Requiescat in pace
Sempre hi ha algú que et supera, és molt difícil o pràcticament impossible que no hi hagi algú al món que et superi en allò que saps fer tan bé, allò en que tothom et diu que ets insuperable. Així que suposo que hi haurà algú tan desmemoriat i despistat com jo, però podríem dir que em defenso prou bé. Que consti en acta que un cop vaig perdre una motxil·la amb 700€ d’efectiu (i la vaig recuperar!).
Doncs bé, fa un parell de dies, quan em vaig acabar el llibret dels conillets suïcides, vaig recordar-ho de forma sobtada i clara, fins llavors no em va venir al cap que jo havia dibuixat una historieta que tractava la mateixa temàtica farà uns quatre anys! Ràpidament vaig buscar-la, i no tan ràpidament vaig trobar-la. Perquè una altra de les meves virtuts és la destresa en l’art de l’ordenació basada en el caos i les capes sedimentàries. Però bé, després de remenar algunes piles de papers i carpetes la vaig trobar. És la imatge que veieu aquí a la vora.
Si no ho recordo malament, ho vaig dibuixar en una època diguem de trasbals. No és pas que em passessin aquestes coses pel cap, però suposo que dibuixar, com pintar, escriure, etc. t’ajuda a treure tensió, tristesa, o el que sigui del que et vols exorcitzar.
La historieta en qüestió és ben simple, es titula IN PACE i com es pot veure és un individu que busca el millor camí per aconseguir la seva pau i finalment l’acaba trobant.
Aquest article va ser escrit
el Thursday, 30 de September, 2010 a les 19:04h i està guardat a la categoria Animació, Producció pròpia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Tuesday, 5 de October, 2010 a les 21:40h
Val, després de llegir l’explicació certifico: no pots dir que és una tira “còmica” i quedar-te tan ample!!!
Això sí, gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.
Tuesday, 5 de October, 2010 a les 23:13h
Pol, “còmic”, segons el DIEC a més de voler dir que “provoca la rialla” també és una “història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora“. Em referia més aviat a aquest significat, que segur que també coneixies.
Però entenc el que vols dir, no et fa pas gràcia que algú es suïcidi. En canvi a mi el que em va fer gràcia, mentre pensava en la historieta, era el fet de que quan algú decideix suïcidar-se, abans segur que pensa en les alternatives. I vaig pensar que un hipotètic suïcida podria pensar en acomplir un somni universal, com és volar, abans de matar-se.
Suposo que per algú que ha patit el suïcidi d’algun conegut no li fa ni punyetera gràcia. Però això és precisament l’humor negre, un humor que parodia els temes relacionats amb la mort, un tema tabú a la nostra societat.
I a mi, sincerament, m’encanta l’humor negre. Altra cosa és que el que jo vaig dibuixar no faci gens de gràcia tot i captant-ne l’essència, que també podria ser.
Gràcies a tu company
Wednesday, 6 de October, 2010 a les 18:54h
Amb humor negre també disfruto, però no l’hi veig a la vinyeta.
“còmic” com a nom és una història amb vinyetes i text, però com a adjectiu “que provoca rialla”, i tu el feies servir com a adjectiu, porlotanto. Ara, si és humor negre, és humor negre.
Em quedo amb la 3era opció: captar l’essència sense que faci gens de gràcia. Tot i que dubto de l’essència…
Thursday, 7 de October, 2010 a les 23:25h
Negre, però dolent, hehehe
Tuesday, 8 de February, 2011 a les 20:35h
[…] Al final de l’estiu vaig fer una recomanació d’un llibre-còmic, unes historietes divertidíssimes d’uns conillets que tenen una gran imaginació per a suïcidar-se. Poc després vaig publicar una petita i humil històrieta en forma de còmic que havia dibuixat feia un temps i que també era de temàtica suïcida. L’única crítica cinematogràfica de l’any, va ser doble per a Buried i Machete. Aquesta última no va ser la millor pel·lícula del 2010, però sí amb la que més vaig gaudir. […]
Saturday, 5 de March, 2011 a les 20:27h
[…] M’agrada dibuixar, encara que no en sé pas massa, com es veu a la imatge. Fa temps dibuixava més, ara gairebé només quan m’avorreixo en algun lloc on tinc bolígraf i paper. […]