He rebut un correu d’un bon amic que deu fer uns dies que circula. L’he llegit i acte seguit m’he sentit avergonyit i indignat.

El correu parla del conegut i progressiu tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià per part del PP, governant de la Generalitat Valenciana. Estan efectuant un acte il·legal de censura i que ataca directament la llibertat d’expressió i el dret a consumir la pròpia cultura, el dret a veure i escoltar la televisió en la pròpia llengua.

El correu, amb alguna petita modificació, és aquest:

Quan el mal ve d’Almansa…

Companys,

“Trista condició la del qui viu sense saber quina és la seva pàtria!” és el que hem de pensar de tots els suposats catalan(iste)s principatins, que s’estan tan tranquils davant del fet que es prohibeixi rebre TV3 a les comarques del sud, sense ni imaginar-se tot el que això comporta.

Per un moment, tots hauríem de fer l’exercici de posar-nos en el lloc d’un català del sud i imaginar-nos que, d’un dia per l’altre, ens quedem sense poder veure més televisió en català.

És quan hi ha dificultats que cal demostrar que som un poble unit. El feixisme espanyol ha vist que no hi ha hagut cap reacció valenta, i ja s’ha engrescat a tancar més repetidors la setmana entrant.

Hi ha articles i vídeos amb declaracions molt interessants:

• Perquè els principatins i el senyor Joan Clos ens hem d’avergonyir?
• Perquè a més del PP els del PSC-PSOE en tenen gran part de culpa?
• Perquè el senyor Joan Clos i la Generalitat de Catalunya tenen a les seves mans que es vegi TV3 a tots els Països Valencians? (o Països Catalans, com preferiu).

Participeu i feu córrer la campanya de Criteri.

Per la llibertat d’expressió: Prou tancaments!

I tinguem present que, malgrat que hagin passat 300 anys, quan el mal ve d’Almansa a tots alcança!

Ràpidament podreu deduir el perquè de la indignació i probablement també de l’avergonyiment. Als valencians els tanquen la nostra televisió, la de tots els que parlem el català/valencià/balear i els del Principat no hi fem res. El nostre Govern es mostra més dòcil que un cadellet atemorit i els ciutadans ni aixequem la veu.

Si quan algun cop visiteu els catalans del sud us cau algun moc dels catalanistes valencians, no us atreviu a retreure-li, penseu només en aquesta situació, estan resistint quasi a soles.

Aquest article va ser escrit el Thursday, 20 de December, 2007 a les 20:21h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.