Richard Stallman s’acomiada d’Steve Jobs
El proppassat dia 6 d’octubre, un dia després de que Steve Jobs morís i mig món li dediqués la protocol·laria llepada de cul post mortem, Richard Stallman -abanderat del programari lliure- li va dedicar unes sinceres i dures paraules.
Ell sempre ha estat molt crític amb la figura de Jobs, com també amb la de Bill Gates. I és d’agrair que tingui el valor de contradir les grans multinacionals de la informàtica (inclús els seus rivals i quasi enemics com Google i Samsung el van acomiadar amb lloances), els mitjans de comunicació dels món sencer i fins i tot el president d’EEUU, que tots plegats el van acomiadar com si fos un semi-Déu.
Steve Jobs, el pioner de l’informàtica com a una gàbia super guai, dissenyada per pispar-los la llibertat als ruquets, ha mort.
Com l’alcalde de Nova York, Harold Washington, va dir sobre el seu antecessor corrupte, Mayor Daley, “No me n’alegro de que hagi mort. Però me n’alegro de que se n’hagi anat.” Ningú es mereix la mort, ni Steve Jobs, ni Bill Gates, ni tampoc altres persones que han comès maldats pitjors que les seves. Però tots ens mereixen que s’acabi la influència maligna de Jobs en la informàtica de les persones.
Desafortunadament, aquesta influència continuarà tot i la seva absència. Només podem esperar que els seus successors, siguin menys efectius en el seu intent de continuar amb el seu llegat.
Les paraules són dures, especialment un dia després de la mort de Jobs, però personalment penso exactament el mateix i crec que ha fet molt bé en dir-ho. Demostra valentia i coherència.
Aquest article va ser escrit
el Monday, 10 de October, 2011 a les 20:52h i està guardat a la categoria Estar al dia, Maquinari i andròmines.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Wednesday, 26 de October, 2011 a les 19:46h
Stallman, com la seva barba indica, és un talibà. La seva exuberant coherència a vegades arriba a uns punts d’integrista que no em resulten gens simpàtics.
Potser un lloc utòpic no és el millor lloc on dir-ho, però Jobs va mirar sempre primer pels seus interessos i després pels dels altres. I és el que fem la majoria. Comprem el camí fàcil que ens solucioni els problemes a nosaltres i gairebé mai solucionem els dels altres.
Stallman no sé si és així o només ho fa veure per guanyar-se la vida. El que no crec és que sigui una Mare Teresa de Calcuta de la informàtica.
Friday, 28 de October, 2011 a les 18:21h
Integrista o talibà no, radical sí. Ja fa temps vaig decidir que si tens una idea, una ideologia, una opinió; l’has de defensar amb radicalitat, no amb agressivitat o extremisme, però sí amb contundència i seguretat. Del contrari és com jugar un partit i fer-ho amb miraments pel rival, o jugues o no jugues.
http://www.utupia.com/blog/som-i-serem/soc-un-radical/
I l’Stallman, per mi, és un paio digne d’admirar. No dic que estigui d’acord al 100% amb el que fa i diu –jo no em posaré a consultar el correu via comanda (ara que hi penso en coneixem un que ho feia
)– però digne de lloança que per principis sigui capaç d’abstenir-se de tenir un ’smartphone’ perquè per ideologia i ètica no li agrada cap dels sistemes existents.
És així, no és cap sant perquè no li falta mala llet, però és així d’íntegre. Ho ha demostrat al llarg de la seva vida.