Any nou
Any nou, vida nova, almenys això diuen. En el meu cas, com el de la immensa majoria, no serà un canvi de vida radical però hi haurán diferències, que ja aniré comentant si venen al cas.
Almenys d’entrada em trec un pes de sobre, la mala ratxa sembla que arriba al final i entreveig el final del túnel. Però realista com sóc, ja sento de fons el soroll de les roques que em cauran a sobre, just sortir de la foscor.
S’ha de ser positiu!
, és una frase que també agrada de dir. Doncs d’alguna cosa sí que me’n podria alegrar, com per exemple: que a diferència dels últims anys, en que Ses Majestats els Reis Mags d’Orient passaven de llarg i em deixaven amb les mans buides i les ganes de segrestar uns camells, enguany tinc joguines noves. Són per nens grans i moooolt divertides, prometo parlar-ne.
Ah! i entre els canvis, s’inclou el de tenir més temps per escriure aquí i on calgui.
Friday, 5 de January, 2007 a les 17:17h
Benvingut i bon any !
Ja pots començar a explicar que ens tens en candeletes …
Friday, 5 de January, 2007 a les 17:20h
Igualment i moltes gràcies.
Paciència…
Thursday, 11 de January, 2007 a les 22:53h
[…] Vaig dir que aquestes festes m’havia caigut a les mans algun regalet i he decidit parlar-ne en ordre inversament proporcional a la il·lusió que m’han fet i directament proporcional al seu preu, és a dir que la Fonera és el més barat i el que menys esperava dels nous trastos. […]
Friday, 2 de February, 2007 a les 0:22h
[…] Es tracta d’una de les joguines que vaig parlar, una pista per practicar DDR, Dance Dance Revolution o Pump It Up; diferents formes d’anomenar el mateix, el que molts potser coneixen com: la màquina de ballar. És l’alfombra plegable que veieu a la fotografia, Dance Performance II. Les sabates me les trec per no desgastar massa la superfície però hi són simplement per a què es pugui veure el tamany de la pista. […]