La Gargamel·la, un valuosa confident d’utupia, em va enviar aquest correu:

T’adjunto un article que va sortir publicat a la revista El Temps farà unes setmanes. Et posaré en context: suposo que sabràs que actualment el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) acull l’exposició Sorolla. Visiones de España, bé com et pots imaginar ha suscitat un munt de polèmica: exposició produïda 100% per Bancaja, amb itinerància a València, Sevilla, Bilbao, Barcelona i acabarà a Madrid.

La cosa és espantosa, són els 14 plafons que va pintar Sorolla a principis del segle XX per a la biblioteca de la Hispanic Society de Nova York: la temàtica és un retrat de les diferents REGIONS d’Espanya, i el seu “tipisme” (en argot): el de València (que és un esperpent de Valle Inclán…) hi surten les falleres, amb les taronges i la bandereta blaveta…, el d’Andalusia amb les sevillanes, els toreros, els nazarenos…. el Catalunya, que no té desperdici tracta dels pescadors de la costa brava amb un mosso d’esquadra i tot! I així successivament (inclós el País Basc amb els seus aixecadors de troncs corresponents…).

Bé, a part de l’apreciació estètica, que jo trobo particularment horrorosa, hi ha una clara intenció política al darrera, només cal saber que la direcció del Museu, ergo la de la Generalitat són del mateix partit, i amb això t’ho diré tot, el conseller de cultura Tresserres es va excusar el dia de la inauguració i no va venir… El discurs del president de Bancaja va ser de “pixar i no deixar gota”…

De moment, la premsa no ha dit gairebé res sobre el tema perquè a la que un digui “com pot ser que el Museu Nacional d’Art d Catalunya” aculli, voluntàriament i sense CAP benefici (l’entrada és gratuïta per exigència de Bancaja), una exposició d’aquestes es liarà parda. Doncs bé, els nostre cosins del País Valencià han encès el ble i han publicat l’article que t’adjunto. Fes-li una ullada, que pot ser la punta de l’iceberg…i les diu tal com rajen!

Poca cosa es pot afegir a les opinions i apreciacions de la Gargamel·la, us puc assegurar que és una experta en art amb formació i experiència. Simplement remarcar el quid de la qüestió, la intenció política del rerefons de l’exposició, que és clarament la d’anar inculcant a la societat catalana aquesta visió regionalista de Sorolla, d’un tipisme ridícul i clarament espanyolista d’un estat uniforme i nacional.

Els autors de tot plegat? Els orgullosos possibilitadors de que la paraula Espanya onegi grandiosa i orgullosa al Museu Nacional d’Art de Catalunya? Els mateixos que manen aquí i allà, els socialistes. Felicitats, sou bons en la vostra tasca de desnacionalitzar els territoris de parla catalana.

Si us voleu endinsar una mica més en tema, llegiu l’article Sorolla Blavero de Joan Abelló a El Temps.

Imatge original

Aquest article va ser escrit el Sunday, 26 de April, 2009 a les 18:50h i està guardat a la categoria Som i serem.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.