La sirena de Vinyols i els Arcs
Entre l’enèsima punyetera avaria de Telefónica i les petites vacances, he deixat la cosa una mica de la mà de déu i no serà per coses que em venien de gust comentar.
Últimament dos fets casuals em van portar a recordar una imatge que tenia pendent de publicar fa temps. El primer dels fets és la notícia que ha fet que per primera vegada, que jo sàpiga, el nom del meu poble, Vinyols i els Arcs, aparegui a TV3, Tele5 i vés a saber quantes emissores de ràdio i altres cadenes de televisió. Fins i tot van venir a emmerdar pel poble preguntat a la gent, això que agrada tan de fer a les grans televisions amb els poblets petits.
La qüestió és que sembla que tenim un presumpte implicat en afers de drogues a la Casa de la Vila, un dels regidors de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs. I la imatge que vaig recordar també és de l’Ajuntament.
Per altra banda, precisament aquest dissabte vaig estar en una exposició, en que una amiga que treballa al MNAC ha participat i ens hi va convidar, on hi havia una imatge similar a la de la fotografia.
A mi ja m’ho diuen que tinc la mirada molt bruta, i el pensament i tot plegat, deu ser per això que la primera vegada que vaig veure aquesta figura femenina a la paret de l’escala del meu Ajuntament només hi vaig veure porcades. Tot i tenir alguna cosa semblant a unes cames separades em va semblar una sirena, molt animada per ser exactes.
La imatge arraconada a l’escala sempre l’he vist com una sirena oberta de potes, de cames, d’aletes, o el que sigui. Ningú del poble m’he comentat mai res al respecte, però a mi m’és impossible no relacionar l’acció de la figura femenina amb una obertura sexual de potes en tota regla. De ben segur que no és això però jo hi veig dibuixada una postura del Kamasutra claríssimament.
Per no parlar de la frondositat floral de l’entrecuix, dec estar molt malalt perquè jo hi endevino clarament una figa de la que en surt un petit arbust florit. I el que em m’inspiren les figures que li emanen del cap millor m’ho callo si no vull ser tractat de depravat immoral. El que sempre m’ha decebut és la poca voluptuositat del seu tors, tan poc femení, tan escassament sirènid.
Em sembla que el millor que puc fer és aprofitar aquest apunt per passar-li l’enllaç a la Gargamel·la, l’amiga del MNAC, i que ella m’ajudi a aclarir-me els dubtes o sempre arribaré desconcentrat quan hagi de fer gestions a la Casa Gran.
Thursday, 27 de March, 2008 a les 9:40h
Ei Joan! en primer lloc compartir la meva opinió amb els que diuen que tens la MIRADA BRUTA…. He estat mirant la sireneta bucòlica de Vinyols i és més, he demanat la professional i nogensmenys estimable col·laboració d’un dels comissaris de l’exposició (per cert especialista en escultura romànica catalana). Tot i que la figura de Vinyols sembla de principis del s.XX, el tema de la sirena que S’AGAFA LA CUA (no s’obra de potes) és un tema molt recorrent el l’art de tots els temps. Normalment s’associa (i crec que em penediré d’haver dit això que ) amb la idea de PECAT, ja que es tracta d’un personatge fantàstic que hipnotitzava als homes ( i els seduïa)… Bé, espero haver netejat una mica la teva mirada… ja seguirem en l’apassionant món de “Les mirades brutes en la història de l’art”…. petons!
Thursday, 27 de March, 2008 a les 19:15h
O sigui que a l’Ajuntament de Vinyols hi tenim una sirena de cua partida que se l’agafa a dues mans per a recordar-nos el Pecat a que ens pot portar la carn (o el peix)…
Doncs moltíssimes mercès a tu i l’expert comissari, ara tinc les coses una mica més clares. Però et confesso que no pas el pensament més net .
Friday, 28 de March, 2008 a les 21:10h
Estic d’acord una mica amb cadascú: és la figura del pecat, la temptació carnal, etc etc… Sí. I també, per tant, queda confirmat que és una dona amb el portal obert de bat a bat
Wednesday, 21 de May, 2008 a les 23:36h
[…] Mentre recorríem l’exposició i admiràvem les imatges romàniques vam arribar a una de les sales, on hi havia aquesta imatge de Jesús clavat a la creu. No recordo qui va ser, però algú dels companys de visita va assenyalar el seu ventre, immediatament la imaginació se’m va desbocar. Encara no estic curat del mal de mirada bruta i crec que això hi va tenir alguna cosa a veure. […]
Wednesday, 16 de July, 2008 a les 17:43h
[…] Acabo de rebre un correu de la Gargamel·la, la consultora d’utupia en temes d’història i museística, que li agraeixo encaridament pel valuós contingut i sobretot perquè a més de fer-me petar de riure em ve perfecte per a continuar amb la sèrie Una mirada bruta a l’art (el primer capítol va ser la La sirena de Vinyols i els Arcs i en el segon vam gaudir de Beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús). Estava consultant unes fotos de la col·lecció del museu i m’he trobat amb una que ja coneixia però tenia oblidada. Es tracta d’un fragment de les pintures murals de l’església de Sant Joan de Boí, concretament d’un intradós (la part interior de l’arc). Es titula “Home coix”, però apart d’estar coix, que ho està, està fent allò que penses… una manola! […]