Diada a l’estil Badalona
En Siset de Cals Ous remuga de nou…
- Antonio! Fas cara d’anar dur! Vols unes prunes? He he he.
- Ai Siset, no comencis que avui no estic molt catòlic.
- Vaja… I bueno, que vas fer per la Diada?
- Jo? Ui ves, poca cosa, vam dinar amb mon fill gran i la jove.
- Clar, com que al poble vam fer el model Badalona…
- Què cony vols dir “model Badalona”?
- Sí home, a l’estil del PP a Badalona, o sigui, per la Diada no fotre res de res.
- Ja hi som! Em suposo que era per no gastar calés, que tots els ajuntaments van amb lo cinturó ben estret.
- Au vinga! Que s’abaixin el jornal si tant malament estem!
- Siseeeet…
- Xec, que costa molts diners fotre sardanes per l’altaveu i fer una ballada al replà? Que és un gran dispendi que la banda toqui els Segadors i qui ho vulgui pugui anar a canta’l? Que costa una calerada que l’alcalde llegeixi quatre ratlles en commemoració de la derrota que vam patir fa 300 anys? Osti si se’n poden fer de coses sense gastar-se ni un ral.
- Sí que en tens de raó, però tot això que dius no s’ha fet mai.
- Oi tant que no! Aquet es lo problema, que aquí no s’ha celebrat mai la Diada Nacional de Catalunya com toca: sardinetes, arròs, i anar ben farts fins a sortir rodolant, això sí. Però l’11 de setembre no és un dia d’alegria, fins que el país no sigui sobirà, celebrarem una derrota i això ho ha de tenir ben present tot Cristo, que si no fos per les banderes dels balcons, fins ara hagués semblat que aquí celebràvem la jornada gastronòmica dels panxacontents. I encara sort que enguany ja no hi tenien l’estanquera al balcó de la casa gran, que ja venien ganes de torcar-s’hi.
- No ho has de ser així, Siset, et sortirà una úlcera.
- Se me’n refot l’úlcera i l’os pedrer, això és una vergonya! I per postres, els que haurien de fer anar ben erts als de dalt, sembla que també dormin, no se’n sap res. I el jovent sembla que només hi tingui moixons als cap. Ai Antonio, molts camins ho engegaria tot a pastar.