Per fi, cap de setmana, potser fins i tot alguns estan començant les vacances de Setmana Santa, la qüestió és que en dies com aquests i més amb el mal temps que fa per aquí una bona alternativa a quedar-se a casa és anar al cine.

La setmana passada vaig veure Hostel, sinó m’equivoco l’estrenaven llavors, la qüestió és que vaig sortir una mica decepcionat del cine, pensant que aquesta potser millor que me l’hagués baixat, però que hi farem, m’agraden les butaques.

Sempre que hi ha una decepció és que hi ha hagut certa il·lusió, i és la que m’havia provocat saber que el productor era el Quentin Tarantino, mestre de mestres. Com a tarantinista confès m’empasso qualsevol producció en la que hi participi de la forma que sigui, actuant, dirigint, produïnt, servint càtering, etc.

El que sabia de la pel·lícula és que hi havia un fart de sang i fetje, i que deien que hi havia gent que havia sortit de la sala. Com sempre, exageracions. La veritat és que hi ha trepants, pistoles, bisturís, vísceres i vòmits entre d’altres sutileses; però res que no s’hagi vist. S’ha de dir que més d’un es va passar la peli amb els ulls mig tapats.

De que va la peli? Tranquils que no xerraré més del compte: són un parell de yanquees que venen de motxilers, bàsicament, a fer-se passar per la pedra a totes les innocents europees que se’ls hi posin a tir. Això és el que més em va desagradar, ni guió, ni girs, ni personatges, tot molt buit.

O sigui, el que vulgui una peli que no duri massa, que tingui un pel de sàdic o senzillament tingui afició al gore i les trepanacions, aquesta és la seva peli.

Li poso, generosament, un 5.

Podeu consultar més informació a l’IMDB consultar una altra opinió o admirar la pàgina oficial.

Aquest article va ser escrit el Saturday, 8 de April, 2006 a les 11:56h i està guardat a la categoria Sofà i butaca.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.