La patum de Berga

IMGP2014

El cap de setmana passat es va celebrar la Patum, la gran festa de Berga que des de fa uns anys és Patrimoni de la Humanitat.

Els actes populars i tradicionals són l’acompanyament a la celebració del Corpus, segons els propis bergadans La Patum consisteix en una representació sacro-històrico-popular a través d’uns personatges mítics i simbòlics que salten i dansen al so pregon d’un tabal acompanyats d’una música enardidora, d’un gran esclat de fuets, i d’una intensa participació del poble. Els orígens de la qual daten de mitjans del segle XIV.


O com va dir el berguedà Mn. Armengou: No és una representació sacra, ni una dansa popular, ni exclusivament una festa de carrer bulliciosa i primitiva. Però per altra banda, és tot això i encara més coses. I sense que res d’això deixi de ser veritat, jo afegiria que és una festassa, una orgia de foc, alcohol i calor humà. Perquè les espurnes de les Maces i les Guites i els infernals Plens són impressionats quan t’hi veus rodejat, perquè la beguda típica, la Barreja (anís i moscatell), circula en mans de berguedans de totes les edats i perquè feia temps que no em sentia tant embotit enmig de milers persones com a la plaça de Sant Pere de Berga.


Però com que ja se sap que val més una imatge que mil paraules, he penjat vàries fotografies a Flickr i un parell de vídeos a Youtube i que son els que veieu en aquest apunt, el primer és un tros del passa-carrers i el segon dels Tirabols, mereixen tenir els altaveus encesos per poder captar el nivell vocal dels patumaires. A les fotos s’hi poden veure algunes de les comparses: les Maces, els Nans nous, la Guita gran, els Gegants i un Ple.

2 comentaris a “La patum de Berga”

  1. Pentax mai més, em compro una Sony per primer cop | utupia ha dit:

    […] Vaig quedar content d’aquella càmera i acostumo a ser marquista, en el sentit que si una firma em dóna un bon resultat, repeteixo. Així que tot i haver-se esquerdat la Pentax que tenia, com que m’havia satisfet en quant a qualitat fotogràfica (pel que hi havia en aquells temps), bateries i funcionament, vaig repetir. Em vaig comprar una una Pentax S6, em sembla que per uns 300€ i disparava fins a 6 megapíxels. És la càmera amb la qual he fet la majoria de fotografies d’aquest blog, fins que en la passada Patum, en treure-la de la butxaca del pantaló, la pobre tenia una ferida de guerra mortal: tota la pantalla esquerdada. […]

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.