Temps lliure
El passat diumenge, durant una entretinguda calçotada en la que em vaig cruspir com a mínim quaranta o cinquanta calçots, el Ferran, un bon amic de la infància -que també es va empassar un bon manat de calçots i deu vegades més que jo de carn- em diu:
Te’n recordes quan anàvem pel poble amb bici? teníem tant de temps que ens avorríem i tot.
Ja tenia raó, allò si que era gaudir del temps lliure. Tota una tarda donant tombs amb la bicicleta cap a on es podia i cap on no es podia també.
Em costa recordar que és això d’estar-te assegut sense pensar en res, assaborint l’avorriment, això sí que és vida.
Aquest article va ser escrit
el Monday, 12 de March, 2007 a les 19:45h i està guardat a la categoria Personal i intransferible, Reflexions curtes.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Monday, 12 de March, 2007 a les 21:54h
Molt possiblement no haguessis comptat els calçots +-10 en aquell temps.
Te n’haguessis fotut tants que després no hauries pogut agafar la bicicleta, i t’hauries estirat a terra amb en Ferran, mirant al cel i dient: ostia, que bé que he menjat tiu!
Tuesday, 13 de March, 2007 a les 0:26h
Hehehe, pot ser. Però el Ferran per molt que va menjar després encara va agafar la bici per pujar del tros de mon tiet fins al poble, a aquest li agrada fotre’s un fart de kilòmetres a força de pedals.