A l’avi Siset no li agrada el concurs pel calendari
En Siset de Cals Ous remuga de nou…
- Què Siset, ja has anat a comprar lo calendari del poble?
- A què? Que se’l compri sa tia nana el calendari! Quina manera tan barruda de fer quartos amb l’il·lusió de la gent.
- Ja hi som Siset. Si fan, perquè fan; si no ho fan, perquè no ho fan. Tot ho trobes pixat i cagat tu!
- Mira Antonio, a mi que facin un calendari me sembla molt bé, però que utilitzin a la gent del poble per omplir el programa de Festa Major i després aviar-los amb un calendari mentre els posen a la venda a preu de colló de mico, és tenir força barra.
- Home, només són quatre eurets.
- Només? Si que tens bona pensió tu. Sisquera els haguessin donat un premi, un detallet. No van donar pas res de res a ningú! A tu et sembla normal això?
- O ves, deu ser que no tenen gaires cèntims a la Casa de la Vila.
- No em vinguis amb romanços tu ara! Aquest Nadal vaig veure que a ma filla li van regalar una cosa que no és cap cosa que toquis, no sé com li fotien a dir… “experiències”! Això, li van regalar una “experiència” que era visitar unes bodegues, que a ella això del vi li agrada molt. Doncs es veu que n’hi ha que són per anar a sopar o coses així. I em van explicar que n’hi han de 20 o 30 euros, o sigui que venent 5 o 6 calendaris ja cobreixen els gastos.
- Vist així…
- Calla! Que te’n diré més. Que ho saps pas qui va guanyar?
- Uhmmmm… ara que ho dius, no.
- Perquè no ho han dit! Tu creus que’s normal que no se sàpiga qui guanya un concurs? Amb prou feines ho deu saber el guanyador…
- I espera’t, t’hi vas fixar com es votava? Arribes allí, agafes tants paperots com vols, et busques un boli -perquè no n’hi havia- i au, a escriure els teus números per votar. Si no tens cap vergonya, doncs ho fas amb dos papers, i a veure si no t’enganxen, perquè no vigilaven gens i estava rebotit de gent. O sinó, tornes a votar a l’endemà, i a veure qui té pebrots a dir-te que vas votar ahir. O si tens força família o amics, li ensenyes les teves fotos i vinga a votar tots tant com puguin.
- Així no es fan les coses Antonio, s’ha de pensar una miqueta, que fer servir el cap no costa diners i la feina ben feta no té fronteres.