Samaranch ha mort, un altre franquista (reconvertit) menys
Abans ser el president del COI, potenciar i anunciar que les olimpíades de 1992 es celebrarien a Barcelona, aquest personatge ja havia destacat en alguns aspectes. Reccordem-los:
Falangista de ben jovenet:
Afiliat a Falange Española Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l’Ajuntament de Barcelona amb el nomenament de regidor d’Esports l’any 1955, càrrec que desenvolupà fins el 1962. El 1964 passà a ser procurador a les Corts de la règim franquista, i hi estigué present en tres legislatures, fins al 1977. El 1967 fou designat delegat nacional d’Esports.
A més de l’Opus Dei, és un intolerant:
A nivell personal ha estat molt criticat per la seva col·laboració amb la dictadura; pels seus vincles amb l’Opus Dei, del qual n’és membre; pels seus posats autoritaris i intolerants dins del COI i pel secretisme de les seves decisions.
(Aquest últim text l’he extret d’una versió antiga de l’article de la Wikipedia, sembla que a algun simpatitzant no li devia agradar que es parlés d’això.)
Juan Antonio Samaranch era fins ara el principal representant viu del franquisme a Catalunya. Ara ja malalt poc podia alçar la veu, però com a fet indicatiu de que fins al final va mantenir les seves idees intolerants és important ressaltar que sempre es va oposar a les seleccions catalanes.
Farà uns anys, va arribar a assegurar que cal ser espanyol per comprendre el que va passar fa 40 i que el regim de Franco va evitar que Espanya entres a la II Guerra Mundial, va transformar el pais i va escollir el rei Joan Carles com a successor.
I ara ve el millor, a més de concedir-li el Premi Príncep d’Astúries, premi desprestigiat i que per mi ja li poden donar a algun fill del Pinochet practicant de paddle, també li van concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1985. Si Gaudí i d’altres grans catalans veiessin amb qui comparteixen medalla, més d’un se l’arrencaria del pit.
Tan aviat ha mort, tots els mitjans de comunicació han corregut a alabar-lo. I com era d’esperar, TV3 al capdavant, per alguna cosa és la Seva. Fins i tot la classe política catalana inclòs en Laporta, en diuen meravelles. Quina decepció.
Sort en tenim que a casa nostra no tots estem ensinistrats i amb la testa buida, almenys uns 700 fins al moment ja l’han acomiadat com cal.
Aquest article va ser escrit
el Wednesday, 21 de April, 2010 a les 18:55h i està guardat a la categoria Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Thursday, 22 de April, 2010 a les 7:33h
El dia que el van fer president de la Caixa vaig treure el meu compte de l’entitat i mai més li he tornat a tenir.
Thursday, 22 de April, 2010 a les 14:58h
Avui ho comentàvem a l’hora del cafè, després de dinar, amb els de la feina.
Que si pobre, que si tal, que si qual….
“No oblideu que era un puto franquista…” he espetat jo…
M’han mirat com si estigués mentint…
“Que poc coneixeu la història… D’acord que tots els morts son bons, però cultiveu-vos una mica!!!”
Potser sí que la meva resposta ha estat una mica “borde”, però també em reventa que ara tothom hi vagi al darrere lloant-lo.
He respirat profundament al verue el teu escrit, i al saber que no som els únics….
Salut tiu!!!
Friday, 23 de April, 2010 a les 22:22h
Martell, pocs n’hi ha com tu. Fins i tot hi ha qui no veu del tot malament que en Samaranch “s’adaptés al temps que li tocava viure”, o sigui que ni en parlem de tenir principis a l’hora de triar entitat bancària… una vertadera llàstima.
Jordi, el mateix més o menys he dit aquests dies en més d’una ocasió, i alguns també han reaccionat així. Però si et dic la veritat, m’encanta, xalo molt deixant anar veritats dures (de vegades en to ben bord) a qui es pensa que ho sap tot i en realitat és un complet ignorant.
Monday, 26 de April, 2010 a les 9:32h
JAJAJA
Jo és que m’he guanyat el títol de “el bord” a la feina. I les meves respostes acostumen a ser, “durilles”…. xDD
No és que siguin ignorants, simplement no ho saben i el que saben per a ells/elles és la veritat absoluta.
Jo els/les perdono perquè no saben el que fan… xDDDDDDD
“Tots som grans ignorants, el que passa és que no tots ignorem les mateixes coses” (A. Einstein)
Salut!!!
Friday, 16 de July, 2010 a les 19:35h
[…] I és en aquests cases en que m’ho diuen per exemple si dic quelcom com que no tolero que un cambrer/a no entengui què vol dir “un tallat”, que no m’importa una merda el que pensin a Espanya dels catalans, o que Espanya és la pàtria del meu pare però no pas la meva, o que no admiro a l’estimat Samaranch per ser un franquista, o que el govern d’Israel està actuant actualment com ho va fer fa dècades el nazisme amb els jueus, o que tinc clar que la única solució per a Catalunya és la independència, o que Apple és actualment l’empresa més perillosa per als que ens dediquem a la fabricació d’aplicacions i la més monopolista i controladora de les grans corporacions tecnològiques […]
Tuesday, 8 de February, 2011 a les 20:35h
[…] Encara que pugui sonar cruel i despietat, la veritat és que vaig celebrar la desaparició d’un franquista com en Samaranch, que mai va manifestar penediment del seu passat. I seguint amb la radicalitat del discurs, vaig comparar les actuacions sionistes del govern d’Israel amb el nazisme. I clar, al final, reflexionant, vaig arribar a la conclusió de que soc un radical. Justament després d’haver assistit a la més gran manifestació de la història de Catalunya, la del 10J. […]
Wednesday, 20 de July, 2011 a les 17:14h
[…] Escoltava Rac1, i les paraules afalagadores d’en Basté ja m’han fet mala espina quan deixat anar molt d’esquitllèbit que havia treballat pel règim franquista, i més encara quan ha dit que era amic del seu ‘amo’ el Javier “el Conde” de Godó. Em temia que fos un altre cas com el del Samaranch, que l’opinió publicada oblida el seu passat franquista i el qualifica fins i tot de catalanista. I així ha sigut. Un fet gens estrany si tenim en compte que a dia d’avui forces polítiques com CiU, el PP i el PSOE-PSC, es neguen a jutjar els crims del franquisme. […]