A començaments d’estiu vam anar amb una colla d’amics a Port Aventura, encara no hi havia anat aquest any i l’any passat diria que tampoc. No és que en sigui un habitual, però cada any acostumava anar-hi un o dos cops. Almenys fins ara podia aprofitar el 2×1 del Carnet Jove, ja veurem a partir d’ara si el preu em convenç…

El dia començava com qualsevol d’aquestes visites: amb energia i ganes d’un llarg dia d’emocions. Va ser el dia 7 de juliol i ja era farcit de gent, i vam descartar anar a la nova atracció Furius Baco fins que no baixés una mica l’aglomeració a la cua.

És dels dies que he fet més estona de cua, però estàvem d’humor i vam anar trampejant la situació escollint l’atracció adequada en cada moment. El que ens va començar a tocar els picarols van ser els cartells indicadors, si un et deia que la cua pel Dragon Khan era de 30 minuts, l’altre deia 1 hora i quan arribaves allí resulta que era 1 i ½! Fins i tot hi havien uns panells electrònics nous que vam poder comprovar que tenien una fiabilitat del cagarro i mig per cent, lamentable.

Almenys aquell dia, també la fiabilitat de les atraccions de Port Aventura era penosa. Vàries atraccions van patir incidents o avaries, res greu, ningú va prendre mal. Però vam veure com molts grups de persones es trobaven tancades en alguna atracció o bloquejades en alguna cua que no avançava a causa de que la maquinària no funcionava. El parc en general fallava més que una escopeta de fira. Fins que ens arribar el nostre torn. Arribem al Sea Odissey -per descansar una estona- i un cop asseguts, allò no arrencava ni a la de tres. Fins que al cap d’un quart d’hora vam demanar sortir d’allí, la responsable ens va demanar que esperéssim, i finalment en 5 o 10 minuts el moviment va començar. Però va ser per poc temps, l’atracció s’aturava continuament, no funcionava correctament. I en una de les parades vam reclamar poder marxar, i així ho vam fer sense que ningú més optés per marxar a mitges d’un espectacle desastrós. Només m’ho explico pel fet de que sovint la gent en grup es converteixen en ases, perquè allò era impossible de gaudir.

Vam ser comprensius i no vam donar massa importància als incidents que anavem patint, però hi va haver un fet que a mi em va anar escalfant la sang fins al punt d’ebullició. Ja que dels panells no te’n podies fiar, preguntàvem al personal el temps d’espera per una atracció, o algun dubte d’horaris o el que fos. I les respostes va ser semblants a les següents amb només un parell d’excepcions de la quinzena de vegades que hi vam parlar:

• ¿Como?
• No te entiendo.
• En castellano (i un somriure forçat).
• No comprendo.
• ¿Perdona?
• Español, Inglés o Francés por favor.
• etc.

Estava a 10 minuts de casa meva i no m’entenien? Com podia ser que a 20km d’on vivia em sentís com un estranger? De veritat que em vaig indignar, em sentia ultratjat i insultat. Només dues persones em van entendre, i això que vam preguntar més d’una dotzena de vegades, una em va respondre en català i l’altre en castellà, cap problema, només demano que m’entenguin.

Però a sobre de que no t’entenien no demanaven pas perdó, no es mostraven pas avergonyits, ni feien el mínim esforç. La que me’ls va posar quadrats del cabreig va ser la senyoreta que amb un perfecte espanyol de la meseta em va etzibar un En castellano. Vaig comptar fins a 3, li vaig mostrar la millor cara de gos rabiós que sé fer i vaig girar cua, valia més que em mossegués la llengua o la diria massa grossa.

Pel que he sentit, Port Aventura té cada cop més dificultats per trobar personal pels minsos sous que ofereix. I ha d’anar a buscar gent fora, principalment espanyols i francesos, en la majoria dels casos joves que aprofiten per passar unes vacances a la Costa Daurada. Però tan difícil és que facin un curset per entendre els números, les hores i quatre frases típiques i essencials?

Per llei m’han d’atendre en català i Port Aventura Park es passa la llei pel folre de l’escrot. Ni els hi va fer cap curset, ni els hi van dir que la gent té dret a ser atesa en català, ni sembla que els ho mencionessin. Realment indignant.

A més d’això les respostes no acostumaven a ser mai útils: -No lo sé. -Pregunte a mi compañero. -No sabria decirle… N’hi havia per cagar-s’hi, però de veritat, sort en tenen que som més considerats que els senyors responsables de Universal’s Mediterranea Port Aventura. I per acabar-ho d’adobar hi hagué alguns problemes més amb atraccions que van tancar abans d’hora sense avís previ, excepte per a clients privilegiats. Però això ja seria una altra història.

Per descomptat, en sortir del parc vam omplir un full de reclamacions, allí tampoc parlaven català però almenys l’entenien. Van tenir la barra de no excusar-se pels fets, no van dir res. Però mireu si sóc il·lús que he deixat passar un mes amb l’esperança de que em truquessin per demanar disculpes, per suposat, res de res fins a dia d’avui. Com que no han dit ni ase ni bèstia, perdré invertiré unes hores de les pròximes vacances en portar el full a l’oficina del consumidor i tramitar la queixa a l’Oficina de Garanties Lingüítiques.

Ja sé que probablement no en trauré res, però alguna cosa he de fer perquè ja n’estic més que fart de sentir-me estranger a casa meva, de que em trepitgin i ignorin les lleis i la nostra cultura. Si tots plantéssim cara potser no ens prendrien per burros domesticats que reben cops de les seves pròpies empreses com Port Aventura, que pertany a la nostríssima La Caixa.

Aquest article va ser escrit el Thursday, 2 de August, 2007 a les 19:25h i està guardat a la categoria Som i serem, Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.