Mira que sé que no t’hauria de donar de menjar, però mai m’hi puc resistir. Ja em perdonareu…

Sincerament, me’n alegro de rebre una resposta que esperaba i que tot i que consideren que no han d’anar al darrera meu ni del meu tendenciós blog, finalment m’han anat al darrera i han visitat el meu blog.

Tots cometem errors, i jo voldria començar esmentant els meus. Potser sí que en algun moment he caigut en una adjectivació no del tot adequada, però ha sigut sempre en resposta a atacs personal, i si bé alguna de les paraules que he dit podrien ser més respectuoses, en cap moment em desdic del fons, el missatge que volia donar el continuo afirmant totalment.

És veritat que podria haver-los enviat un correu, però em va semblar que un comentari a una de les seves pàgines oficials era suficient com perquè la organització conegués la meva opinió. I també és cert que això que està fent ara aquí, donar explicacions, ho podria haver fet des del seu propi web i probablement ens hagués estalviat temps.

Pel que fa a les faltes d’ortografia demano disculpes, procuro no fer-ne, i si vostè o qualsevol altre vol corregir-me ho acceptaré encantat.

M’insinua que la justificació a el que jo considero un error són plantejaments estratègics i considera la llengua com una eina. Doncs bé, per mi la llengua no és només una eina, la meva llengua és part de la meva cultura i les meves arrels, i no hi ha cap estratègia que justifiqui perdre-li el respecte.

Perquè els que visitaven la web en castellà ho llegien tot en castellà, però en canvi qui entrava a l’apartat en català no podia llegir-ho tot en la seva llengua? Vostè m’ho justifica dient que no és rendible, que l’esforç que suposava una traducció completa no feia que vingués més gent. Doncs probablement això és veritat, però per mi no es suficient. I per altra banda m’agradaria saber quants dels que van assistir al festival no entenien el català, diria que hi havia gent de fora Catalunya o territoris catalanoparlants, però em van semblar una minoria, per tant si era qüestió de recursos també haguessin pogut fer la web totalment en català i certes parts en castellà. Però de totes formes no conec les dades de procedència, o sigui que no puc assegurar això últim.

Un aspecte important a tenir en compte és que l’Ajuntament participava en l’organització, sigui cedint espais o subvencionant-lo. Qualsevol ajuda que els donessin la considero una bona acció per part del consistori, però això implica més responsabilitat. Si es tracta d’una iniciativa privada l’emprenedor pot actuar com vulgui dintre la legalitat, però si hi ha col·laboració pública hi han d’actuar més factors que els exclusivament econòmics: tots els habitants de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant mereixen el mateix tracte a la seva llengua, siguin catalanoparlants o castellanoparlants.

A diferència de vostè no veig la radicalitat de les meves afirmacions i només una defensa ferma de les pròpies idees, caldria que m’expliqués quins són els termes radicals que he utilitzat per tractar d’entendre-ho.

Un altre dubte que m’ha vingut al cap és perquè rebo la resposta un més d’un mes després d’escriure sobre el festival, però sense saber-ho amb seguretat crec que aquesta és la raó que els ha empès a explicar-se aquí.

En qualsevol cas li voldria agrair la deferència que ha tingut en explicar-se, desitjar-los sort i que disposin de més recursos en la propera edició, a la qual com ja he dit espero assitir.

Li enviaré un correu electrònic, per a que vosté decideixi si vols continuar la conversa en privat, en cas que vulgui fer-ho.

Em dic Àngel Lopera i sóc el director de PALMFEST. No pateixi, ni vostè ni jo perdrem gaire temps amb aquest tema. I no ho farem per la mateixa raó que explica que, malgrat les seves reiterades provocacions, l’Organització no s’hagi posat en contacte amb vostè fins ara: no hem d’anar al darrera seu ni del seu tendenciós blog; qualsevol queixa o suggeriment l’hauria d’haver adreçat a un dels nostres correus electrònics de contacte i, en temps i forma, hauríem satisfet els seus dubtes i les seves inquietuds.

No entraré a valorar la seva adjectivació envers el nostre projecte ni, com vostè ha fet amb algun dels comentaris, a donar classes (això sí, li recomano un repàs de les seves pròpies paraules, perquè no li atorga gaire credibilitat que es dediqui a corregir les errades dels altres tot cometent-ne clamoroses faltes d’ortografia). I evidentment, no entraré a demostrar la nostra preparació acadèmica ni la nostra orientació ideològica. Nosaltres en fem ús i no ostentació, d’aquestes coses.

Tampoc li parlaré de plantejaments estratègics, perquè ja he vist que l’arbre no li ha deixat veure el bosc.

L’únic que li diré és que el català, el castellà i l’anglès són, com el disseny, la programació artística i tantes altres coses, eines i no finalitats. La finalitat era l’èxit de públic i la valoració positiva del mateix. I això, malgrat tots els problemes climatològics, ho hem aconseguit. Per tant, les eines, tenint en compte el perfil dels públics a qui ens adreçàvem i, sobretot, els canals de comunicació mitjançant els quals volíem arribar als mateixos, han funcionat.

Si vostè, no professional, es descarrega un dossier de premsa en castellà, ha de saber que aquest document no està dirigit a un públic com el seu, sinó a un altre molt específic, no necessàriament català, per qui la llengua és també un instrument professional.

En canvi, sí que podrà entendre que el mateix missatge, adequat a un públic com el seu, el que vostè representa, va ser articulat per altres mitjans i mètodes. Com va ser captat vostè? Mitjançant un cartell.. en català.

Podíem haver-ho tingut tot en català, castellà i anglès? Sí, però els recursos que hauríem hagut de destinar per a fer-ho no s’haurien satisfet amb els resultats obtinguts d’aquest sobreesforç. No hauríem guanyat gaire més, en termes de recepció del missatge per part dels diferents públics, i en canvi hauríem pogut destinar menys temps, treball i energia a qualsevol dels més de 200 temes igualment importants que s’havien de tancar per a assegurar la viabilitat de PALMFEST 2006.

Com veu, sempre passa el mateix: només parla en termes radicals i creu en comparacions simples qui té un coneixement superficial d’allò del que parla.

De tota manera, moltes gràcies per assistir-hi. Mantingui’s atent, que en breu s’assabentarà de nous projectes relacionats amb PALMFEST.

Doncs va haver-hi problemes perquè era a l’aire lliure, a la platja, i el temps va donar bastanta guerra. Quan jo hi vaig ser vaig veure com es suspenien concerts per excès de vent i em sembla que algun dia també va ploure. A veure si tenen més sort l’any vinent.

Ens veiem paio!!!

P.D.: Jo tb començo a estudiar…xDDD, a veure què tal surt, t’he vist alguna vegada com a connectat a l’Aula.

La web del PalmFest per les raons que ja he explicat és una tifa. No és seriós fer les coses malament i més quan pel mig hi ha l’administració pública, un ajuntament.

Si a tu et sembla normal que els enllaços d’una pàgina estiguin en un idioma i el contingut en un altre doncs molt bé noi, a mi em sembla ridícul.

Visca el bilingüisme? que visqui, però que visqui bé: dues llengües diferents, on el Català té com a mínim la mateixa importància que el Castellà.

I si vols que visqui el bilingüisme, defensa-ho començant per escriure bé la llengua que parles: bilingüismo i lingüística s’escriuren amb dièresi.

I almenys, si els coneixements no et permeten escriure com Déu mana, i la covardia no et permet revelarte, com a mínim demostra educació no utilitzant frases com no te hagas pajas mentales amb algú que ni coneixes, això enfonsa encara més les teves paraules.