Fraga ha mort, un franquista menys, i jo que me n’alegro
Avui pot ser un bon dia per recordar la història recent:
Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario; y la ocupames en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar.
Paraules pronunciades pel feixista Manuel Fraga Iribarne el 1968, quan era ministre franquista. Extretes del llibre El català perseguit. Jo, des d’on escric aquestes humils paraules li desitjo a aquest mal parit, que si l’infern existeix, hi cremi tants segles com gent va matar o va ordenar matar.
Ho sento pels gallecs que no n’eren partidaris, però ara que aquest assassí franquista jau sota terra, cal recordar la vergonya que hauria de sentir Galícia per haver estat governada molts anys en democràcia per algú que feia quatre dies era partidari d’un dictador despietat.
I per suposat, més vergonya haurien de sentir els votants del Partido Popular, un partit provinent d’Alianza Popular, que va ser fundat per aquest insigne membre de la cúria falangista.
Però així d’exemplar va ser la transició espanyola, que va perdonar i oblidar indefinidament crims a aquells que van aixafar i assassinar a milers de persones, pel cap baix. Sense oblidar, que en aquesta vergonya de país nostre, fins i tot quan la dinyen feixistes de merda, com és el cas, corren tots a llepar-li el cul, el nostre honorable President Mas al capdavant.