Tumaca, així s’anomena el nou tomàquet triturat (almenys per a mi) preparat per untar de Cidacos, això tan antinatural que venen per estalviar temps a l’hora de fer uns entrepans i que és gairebé un pecat.

Em va resultar curiós el nom, que indiscutiblement ve de la paraula catalana “tomaca”, que és com anomenem al Camp de Tarragona a la hortalissa vermella ideal per fregar amb pa o per menjar amanida.

Els publicistes que van triar el nom devien voler algun nom que fos gràfic, curt i es relacionés amb el típic pa amb tomaca català. Ves a saber perquè, no van triar la paraula que utilitza el català central, “tomàquet”, i que és el que ens podríem esperar. Ni tampoc alguna altra de les formes d’anomenar aquest fruit que s’usen als territoris de parla catalana: tomata, tomàtec, tomàtic, tomàtiga, tomàtec i alguna més que em dec oblidar. La qüestió és que van triar la d’aquí i em va fer gràcia.

Per aquelles coses de la vida, la paraula es podria estandaritzar dintre del castellà. Per què no pot acabar com tantes paraules d’origen català que té el castellà: peseta, capicúa, esquirol…? O fins i tot com la internacionalitzada paraula “gay“, que segons diuen també podria vindre del català.

Fent volar la imaginació, la cosa podria acabar com:

• tumaca: jugo y pulpa triturada de tomate preparados especialmente para untar con pan.

Aquest article va ser escrit el Wednesday, 16 de May, 2007 a les 0:51h i està guardat a la categoria Curiositats.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.