Això sí que és fer país i fer salut, passar el pont recorrent les esglésies romàniques de la Vall de Boí i fotre’s una bona excursió amb xiruques i polaines entre muntanyes nevades i llacs gelats.

De tot plegat en vaig gaudir amb uns bons amics durant aquests tres dies de festa, però lluny d’abstraure’m de problemes i obsessions personals, aquest petit viatge em va bufetejar amb una imatge que pràcticament m’havia pogut treure del cap, l’home coix i masturbador.

En sortir de la casa llogada a Durro, comencem la ruta per la Nativitat de Durro, una església ben maca, sobretot l’imponent campanar. Baixem uns quilòmetres i entrem a Sant Joan de Boí. Patapam! La primera imatge amb que em topo són els collons del coix. Recoi si estaven ben perfilats, fruit d’una reconstrucció recent a aquest sí que se li veia la bossa escrotal amb claredat. El que em va enviar la Gargamel·la és l’original i està més fotudet.

A partir d’aquell moment ja no vaig pensar amb claredat, veia caralls i corbes sinusoïdals per tot arreu. A la següent església de la ruta, Sant Feliu de Barruera, el resultat era inevitable, quan vaig veure aquell batall en una de les campanes li vaig haver de preguntar a un amic que hi veia ell. El Ferran, que també té una ment molt bruta, m’ho va dir clarament ostia! això sembla un bon pardalot!.

Així que ja ho veieu, una nova entrega de la fantàstica sèrie… Una mirada bruta a l’art! I si valtros no hi veieu cap figura fàl·lica penjant tota cofoia, no patiu, no tothom ha d’estar tan malalt com naltros.

Aquest article va ser escrit el Wednesday, 10 de December, 2008 a les 23:53h i està guardat a la categoria Imatges en bits, Coses de grans.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.