Lavabo d’homes, queda clar?
De vegades entres en un lavabo de restaurant (sí, és una obsessió) i et trobes en aquella odiosa situació en que mataries a l’il·luminat que va pensar que seria graciós posar una torca i un cargol per distingir dones i homes.
Entres, hi ha foscor, mires a la porta i veus una cosa rara, metàl·lica, encaixada dintre la porta, i la del costat més o menys el mateix però més allargada. No saps on collons has d’entrar i llavors sents que ve algú, et fots dintre del que tens més aprop i llavors ho veus, l’has cagat. Quan surts la noia que senties que venia et mira amb mala cara i tu la fas de circumstàncies. Serà malparit el de la torca i el cargol, ara ho veig…
Doncs això és precisament el que no em va passar amb el restaurant al que pertany la fotografia, vaig acostar-me a l’entrada i no vaig dubtar ni un segon. La tercera cama del petit homenet de fang indica clarament l’entrada pels mascles i encara que aquell carall imponent em va intimidar una mica en passar per sota, vaig acabar fent un riu ben tranquil i sense haver-me hagut d’exprimir el cervell. Les coses clares i la xocolata espessa!
Tuesday, 8 de April, 2008 a les 16:06h
Ara !
Tuesday, 8 de April, 2008 a les 23:55h
El crit és algun tipus de reivindicació que desconec o l’exclamació per poder publicar un comentari?
Si és la segona opció no em quadra, no veig que l’Akismet hagi bloquejat cap comentari teu.
Wednesday, 9 de April, 2008 a les 15:57h
Justament per això publico amb aquest nom ja que amb “polromeu” saps que em dona pel sac.
La web que has trobat és relativament actual. Si haguessis vist la que hi havia abans …
Friday, 23 de May, 2008 a les 16:00h
[…] L’altra vegada era el petit senyor de fang amb una tercera cama amenaçant, aquest cop uns pits no menys terrorífics i una figa del tot basta són els trets distintius del que seria l’equivalent a aquell típic cartellet del ninot amb faldilla. […]
Monday, 28 de July, 2008 a les 19:21h
[…] Ja m’imagino els turistes espanyols llegint el cartell i pensant ¡Estan locos estos catalanes!. I vés a saber si potser algú en veure-ho hi entra encara amb més ganes, tot esperant trobar-s’hi un enorme fal·lus que els doni la benvinguda. Mai se sap… […]