un dibuixet inspirat en quelcom que vaig veure en un documental. El dibuix en qüestió, un ratolí d’orelles grosses que s’assemblava al Micky Mouse. No vaig parlar concretament del documental, i ara toca fer-ho, s’anomena “RiP: A remix manifesto“. […]
Tuesday, 12 de January, 2010 a les 20:17h
[…] Però per mi, la resta no s’aguanta per enlloc. Els personatges són arquetípics, plans, sense cap ganxo i avorrits. Un d’ells, el militar dolentot, sembla un enemic dels G.I.Joe, és exagerat i penós. I de l’argument… que se’n pot dir? Típic, tòpic i previsible. Em va semblar ben bé una història que es podria substituir per cowboys i indis i resulta que pel que he sentit, casualment diuen que coincideix amb la trama de Bailando con Lobos o Pocahontas. Jo la veritat és que no ho puc assegurar, perquè la del Kevin Costner quasi no la recordo i la la índia no l’he vist, mai he suportat les pel·lícules de Disney. […]
Tuesday, 2 de February, 2010 a les 21:06h
[…] Amb 4 anys, utupia comença a tenir un bon equilibri, ha après a dibuixar, comença a fixar-se en el sexe contrari, li cansa repetir les coses, i està en plena fase fàl·lica. […]