Mon pare i el Chikilicuatre

Mon pare és dels que idolatra en Rodolfo Chikilicuatre, gairebé tant com l’Uribarri i els sentits patriotes espanyols d’eurovision-freaks. Li agrada tant que si per ell fos, ja pot guanyar Eurovision i quedar-se a Croàcia.

Fa poc me’n vaig assabentar de com es deia la guitarreta d’en Rodolfo i vaig voler compartir-ho amb ell perquè sabia que li faria molta il·lusió:

jomateix:
Papa! Saps aquest que canta el Chiki Chiki?
papa (tcc Llucià o Luciano):
No m’interessa ni aquest paio ni la seva desgràcia de cançó.
jomateix:
Doncs resulta que la seva guitarra té nom, saps com es diu?
papa:
No m’importa.
jomateix:
Es diu Luciana… que et sembla? com tu…
papa:
Mecagun la mare que el va matricular! Serà mal parit!
jomateix:
Hahahahahaha hohohoho

Encara ric ara de la poca gràcia que li va fer, no n’hi havia per tant… oi?

2 comentaris a “Mon pare i el Chikilicuatre”

  1. vidi ha dit:

    molt bo!!!!

  2. utopiq ha dit:

    Si coneixes el Llucià, com en el teu cas, fa més gràcia ;)

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.