La primera càmera compacta que vaig tenir va ser una Pentax S, crec que em va costar uns 400€ i era la més petita del mercat i arribava fins a 3 megapíxels. Quan fa uns anys, en la meva última nit d’Erasmus, es va llençar intencionadament de les meves mans en picat al terra de la discoteca eslovena, va dir prou i va demostrar que fràgils poden arribar a ser aquests trastos.

Vaig quedar content d’aquella càmera i acostumo a ser marquista, en el sentit que si una firma em dóna un bon resultat, repeteixo. Així que tot i haver-se esquerdat la Pentax que tenia, com que m’havia satisfet en quant a qualitat fotogràfica (pel que hi havia en aquells temps), bateries i funcionament, vaig repetir. Em vaig comprar una una Pentax S6, em sembla que per uns 300€ i disparava fins a 6 megapíxels. És la càmera amb la qual he fet la majoria de fotografies d’aquest blog, fins que en la passada Patum, en treure-la de la butxaca del pantaló, la pobre tenia una ferida de guerra mortal: tota la pantalla esquerdada.

Mea culpa, no es pot anar alegrement amb una càmera la butxaca a la Patum i a damunt amb la pantalla mirant enfora. Per qui no hagi anat a la Patum, allò és un petit infern, una festa de multituds, foc i disbauxa. Des de llavors que no tenia càmera, bé, podia fer fotos a cegues i després veure com quedaven a l’ordinador, però per a aventures d’estil analògic ja tinc la Diana Lomo que em van regalar farà unes setmanes.

D’aquí uns dies me’n vaig de viatge al Japó i ja no podia deixar passar més temps, no puc tornar de la terra de n’Akira Toriyama, de Nintendo, dels vídeos més hilarants i la tecnologia punta; sense records que immortalitzin cada instant. Així que vaig sondejar el mercat i altre cop una Pentax em feia el pes. La S6 ja no m’havia deixat tan satisfet, les bateries no duraven massa i les imatges tenien uns colors un pèl apagats. Però en veure una càmera de 10 megapíxels a prova d’aigua (fins a 1′5m de profunditat), sorra i petits copets, em vaig enamorar, vaig pensar que era l’adequada per a un destraler com jo. Era la Pentax SW80.

Doncs sort que la vaig demanar a Pixmania, perquè tot el que es compra per Internet es pot tornar durant la primera setmana, únicament pagant les despeses d’enviar el paquet de tornada. Quina bona merda de càmera, sí que fa fotos sota l’aigua, però les que fa sense gota d’aigua pel mig són un bon nyap. Les imatges no tenen bona definició, tenen soroll, apareixen com a granulades i les fotografies nocturnes fan pena, no es poden aprofitar. Entre l’experiència anterior i aquest gran cagarro, Pentax ha passat a millor vida per a mi.

Sony sempre ha estat una marca que detesto. Els encanta sodomitzar els seus clients, de la mateixa forma que marques com Apple, passen olímpicament dels estàndards fent servir formats propis i limitant les possibilitats dels seus dispositius. Si vols més memòria en una PlayStation, paga més pel model que té més memòria, en un iPhone, tres quarts del mateix. Deixar posar targetes de memòria externa? Mai a la vida! Doncs amb amb mi que no hi comptin, no em va el masoquisme. Si la majoria de càmeres utilitzen targetes SD, doncs les de Sony amb Memory Stick PRO Duo, exclusiu de la marca. Au vinga! Un format de targetes per cada andròmina? Per aquí no passo.

Però resulta que mentre remenava les càmeres d’un gran magatzem aprofitant que aquell dia t’estalviaves l’IVA, veig una Sony que accepta targetes SD! “No pot ser” vaig pensar. Ho vaig preguntar i em van dir que efectivament era la primera de la marca que ho permetia. Les càmeres compactes de la marca nipona sempre m’havien semblat bons aparells, m’agrada molt el color viu de les fotografies, tenen òptica Carl Zeiss acompanyada de bona electrònica. Un cop han corregit el seu error, perquè no comprar-la? Així ho vaig fer, per uns 160€ la Sony DSC-W350 (14,1 megapíxels, zoom òptic de 4x, gran angular de 26 mm i vídeos HD) ja és meva i espero que em permeti tenir uns bon records del viatge. Ah! I a veure si em dura una mica més que les altres.

Aquest article va ser escrit el Friday, 19 de March, 2010 a les 19:47h i està guardat a la categoria Maquinari i andròmines.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.