Jo vaig ser a Brussel·les
Amb dies de retard, tinc una estona per fer quatre línies sobre l’històrica manifestació a Brussel·les el proppassat 7 de març. Va ser un dia històric, màgic. A mida que dissabte al matí m’acostava a l’Estació del Nord de la capital europea i anava veient més i més estelades, em sentia més orgullós que mai de la meva pàtria.
Les informacions sobre nombre de manifestants (entre 3.000 i 10.000, jo diria uns 5.000) i com va transcórrer la manifestació de ben segur que ja les heu sentit, així que una visió personal de com va anar serà més interessant.
Coses que em van agradar
- Les incomptables estelades, la gent tenia les coses clares, era dia d’estelades i no de senyeres.
- Veure moltes barretines, me n’hauré de comprar una.
- Veure les fotografies de l’Ignasi Guardans, el Raïmon Obiols il’Alejo Vidal–Quadras posades del revés en vàries pancartes. Amb uns eurodiputats contraris a l’autodeterminació no anem enlloc.
- Veure com hi havia gent que ens saludava des dels balcons, un nen negre ens ve ensenyar la seva samarreta del Barça.
- Veure-hi l’Alfons López Tena, barrejat entre la gent, portant pancartes i fent-se fotografies.
Coses que em van tocar el que no sona
- L’actuació dels partits. Veure al costat de l’Enric Canela, impulsor de la manifestació, davant de la manifestació i xuclant càmera polítics d’ERC i CiU, es pot saber que han fet els seus partits per recolzar la manifestació? Ja us ho dic jo, res de res.
- Que els manifestants no deixessin fer la connexió als de TV3 en vàries ocasions. Aquests espanyolitzadors de La Seva val més deixar-los fer, sinó encara diran que no emeten imatges perquè no els ho van permetre.
- Veure masses Ikurriñes, n’estic fins als pebrots de veure Ikurriñes a les manifestacions d’independentistes catalans, algun cop heu vist estelades a les manifestacions d’Euskadi? Preocupem-nos de naltros mateixos que ja tenim prou feina.
- Veure a la pàgina 17 d’El País del diumenge la notícia de la manifestació, ocupant mitja plana i acompanyada de dues notícies sobre terrorisme d’ETA. Com es pot ser tan fastigosament manipulador? Per descomptat no hi havia cap destacat a la portada.
El moment divertit
Jo veia la manifestació sovint ensopida, per això i com que un dels meus punts forts és la capacitat vocal, m’arrencava de tant en tant amb algun Volem volem volem Independència…
o Som una nació! Autodeterminació!
per alegrar la cosa.
Però el punt en que em vaig esguerrar les cordes vocals va ser quan va aparèixer la bandera espanyola penjada d’un balcó. Calia? Cercava una altra cosa que molestar? Està clar que no.
Vaig començar amb els càntics típics a tot pulmó fins que vaig canviar la cantarella a una d’improvisada: Ets un cagat! Treu el cap!
. Quan la gent em va seguir cridant tant com podien, vaig al·lucinar. Després n’hi vaig dedicar alguna més en espanyol i finalment… la va treure! Al paio aquell -que va acabar saludant- li devien xiular les orelles perquè la bandera no va durar ni 5 minuts.
Érem pocs? Ni de conya!
A Barcelona vam ser prop d’un milió, però aquesta vegada no era moure’s cent o dos-cents kilòmetres, es tractava de desplaçar-se en avió i pagar-s’ho de la butxaca, o fotre’s una pallissa per carretera. Hi havia petits i grans, familíes i colles. A veure qui es capaç de desplaçar a la capital europea 5.000 persones sense ajudes de cap tipus, que m’ho demostrin.
I al final què?
Al final de la manifestació, després del Cant dels Segadors, ens vam diluir, cadascú tornava d’allà on venia amb la sensació d’haver fet una feina ben feta. Durant la resta del cap de setmana us asseguro que el centre de Brussel·les estava tacat d’estelades, t’anaves trobant als catalans que encara gaudien d’unes hores més abans de tornar.
Alguns diuen que tot plegat no servirà de res, no ho crec pas, però en qualsevol cas no m’hagués perdonat no anar-hi. I d’aquest projecte ja n’ha sorgit una nova campanya, que té per objectiu presentar una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya per tal que s’aprovi una llei de convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Preguntar al poble mai pot ser perjudicial per ningú.
I com a punt a tenir en compte, recalcar que cap partit català va moure un dit per la manifestació, va haver de ser la societat civil qui fes la feina que els pertoca a ells. Vergonyós.
Aquest article va ser escrit
el Wednesday, 11 de March, 2009 a les 23:33h i està guardat a la categoria Som i serem.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Thursday, 12 de March, 2009 a les 12:10h
Vaja, la classe política ja ens hi té acostumat a tot això que dius.
Jo no hi vaig ser, però veient com ho han explicat els mitjans d’aquí (menyspreant els milers de persones que es manifestaven), potser me’n penedeixo. Després d’altres manifestacions de sols 100 persones a la plaça St. Jaume reben més cobertura.
Thursday, 12 de March, 2009 a les 14:07h
Jo tampoc no hi vaig poder anar per diverses raons, però ja m’hi hauria apuntat ben a gust! Però sé que tu vas cridar en nom de tots (puc corroborar el teu potencial acústic).
Només voldria dir que a mi m’agradaria veure el dia en que l’única bandera que portem sigui la senyera, que és la nostra. Mentre haguem de portar estelades voldrà dir que encara ens queda camí per recórrer i que seguim colonitzats.
Salut!
Friday, 13 de March, 2009 a les 19:09h
aniol, va ser molt trist veure els dies posteriors la poca ressonància que s’ha donat a la manifestació. Això reflexa el control del partits sobre els mitjans, aquí i a tot arreu.
Pep, totalment d’acord, el dia que l’estelada no tingui cap altre sentit que la nostalgia, serà el gran dia.
Saturday, 14 de March, 2009 a les 13:29h
Brillant crònica, utopiq!!!
No dubtava pas que els teus brams es farien sentir i de valent a brussel·les, però d’aquí a ser un dels animadors… Ets el millor!!
Realment l’èxit ha estat de la societat civil, i jo ja trobo bé que els partits no s’hi hagin implicat, sinó ja hi seríem en allò de que sempre hi foten els nassos. El problema que hi ha, però, és que pels mitjans de comunicació ven molt més entrevistar a un tal junqueras o un tal cuminal (tot i que no el conegui gaire gent), que quatre matats que només els coneixen al seu poble. Per desgràcia realment és així.
De la cobertura de la manifestació, jo realment ja fa anys que no miro els mitjans de comunicació espanyols, per tant dels del nostre país, TV3 un desastre com sempre, i els únics que se’n van salvar foren El Punt i Vilaweb, aquests sí que tenen clar en quin país viuen.
Bé, a veure quina serà la propera. Jo trobo que anar a Madrid també estaria bé. Hem de pensar que tots els mitjans de comunicació de fora de l’Estat espanyol tenen un corresponsal a Madrid, i anar milers i milers de manifestants a la capital d’Espanya tot reclamant la independència dels PPCC (una part important de l’estat on ells fan de corresponsals) segur que seria notícia al seu país. No ho sé, jo ho veig així, tot i que ja ens podríem preparar per la rebuda que ens farien els nostres amics nacionalistes espanyols.
Thursday, 19 de March, 2009 a les 23:45h
I tant que estaria bé anar a Madrid, Vidi. Podria ser realment divertit i tindria molta repercussió mediàtica. Ara que com dius, ens poden rebre a garrotades. Però acostumats a les faves que foten els Mossos, podríem anar-hi sense cap por. hehehe
Estaria bé poder veure Vilaweb TV a la TDT, oi? Potser un dia d’aquests…
Wednesday, 15 de July, 2009 a les 0:02h
Molt maco aquest escrit. Jo hi vaig ser i ho he tornat a veure davant dels meus ulls de tant bé que ho has explicat. Vull dir que l’himne d’en Gerard Segè va estar molt bé.Que el sol ens va donar la raó tot el temps. Que els belgues ens miraren amb simpatia. I que m’apunto per la propera sortida. Catalunya s’ho mereix!
Friday, 17 de July, 2009 a les 18:35h
Moltes gràcies Mtilde.
Si la majoria ens apuntéssim a sortides i mobilitzacions, potser ja no caldria demanar permís a Madrid per poder tirar-nos simples ventositats