Jo soc d’aquest tipus de gent que no acostuma a tindre massa present els aniversaris (a excepció del de la parella, per evitar patir l’ús d’armes de destrucció massiva). El meu aniversari és aquest mes de febrer i no m’he mirat ni en que cau, però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que el passat dimecres dia 27 de gener de 2010 aquest blog, utupia, feia ni més ni menys que quatre anyets.

Com sempre, m’hagués agradat publicar amb una miqueta més de freqüència, però a nivell personal enguany ha sigut l’any de la meva emancipació. He descobert realment que és això de pagar les factures, quadrar els números, mantindre una casa, no tenir ni la meitat de temps lliure, etc. Però també la seva vessant més positiva: els horaris els poses tu i ningú més, llibertat i intimitat a totes hores i en tota la casa, no compartir lavabo, decidir com vols el teu entorn, tranquil·litat i tantes altres coses que molts ja farà anys que gaudiu.

Amb 4 anys, utupia comença a tenir un bon equilibri, ha après a dibuixar, comença a fixar-se en el sexe contrari, li cansa repetir les coses, i està en plena fase fàl·lica.

Fent el repàs de rigor, durant aquest quart any de vida del blog: vaig reivindicar els drets dels palestins aixafats per Israel, vaig comentar l’esplèndid moment de la música en català, vaig donar veu a una amiga que va patir la brutalitat dels Mossos, vaig anar a Brussel·les a lluitar per la nostra independència, vaig fer pal·lesa la incultura digital d’alguns mandataris locals, vaig dibuixar per expressar-me en contra dels abusos del copyright, i vaig unir-me als que avisen dels perills del control censurador a Internet que vol dur a terme el govern espanyol; entre d’altres coses.

No em puc oblidar de les visites d’en Siset de Cals Ous, que ha passat per aquí per explicar-nos que no li agrada massa agafar l’avió, que li encanten els paisatges que troba quan va a la platja, que és el que li agrada més de les bodes i el perquè de tanta caca i cagarades al Nadal del nostre país.

Fent una mica de números, el senyor Wordpress diu que hi han publicats 308 articles i 1.075 comentaris, tot ben ordenat en 21 categories; i el senyor Akismet diu que m’ha protegit de 96930 comentaris d’spam. Aquestes són les xifres d’un blog petit i humil, però que a mi em sembla el més maco del món mundial.

L’Analytics diu que dos articles han rebut força més visites que la resta, el que explica com escoltar ràdio en català per Internet amb l’Screamer Radio perquè es veu que la gent busca com escoltar Rac1 per Internet, i el que parla dels amics dels àngels perquè precisament fa unes setmanes es van posar a buscar això dels amics alats amb fruició (i no en tinc ni idea de perquè).

Per no trencar la tradició i per decència, gràcies a aquell petit grupet de lectors i comentaristes -ja sabeu qui sou- que van traient el cap per aquí fent-la petar alguna vegada, a tots ens agrada ser llegits i escoltats. I als nouvinguts o paracaigudistes dels cercadors, com deia el savi… Oh! benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú!

Aquest article va ser escrit el Tuesday, 2 de February, 2010 a les 21:06h i està guardat a la categoria Mirar-me el melic, Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.