El català perseguit
Entre els dies que em vaig prendre de desconnexió total i els dies que Telefónica m’ha tingut sense ADSL, el blog s’ha quedat una mica abandonat. Per donar-li una mica de vida m’ha semblat que res millor que la recomanació d’un llibre ideal per llegir a la platja o la piscina, que per desgràcia poc ens queda ja per gaudir-ne i menys amb el poc solet i caloreta que ha fet enguany, què hi farem.
Un bon amic que conservo des de la pre-adolescència, en David Pagès, va rebre l’encàrrec de realitzar un llibre recollint les difamacions i falsedats que es van dir en aquell infame documental de TeleMadrid, Ciudadanos de segunda. El David és publicista, (per molt que diguin a tot arreu que és de Reus és de Vinyols i els Arcs) i a mesura que recopilava informació, va donar-li un altre enfoc al llibre, a més de mostrar les mentides del documental i gent com Jiménez Losantos o els fundadors del Ciutadans - Partido por la ciudanía, va realitzar un recull sobre les agressions espanyoles que ha rebut el català des de temps ençà.
Així doncs és tracta d’un llibre d’unes 100 pàgines que conté fragments d’escrits o declaracions persecutoris envers en català durant els darrers 300 anys. L’ha publicat aquest juliol passat la relativament jove editorial Ara Llibres (que està fent una tasca molt important pel país) i el podeu trobar per Internet o en qualsevol llibreria per menys de 15€. Valen la pena tant per la tasca que va dur a terme el David en temps rècord com per recolzar una editorial que s’ho mereix, així com la venda de llibres en català.
Per que veieu que hi podreu trobar res millor que uns quants exemples del que recull el llibre, no calen comentaris per adornar les atrocitats que s’han arribat a dir i per suposat també fer.
El catalán era la criatura más triste y miserable que Diós crió.
Francisco de Quevedo, escriptor i intel·lectual espanyol
De quellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos…, antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse.
Antonio Machado, Apuntes y recuerdos de Juan de Mariena, 1937
Entiéndose la impresión solamente en Castellano y Latín, pero no en Cathalán.
Consejo de Castilla. Denegació de l’autorització per editar llibres de catecisme en català, 1773
En Barcelona entienden mejor el teatro polaco en polace que el teatro castellano en castellano.
Antonio Gala, escriptor, 1994
Nunca fue la nuestra, lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.
Juan Carlos I, rei d’Espanya 2002
El castellano está ahora perseguido en Cataluña como lo estuvo el catalán en tiempos de Franco.
Mariano Rajoy en una visita a Catalunya per recollir signatures contra L’Estatut de Catalunya, febrer de 2006
Arran de la publicació de El català perseguit, la pròpia editorial ha posat a disposició pública una pàgina on podem enviar la nostra experiència en cas d’haver patit un cas de discriminació com a catalanoparlant. També us recomano donar-hi un cop d’ull per copsar com és la realitat en certes zones del Principat. Jo ja hi he enviat un parell de situacions en que em van tractar inadequadament per no parlar en castellà.
A més a més: podeu trobar més informació i opinions en un parell de blogs i a Tribuna.cat, i podeu comprar-lo en vàries llibreries virtuals a part de la pròpia editorial.
Saturday, 25 de August, 2007 a les 13:33h
Surt un llibre que recull les agressions espanyoles al català més sonades
David Pagès, publicista de Vinyols i els Arcs, va rebre l’encàrrec de realitzar un llibre recollint les difamacions i falsedats que es van dir en aquell infame documental de TeleMadrid, Ciudadanos de segunda. A mesura que recopilava informació, v…
Tuesday, 4 de September, 2007 a les 18:17h
[…] Farà 3 dies el mateix Siknus en adonar-se de que havia afegit els enllaços va enviar l’article sobre El català perseguit a la Tafanera (sembla mentida el que fa facilitar les coses…) i avui m’he endut la sorpresa de que ha arribat a portada, amb 21 vots a hores d’ara. […]
Thursday, 18 de October, 2007 a les 17:41h
Se sol dir que més val tard que mai, tot i ser una adaptació d’una cèlebre dita castellana, però aquí arriba el meu comentari.
Primer que tot donar-te les gràcies a tu Joan, per haver fet un article tant complet sobre aquest llibre.
Un llibre que si el llegiu no us pot deixar indiferents. És com llevar-se pel dematí i posar-se un xut del Jiménez Losantos a tot drap. Oi que no us quedaríeu igual després d’una sèrie inacabable de despropòsits i atacs a la nostra nació i cultura? Doncs aquest llibre fa un recull de més de 300 anys d’història en què literats, militars, governadors civils, eclesiàstics, polítics, periodistes i d’altres personatges desafortunats (això de poca fortuna ho dic perquè no han aconseguit el seu objectiu, encara) han perseguit una llengua, una cultura i una nació amb una sola finalitat: acabar amb ella.
Com he dit no han resultat vencedors tot i que molts d’ells (tots creient-se en poder de la veritat) en el seu moment ho han cregut. Doncs nosaltres, deixebles d’aquesta cultura i llengua, seguim existint i tenim consciència de qui som i de qui volem ser.
Com diu el meu pare: posar-me la COPE de bon dematí em reafirma en les meves conviccions nacionals.
Doncs jo dic, amb llibres com aquest jo també m’hi reafirmo.
Amén.
Thursday, 18 de October, 2007 a les 19:33h
Gràcies a tu pel teu comentari David, ens veiem demà a la presentació vinyolenca del llibre
Monday, 16 de January, 2012 a les 21:54h
[…] Paraules pronunciades pel feixista Manuel Fraga Iribarne el 1968, quan era ministre franquista. Extretes del llibre El català perseguit. Jo, des d’on escric aquestes humils paraules li desitjo a aquest mal parit, que si l’infern existeix, hi cremi tants segles com gent va matar o va ordenar matar. […]