Soc dels (pocs?) que encara va amb una tele de les que anomeno Beyoncé, és a dir, amb un cul gros però ben fet i arrodonit; res de pantalla plana o plasma, i molt menys TDT. Però veient que en quatre dies foten enlaire la senyal analògica m’he comprat un reproductor de DivX amb TDT i entrada USB.

La qüestió és que estava provant els canals, quan em topo amb un curiós anime en que una de les noietes tenia l’esplèndid aspecte que podeu veure a la imatge. Les captures són del mateix episodi.

He de reconèixer que he parat de fer zàpping i m’he quedat mirant la sèrie. Encara m’he quedat més sorprès quan a les 19h17, en ple horari protegit, he sentit al canal Super3 com un dels personatges li deia a la xiqueta:

No et pensis pas que ets especial perquè tens els pits grossos, ara tu!

Déu n’hi do… Poc després s’ha acabat el capitol i m’he anat a informar. La sèrie és diu Blue Dragon i avui feien el capítol 6: De camí cap al Regne de Jibral, en Shu, la Kluke, la Zola, en Jiro, en Marumaro i el distingit Legolas, s’han aturat en un poble a descansar. Tot sopant, en Shu ajudarà la Buquet, una cambrera, a desfer-se d’un parell de clients que la molestaven. Decidida a tornar-los el favor, la Buquet convertirà l’estada dels nostres herois al poble en un autèntic malson. La veritat és que per uns moments crec que m’he enamorat de la Bouquet.

Blue Dragon és originalment un joc per a Xbox creat Hironobu Sakaguchi, que també és l’autor de la saga Final Fantasy. Però l’important aquí és que es nota la mà del mestre Akira Toriyama, un dels artistes principals en la creació dels personatges. En descobrir això ja m’ha quadrat tot. Un dels personatges em recordava al Satan de Bola de Drac, així com d’altres semblances, i en general l’anime em recorda molt al disseny de Bola de Drac GT.

On també hi veig la mà de l’Akira és en el tema que d’entrada m’ha cridat l’atenció, els pits d’una personatge, la Bouquet. Encara recordo aquelles escenes del Dr. Slump perseguint la Srta. Yamabuki, o quan anava a veure les ballarines conilletes; i com oblidar el Fullet Tortuga i les enginyoses camàndules que s’empescava per tal de veure-li els pits o el que convingués a la Bulma… ai, quins records.

Doncs bé, sembla que l’episodi de Blue Dragon que he vist és lògicament la versió internacional. I resulta que està censurada (últimament es torna a portar això de la censura), la versió original és més desvergonyida i divertida, més japonesa. El vídeo que podeu veure conté els fragments substrets de la versió original i que no apareixen a la resta. Espero que es agradi a tots i totes.

Aquest article va ser escrit el Thursday, 29 de October, 2009 a les 0:49h i està guardat a la categoria Sofà i butaca, Coses de grans.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.