Acabo de rebre un correu de la Gargamel·la, la consultora d’utupia en temes d’història i museística, que li agraeixo encaridament pel valuós contingut i sobretot perquè a més de fer-me petar de riure em ve perfecte per a continuar amb la sèrie Una mirada bruta a l’art (el primer capítol va ser la La sirena de Vinyols i els Arcs i en el segon vam gaudir de Beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús).

Estava consultant unes fotos de la col·lecció del museu i m’he trobat amb una que ja coneixia però tenia oblidada. Es tracta d’un fragment de les pintures murals de l’església de Sant Joan de Boí, concretament d’un intradós (la part interior de l’arc). Es titula “Home coix”, però apart d’estar coix, que ho està, està fent allò que penses… una manola!

Molt fort, no ho recordava, però és així, i compte!, que estem parlant de l’any 1100 més o menys i dins d’una església!! Les connotacions, són, òbviament dolentes, el tema del coix apareix a la Bíblia en un sentit negatiu, ja que s’associa amb la imperfecció, la impuresa….i per tant està fent una cosa “dolenta”, se l’està pelant… jajajajajja!!

S’ha de tenir en compte que aquest fresc està situat en l’entorn d’un cicle de pintures on es representen els Bestiaris medievals, que contenien animals fantàstics i que tenien, sobretot, una voluntat moralitzadora. Per tant, es pot entendre el tema de la coixesa i la palla com a una moralitat.

Només veure-la he pensat en aquesta pseudo-secció del teu blog on vas presentant la part MÉS BRUTA de l’Art….

O sigui que si ho he entès bé, a dintre de l’església de Sant Joan de Boí hi tenim una figura masculina tocant-se la flauta!

Sí, sí, com que està coix ve a dir que és una cosa dolenta, però allí el teniu, ell tot cofoi fotent-se un cinc contra u com qui no vol la cosa. Tant tranquil que sembla el paio, ben ert tot i ser coix, però mentre bada s’esmola la verga amb fruïció, quina descaradura!

Els trossos de pintura d’escrostats, se suposa que es deuen al pas del temps, però m’hi jugo una flauta travessera que el que li ha arrencat el carall és alguna beata o mossèn escandalitzats, farts de veure aquell individu tocant un solo de maraques, li van desfigurar el carall i els picarols. No en tenia prou amb la cama, el pobre.

I com sempre, sospito que he vist o imaginat més del compte, però just per sota d’aquesta part destrossada hi veig penjant un parell d’ous que no tenen res a envejar als dels estruços. Per tot plegat, podríem dir que els té ben posats!

Per a veure-ho millor, podeu veure o descarregar-vos la imatge més gran.

Aquest article va ser escrit el Wednesday, 16 de July, 2008 a les 17:42h i està guardat a la categoria Imatges en bits, Coses de grans.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.