El punt de la ela geminada i l’apòstrof
Avui a la feina ens ha arribat un correu-e d’un client detallant un seguit d’errors ortogràfics trobats en una de les aplicacions que desenvolupem. Les errades més òbvies eren les que no es mostraven en l’idioma correcte, el programa estava configurat en català i hi havia paraules en castellà, senzillament algú s’havia descuidat de traduir.
Entre la resta hi havia algun descuit i també alguna correcció errònea, per exemple ens deien que llançar no és correcte, quan ho és tant com llençar.
Però el que més greu m’ha sabut, almenys a mi, són el punt de la ela geminada i els apòstrofs (sí, resulta que sóc tan sensible com perque em molestin aquestes tonteries). Algun company té la mala costum, que suposo no tindrà partir d’ara, d’escriure el punt de la ela com un punt normal i l’apòstrof com un accent tancat sense lletra!
No és que m’escandalitzi, perquè Catalunya és plena de cartells de l’estil “Instal.lacions d´aigua Martí“, però em fa mal a la vista, tan costa escriure Instal·lacions? I clar, quan he dit És que aquest punt s’escriu pitjant
la reacció que es podria definir com estàndard és SHIFT+3
Aaaah, és aquí! Mai l’havia trobat, i l’apòstrof tampoc es pot fer amb l’accent?
I tant que es pot fer! I també es pot escriure com un H4CK3R i amb la punta del flabiol! Però no pas si vols escriure bé i que els clients no et cridin l’atenció.
Rau-rau: Em sembla que m’ha picat alguna cosa, deu ser la mosca de la tinta negra o el mosquit ligre.