No hi ha molt a dir, tenint en compte que tothom, l’hagi vista o no, en deu haver escoltat mil opinions, crítiques amb esbudellaments d’argument inclosos. Així que de la sinopsi no cal ni parlar-ne.

N’estic segur que serà la pel·lícula més taquillera de l’història, superant l’anterior pel·lícula del mateix director James Cameron, Titanic. És la primera gran producció dissenyada per explotar el 3D de les grans sales dels multicines, i això es notarà, ningú es vol perdre allò del que tots en porten la boca plena. Ara que, tenint en compte que en Cameron s’ha tirat 12 anys preparant-la, si la jugada no lo sortia bé, hagués rebut més bastonades que l’ase dels cops.

Personalment, James Cameron no es fan de la meva devoció. Terminator 2 em va agradar molt, va ser una de les grans pel·licules de la meva infantesa i a més superant la primera entrega. No he vist Titanic i ni ganes, en el seu dia vaig decidir no veure-la i no en tinc pas temptacions. Em sembla que una història que ja conec farcida d’amor enganxifós no té gaire interès, però d’això ja en parlaré un altre dia, anem al que tema que toca.

No conec a ningú que m’hagi dit que no li ha agradat la pel·lícula, en conjunt agrada a quasi tothom, i a mi també. Ara bé, com diria Jack l’Esbudellador, anem a pams. Visualment és acollonant, no només els efectes 3D que són impressionants, sinó també el reguitzell de criatures del planeta Pandora i els impressionants paisatges, hi ha imatges precioses. Llàstima que no ens expliqui gaire cosa del planeta o els seus habitants, tot va molt ràpid i no es detalla res de res. Suposo que és la manera d’aconseguir que més de 2h30 de projecció passin ben lleugeres, però he trobat a faltar més dades d’on està el planeta, que li passa a la Terra, on es troba Pandora, on se suposa que es troba, etc.

Però per mi, la resta no s’aguanta per enlloc. Els personatges són arquetípics, plans, sense cap ganxo i avorrits. Un d’ells, el militar dolentot, sembla un enemic dels G.I.Joe, és exagerat i penós. I de l’argument… que se’n pot dir? Típic, tòpic i previsible. Em va semblar ben bé una història que es podria substituir per cowboys i indis i resulta que pel que he sentit, casualment diuen que coincideix amb la trama de Bailando con Lobos o Pocahontas. Jo la veritat és que no ho puc assegurar, perquè la del Kevin Costner quasi no la recordo i la la índia no l’he vist, mai he suportat les pel·lícules de Disney.

Val la pena veure-la en 3D? Doncs sí, val la pena pagar una mica més pel 3D. I el que no val gens la pena és anar a veure aquest film en 2D, per mi és una pèrdua de temps. He de dir que una amiga es va marejar pels efectes o per les ulleres, però no conec ningú més. I jo, tot i portar uns bons ullerots graduats, no vaig tenir cap problema amb les ulleres 3D i els efectes. Ah! I un detall curiós, l’efecte més impressionant de tots és el del vídeo previ promocional de la cadena de cines que vaig anar, Ocine.

Així que en resum, li poso un 7. I això sent generós, per tenir el mèrit de ser la primera en arriscar pels 3D. Que tot sigui dit, almenys en el meu cas, pot passar força temps fins que pagui un extra per les ulleres, el que a mi m’importa són els films que m’aporten alguna cosa, em colpegen, tenen quelcom a explicar, em fan riure, etc. Per veure coses sortir de la pantalla així perquè sí, me’n vaig a l’Imax a veure rorquals en ple acte de còpula.

Aquest article va ser escrit el Tuesday, 12 de January, 2010 a les 20:17h i està guardat a la categoria Sofà i butaca.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.