Aquesta setmana m’han arribat dues notícies que m’han fet pensar en la situació, no gaire positiva, que ens ha tocat patir a l’emergent generació d’Enginyers Informàtics.

Primer ens ha tocat menjar-nos el marró que també s’han d’empassar tots els de la nostra generació, dels que vam néixer al voltant dels principis dels 80. A Economing ho expliquen en un bon article que ens engloba dintre la bombolla mileurista i que es resumeix en els següents punts:

• Els que han iniciat la seva vida laboral després de mitjans dels 90 han estat els primers a patir la precarietat laboral i salarial. Per exemple, un caixer de temporada cobrava l’any 1993 l’equivalent de 1.500 euros mensuals. Un any després, contractat via ETT, aquest caixer va passar a cobrar amb prou feines 600 euros.
• El mercat laboral ha empitjorat els últims anys: Espanya és l’únic país avançat en el qual els professionals superiors no directius no només no han guanyat salari en termes reals, sinó que fins i tot han perdut salari. Els salaris d’aquest grup d’ocupacions estan entre els més baixos d’Europa.
• Hem entrat al mercat de l’habitatge en el pitjor moment. Quan els preus eren raonables no podiem ni pagar l’estora d’entrada a casa i quan hem pogut estalviar i hipotecar el nostre futur (mai més ben dit) hem hagut de comprar pisos de 40m² o esperar la gran hòstia cada final de mes. Tota una generació d’alcaldes i promotors sense escrúpols poden conduir un Porsche per anar al Port a buscar la llanxa gràcies a nosaltres, de res.
• No hem tingut cap ajuda per a la compra del nostre habitatge, simplement no existien.
• Ara que arriben les ajudes per nosaltres ja és massa tard. I els que estan de lloguer veuran com les mesures preses faran inflacionar els preus.

En resum, que estem ben fotuts. Però això no es tot, ja que en el col·lectiu professional en el que estem, la situació és pitjor que en molts d’altres i de forma totalment immerescuda. L’article que enllacen també ho reflecteix.

Un ex-company de carrera i actual company de professió (però no d’empresa) m’envia l’enllaç d’un article que creu que hem de donar a conèixer. Titulat Hacen falta esclavos, fa un retrat de la situació que pateixen molts companys a tot l’estat espanyol, i es queixa bàsicament dels sous baixos que ofereixen les consultores als titulats, menys de 20.000€ anuals bruts, i del que costa assolir una situació acceptable.

Li dono tota la raó del món, si ens comparem a arquitectes, aparelladors i d’altres enginyers, n’hi ha per fotre’s a plorar. Les comparacions són odioses i aquestes més. Ja no diguem si ens comparem amb un electricista, un fontaner o molts altres col·lectius de formació més baixa. No dic que no es mereixin el que cobren però sí que, en general, els informàtics es mereixen més del que cobren, sobretot tenint en compte la responsabilitat de les tasques que a molts els toca du a terme.

Personalment, crec que he tingut sort. Recentment he estat a punt de canviar de feina d’anar-me’n a treballar a una de les empreses que surt citada a l’article, però finalment m’he quedat on era perquè la contra-oferta ha estat més satisfactòria del que m’esperava. En el meu cas, durant els 3 anys de vida laboral com a programador he passat d’una situació de merda a una d’acceptable, i he anat progressant mica en mica. Suposo que l’esforç personal també hi haurà tingut a veure. Però en qualsevol cas, el temps em dirà si he fet bé o no.

Ara els empresaris es queixen de que no hi ha prou informàtics, que les facultats estan buides. Que esperàveu pagant el que pagueu? Quan jo vaig triar la carrera que havia de fer, ho vaig fer en funció dels meus gustos, volia treballar en allò que m’agrada. Però els universitaris d’ara són més llestos, miren el que cobra cada col·lectiu i llavors trien. No m’estranya gens que tants vulguin ser funcionaris.

Però no tot és dolent. Aquesta falta d’informàtics està beneficiant als que ja hi som. La oportunitat de canviar de feina també l’he tingut per això, perquè al Camp de Tarragona s’estan implantant empreses de programari, perquè cada cop ens necessiten més i som menys. Potser al final haurem de donar les gràcies a la penosa situació viscuda fins ara perquè provocarà que hagi de canviar radicalment, tant de bo!

Afegitó del dilluns 25 de febrer de 2008

El Xavi, l’amic que em va passar la notícia, m’avisa de que ha tingut conseqüències. Sembla que volen organitzar una vaga i fins i tot n’han creat dos llocs web amb fòrum inclòs únicament amb aquest objectiu. La mobilització o és conjunta o no cal que sigui.

Aquest article va ser escrit el Friday, 22 de February, 2008 a les 19:13h i està guardat a la categoria Estar al dia, Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.