Ahir diumenge vaig anar a veure Crash, vaig haver de sentar-me en una d’aquestes butaques dobles de la última fila que tot i semblar més comòdes per anar en parella són realment un merda, ja que el seients estan massa inclinats cap endavant i patines tota l’estona.

Tornant al tema, en principi quan veig veure imatges de la pel·lícula em va semblar una més de bòfia i hòsties, pero hi vaig anar per les crítiques que havia llegit i al veure que tenia 6 nominacions als Oscar. Val a dir que tot i disposar de la peli en DivX vaig anar al cine perquè em venia de gust.

Que em va semblar? Doncs em va agradar, una bona i entretinguda pel·licula. Té moments desconcertants i també emocionants, però no s’escapa de la previsibilitat de la majoria de films nord-americans.

Una de les reflexions que em va provocar és la de pensar com en qualsevol societat, els que mes putejats estan, pobres i immigrants, són els que s’acaben fotent uns als altres: robatoris, furts, atracs… La classe alta, els benestants s’escapen més fàcilment d’aquests problemes i quan els pateixen no els destrossa la vida, si els roben el cotxe, se’n compren un de nou i llestos. Per a algú que cobra 500€ mensuals les coses no són així de senzilles.

Una bona pel·lícula, però que per mi no es mereix 6 nominacions, li posaria un 7.

Aquest article va ser escrit el Monday, 13 de February, 2006 a les 19:58h i està guardat a la categoria Sofà i butaca.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.