El proper 28 de novembre ens la juguem de veritat, tinc 28 anys i la sensació que són les eleccions més importants en que he participat mai. És l’oportunitat per a que quedi pal·lesa la voluntat dels catalans de dir prou.

Perquè votaré per la independència? Tinc masses arguments per fer-ho, més aviat haurien de respondre el perquè no volen la independència aquells que hi són contraris. Puc argumentar fins a 80 raons, puc parlar de l’intent d’extermini cultural que vivim recentment, puc pensar en tribunals antidemocràtics, puc esmentar que hi ha gent no catalanista que ja ha arribat a la conclusió que la independència és necessària, puc dir ben clar que la voluntat de sobirania ha arribat a la gent castellanoparlant, puc enllaçar fins i tot un article independentista d’un diari burgès, conservador i unionista que parla del mal negoci de pertànyer a Espanya. I si volgués continuaria. En canvi, quines raons hi ha per no voler que Catalunya sigui un país normal amb estat propi?

Encara no tinc clar a quin partit votaré, però tinc ben decidit que serà un partit que defensi prioritàriament la independència de la nació catalana. I per això faig la crida: Vota independència! Vota Joan!

• Joan Puigcercós, Esquerra Republicana de Catalunya
• Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència
• Joan Carretero, Reagrupament

Afegit després de les eleccions

Quan vaig veure els primers resultats provisionals realment em vaig cagar. Els racistes de Plataforma x Catalunya entraven al parlament del nostre país i l’independentisme quedava reduït a la mínima expressió. Més que cagat estava decebut, trist i emprenyat. Cap al 60% d’escrutini els xenòfobs ja es quedaven fora, un perill menys, ara calia veure si la dreta pujava massa.

A mida que avançava la nit, el desastre s’anava dissipant. Primer Solidaritat va passar d’1 escó a 3, i finalment va arribar a 4. Això és especialment positiu tenint en compte que Ciudadanos es va quedar en 3 i ara passa a ser la setena força enlloc de la sisena, lloc que ocupa Solidaritat i és amb qui hauran de compartir el grup mixt.

Em sap greu, però la patacada d’Esquerra era previsible. Els Socialistes s’emporten l’hòstia de l’història, i se la mereixen especialment per la deriva espanyolista de les últimes setmanes. A Iniciativa es poden donar per satisfets salvant els mobles.

No m’agrada gens que la dreta catalana, CiU, hagi tingut una majoria tan àmplia però afortunadament no és absoluta. La pujada del PP demostra que Catalunya s’està polaritzant entre independentistes i unionistes. I el que més ràbia m’ha fet és que Reagrupament és quedés a les portes del Parlament. Conec a gent que ha votat a Convergència i en canvi les seves idees concorden més amb les del Carretero, però com que gairebé ni el coneixen, doncs no el voten. Així són les coses, i així van ser els resultats:

• CiU - 62 diputats
• PSOE-PSC - 28 diputats
• PPC - 18 diputats
• ICV-EUiA - 10 diputats
• ERC - 10 diputats
• SI - 4 diputats
• C’s - 3 diputats

Per a més informació podeu consultar aquestes pàgines.

Aquest article va ser escrit el Friday, 12 de November, 2010 a les 20:48h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.