Amb un llapis i un paper
Hi havia una vegada un poblet del Baix Camp on tenien problemes de cobertura i connectivitat tan telefònica com d’ADSL, i on també gaudien de la mateixa pàgina web local, estàtica, podrida i desactualitzada des de temps ençà; des del segle passat per ser més concrets.
Aquestes qüestions es van comunicar al Sr. Alcalde, en plena era de la informació, la tecnologia i les telecomunicacions un Ajuntament com déu mana no hauria de permetre a la seva vil·la que els ciutadans estiguin coartats digitalment, convertint-los en desavantatjats respecte els veïns d’altres poblacions.
La resposta del seguici va ser que ja s’ho mirarien
, però el Sr. Alcalde va rematar-ho literalment amb aquesta frase:
No ho veig tant important, amb un llapis i un paper es pot fer tot el que cal fer.
És un conte? És una fàbula? No, és la trista realitat, tot un Sr. Alcalde dient aquestes barbaritats en ple S.XXI.
Aquest article va ser escrit
el Tuesday, 9 de June, 2009 a les 18:35h i està guardat a la categoria Xarxa de xarxes, Reflexions curtes.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Monday, 15 de June, 2009 a les 18:10h
Això passa per triar un alcalde que és un pagesot, i que no té cap mena d’estudis, i a més gens d’interès ni cultura en general,
Fa riure.
Tuesday, 7 de July, 2009 a les 10:09h
Apunt històric inventat:
Conec un homo habilis que em va dir el mateix amb un pal i una pedra.
L’alcalde deu haver sentit a dir que hi ha gent que crea les webs amb el bloc de notes i s’ho ha pres literalment ;D
Podria haver estat un bon cop d’ironia si hagués sabut alguna cosa del tema.
Monday, 13 de July, 2009 a les 17:30h
[…] Des de fa setmanes, gràcies a la desídia dels governants però principalment a la merdosa qualitat de línia que Telefónica fa arribar a casa meva, quasi no puc ni navegar, ni respondre els correus amb normalitat, ni actualitzar el blog. […]
Monday, 13 de July, 2009 a les 17:31h
Vaig a curar-me la llaga de la llengua que m’ha sortit de tant mossegar-me-la…
Tuesday, 2 de February, 2010 a les 21:06h
[…] Fent el repàs de rigor, durant aquest quart any de vida del blog: vaig reivindicar els drets dels palestins aixafats per Israel, vaig comentar l’esplèndid moment de la música en català, vaig donar veu a una amiga que va patir la brutalitat dels Mossos, vaig anar a Brussel·les a lluitar per la nostra independència, vaig fer pal·lesa la incultura digital d’alguns mandataris locals, vaig dibuixar per expressar-me en contra dels abusos del copyright, i vaig unir-me als que avisen dels perills del control censurador a Internet que vol dur a terme el govern espanyol; entre d’altres coses. […]