Alfons López Tena és fill d’un andalús i una valenciana, va néixer a Sagunt, País Valencià, el 1957. És llicenciat en Dret per la Universitat de València i vocal del Consell General del Poder Judicial, i amb un currículum dels que aclaparen.

López Tena se sent català i és independentista, això tenint en compte les circumstàncies, sobretot el fet de viure a València i ser jurista a Madrid, és mereix segons la meva opinió una ovació de goles afòniques i mans irritades.

És un home que apareix contínuament als mitjans de comunicació, probablement us soni el seu nom, però molts no sabríeu dir quin càrrec ocupa o quina és exactament la seva labor. Això és perquè les notícies que protagonitza, tot i ser de molta importància i no amagar-se de la premsa, tendeixen a no ocupar grans titulars i no ocupen mai la portada d’un TeleNotícies.

Últimament, cada cop que llegeixo alguna notícia en que es destaca alguna de les seves accions, en contra de la desaparició d’una cultura i una llengua o per un projecte nacional sobirà, penso que podria fer la meva petita aportació fent un petit recull del que l’Alfons López Tena ha fet en els últims temps:

• 26/11/2007 - López Tena proposa al CGPJ obrir un expedient disciplinari a Vázquez Honrubia per impedir parlar en català a Stern i Roura: ha proposat al Ple de l’òrgan de govern del jutges obrir un expedient disciplinari per “falta molt greu d’ignorància inexcusable en el compliment dels seus deures judicials” al jutge de l’Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia per negar-se a proporcionar un traductor als autors de la primera crema de fotografies a Girona, Jaume Roure i Enric Stern.
• 22/10/2007 - Entrevista a Alfons López Tena a la Cope: defensa la seva postura independentista i pragmàtica a la ràdio dels bisbes espanyols, on la mentida i la catalanofòbia triomfa, amb rotunditat i valentia.
• 15/10/2007 - Dependencia o independencia de Catalunya, article al diari Público: ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
• 06/10/2007 - López Tena demana al CGPJ que expedienti la jutgessa del cas Isanta, per no permetre el català: La magistrada va impedir que un dels testimonis parlés en català.
• 10/09/2007 - Presenta amb l’escriptor i professor de dret Héctor López Bofill, el Cercle d’Estudis Sobiranistes i el seu manifest, que fa una crida a treballar per l’autodeterminació. El Cercle aplega intel·lectuals i professionals que creuen que la via autonomista està esgotada i que no hi ha cap més sortida que la independència.
• 17/08/2007 - Presenta el seu llibre “Catalunya sota Espanya. L’Opressió nacional en democràcia“: Defensa que cal actualitzar la relació Catalunya-Espanya, la secular confrontació entre dos projectes nacionals que només pot acabar de tres maneres: amb l’extinció de la nació catalana per assimilació, amb la mutilació de la nació espanyola per la independència catalana o fent les dues nacions compatibles en un mateix Estat plurinacional de debò.
• 24/04/2007 - Entrevista a Tribuna.cat: Espanya està contra el nostre país, i ens va situar sota seu a partir del moment en el qual vam quedar sotmesos a la corona castellana.
• 03/04/2007 - Vídeo a Vilaweb.tv: Al vídeo d’aquesta entrevista s’escolta com diu dels alts funcionaris de l’estat que són tancats i provincians, desconfia del Tribunal Constitucional i es declara obertament independentista.
• 17/01/2006 - López Tena titlla de franquista el president del Poder Judicial espanyol: També el va acusar de tractar als membres del CGPJ que no són del PP com a ‘negres que estan reunits amb blancs que tenen esclaus’, i també d’incomplir la Constitució espanyola i la llei orgànica del propi Consell.

Aquest home és dels pocs que no se’n calla ni una, almenys això em sembla a mi, no en deixa passar cap sobretot del que a ell més li toca, la judicatura espanyola.

Diguem-ho clarament, té els collons molt ben molt ben posats. Suposo que això, el fet de compartir una ideologia i que jo també sigui fill d’un andalús i una catalana, fa que em senti identificat amb les seves declaracions. Un clar exemple és una frase seva, ja cèlebre, amb la que coincideixo plenament: Espanya era el país del meu pare, però no és el meu.

Afegitó del 30 de novembre: ALT torna a la palestra, un nou article al Público titulat Magdalena Álvarez i on hi cita el reusenc General Prim: ¿Han podido creer que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal han creído, se equivocan; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata.

Aquest article va ser escrit el Wednesday, 28 de November, 2007 a les 23:44h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.