Per què prefereixo els vàters que els urinaris?
Avís/Disclaimer: Si el teu nivell d’escatologia i morbositat és nul potser millor que no continuïs llegint…
Aquesta setmana va de lavabos, semblarà que hi estic obsessionat (ho estic?). El fet és que rellegint allò de la llum vermella he pensat en la meva costum o mania a l’hora de pixar fora de casa.
Sempre que puc procuro evitar els urinaris i em decanto per una tassa de vàter, cosa que més d’un cop ha provocat alguna reacció d’un amic de l’estil: Que passa paio, no vols que et vegi la titoleta o què? ho ho ho
(encara que socialment no es reconeix, algun cop també els homes heterosexuals, o més aviat nois, van alhora a pixar. Això sí, mai a cagar).
Jo ho tinc ben clar, no me’n avergonyeixo i tinc les meves raons. Potser són ridicules, però són les meves raons i ningú em dirà on he d’apuntar el meu raig. Ve-t’ho aquí la llista:
- Un cop vaig sentir que en una empresa es van contagiar d’una malaltia nombrosos treballadors, segons deien es va transmetre als urinaris, i ho crec possible.
- Encara que no contagiïn res, em repulsa el contacte de les micro-gotetes que tornen a tu amb records d’anteriors usuaris.
- Estàs obligat a mirar tota l’estona ben recte endavant, del contrari una mirada (o clatellot?) et pot anihilar a l’instant.
- La superfície o paret que estàs obligat a contemplar tot sovint és digne d’un museu dels horrors.
- L’alternativa de mirar en direcció al carall tampoc és la panacea, l’espectacle que ens presenten l’interior d’alguns urinaris sembla decorat pel Tim Burton.
- Em resulta incòmode pixar tenint a menys d’un pam una persona desconeguda a cada costat.
- No hi ha pixada més compromesa que compartint urinaris contigus amb algú que coneixes però amb qui no tens confiança (exemple: pixar amb el jefe).
Què si sóc raret, primmirat i maniàtic? Potser sí, i jo que sé. Però n’estic segur que n’hi han que encara tenen més raons o manies per no fer-los servir.
Aquest article va ser escrit
el Friday, 8 de February, 2008 a les 18:53h i està guardat a la categoria Curiositats, Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Friday, 8 de February, 2008 a les 20:08h
No estàs sol!
a mi em passa exactament el mateix. A més, necessito intimitat i concentració.
Uala, fem un grup al facebook d’això?
Friday, 8 de February, 2008 a les 20:20h
L’obsessió pels #lavabos no és nova, ja fa molts anys que la tens… xD
Friday, 8 de February, 2008 a les 22:01h
Ei, estic molt d’acord amb tu en aquest tema, jo també prefereixo la tassa, tot i que té un inconvenient, i és els tolls que hi han a vegades al voltant d’ella, sort que mai porto sandalies ni coses d’aquestes…
Sunday, 10 de February, 2008 a les 14:26h
Fet Roi! Quan tingui una estona ho faig
O si vols tu mateix.
Osti minyu, doncs potser tens raó, ja no hi pensava… En tot cas, si tinc aquesta obsessió #lavabil, jo diria que la compartim
Illenc, jo sobretot en locals nocturns, també procuro no anar mai amb xancletes, no saps mai el diluvi universal que pot haver patit aquella tassa
Friday, 29 de February, 2008 a les 13:14h
[…] Si ets una escombreta del vàter, ja testà bé convertir-te en el que sigui, però sent una ampolleta sensual com jo, no estàs disposada a convertir-te en qualsevol cosa. I la veritat és que l’amo darrerament no m’omple ni em xucla tant, estic esgarrifada. […]
Wednesday, 12 de March, 2008 a les 8:54h
que no sigui per costum…
Wednesday, 12 de March, 2008 a les 23:21h
deusagrat, és tan bona raó que m’ha faltat poc per posar-la com a vuitena raó.